divendres, 18 d’octubre del 2013

Som notícia, però de quina manera!

Per als que encara no s'han assabentat de la notícia, haurem d'esmentar que el passat mes de setembre un grup de treball de la Universitat Rovira i Virgili van tenir l'oportunitat d'excavar el jaciment protohistòric del Tossal d'Aldover.


Malauradament les notícies que circulen als mitjans territorials no són gaire del meu agrad, ja que en general, les persones recordaran més aquest indret pel desafortunat i jove soldat que va perdre la vida durant la guerra civil que pels vestigis de 2.700 anys d'antiguitat que ara podem ubicar en aquesta zona.
Suposo que els mitjans de comunicació donen les notícies que els seus lectors o oients volen llegir o sentir, però també penso que tenen una gran responsabilitat moral a l'hora de transmetre unes notícies que deixen senyal en la nostra societat. 
Si llegiu bé l'article un s'adona ràpidament del motiu de la meva queixa: 
Comencem amb el títol: TROBAT UN SOLDAT MORT... 
Suposo que per a què els lectors s'interessin per la noticia cal posar un titular ben cridaner.
En segon lloc tres quartes parts de l'article, fan menció de la desafortunada notícia, donant per segon cop més rellevància a la batalla de l'Ebre que als vestigis protohistòrics, quan al meu entendre totes dues coses són igual d'importants, això sí, cadascuna des del seu àmbit d'estudi.

No voldria que ningú mal interpretes les meves paraules. Amb això tant sols bull dir que som molt coneixedors del que va passar entre el 36 i el 39 del segle passat, però en canvi molt poques persones de les nostres terres tenen coneixement de qui van ser els antics pobladors de la nostra zona ara ja fa dos mil·lennis. 
I si no ho creieu així, tant sols heu de fer la prova; 
pregunteu pels Ibers, la resposta en la majoria dels casos és: ??? 
llavors va el torn de preguntar pels Ibèrics, i en aquesta ocasió la majoria de la gent "no tots" pensa en xoriços.


Ocells observats III

Amics! Bon bosc de ribera,

Com gairebé tots els dilluns al matí el meu amic Rob Dijs torna al bosc de ribera d'Aldover. 
Avui he de donar l'enhorabona al Rob Dijs per les tasques que porta a terme en aquest indret de forma totalment desinteressada. Mentre observa ocells amb els prismàtics té temps de; regar els arbres petits que en anterioritat van ser plantats pels infants que participaren en els tallers del centre, de "netejar" el sender de les bardisses que el farien intransitable, de netejar les caixes niu que hi ha distribuïdes en aquest indret i fins hi tot de netejar de brossa del bosc de ribera, i quant parlo de brossa em refereixo a les deixalles que massa sovint ens trobem en aquest indret; plàstics  llaunes, papers, vidres... 
Enhorabona Rob per aquestes tasques que milloren el nostre espai natural més important.

A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que té cada espècie, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               14/octubre/2013
Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí


Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:
      Nom científic                 Nom vulgar en Català     Nom vulgar en Castellà
x2  Alcedo atthis                    Blauet                          Martín pescador
     Hirundo rustica                 Oreneta vulgar               Golondrina común
     Chroicocehalus ridibundus  Gavina riallera                Gaviota reidora
x2  Ardea cinerea                   Bernat Pescaire              Garza Real


Al Bosc:
      Nom científic                  Nom vulgar en Català     Nom vulgar en Castellà
x7  Carduelis Carduelis           Cadernera                    Jilguero
     Passar domesticus            Pardal                         Gorrión
     Erithacus rubecula            Pit-Roig                       Petirrojo europeo
     Serinus serinus                gafarró                         Serín verdecillo
     Sylvia melanocephala       Tallarol capnegre           Curruca carbecinegra
     Falco Tinnunculus            xoriguer comú               Cernícalo vulgar
     Parus major                    mallerenga carbonera     Carbonero común
     Turdus Merula                 Merla                           Mirlo común
     Sturnus vulgaris              Estornell                       Estorlino pinto
     Carduelis spinus              Lluer                            Lugano


Alcedo atthis

 Ardea cinerea


Chroicocehalus ridibundus
Hirundo rustica
Cardduelis Carduelis 
Parus Major
Serinus serinus
Sylvia melanocephala

dilluns, 7 d’octubre del 2013

Ocells observats II

Bon bosc de ribera a tots,

Aquest dilluns al matí el meu amic Rob Dijs a tornat al bosc de ribera d'Aldover. 
A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons
, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i per últim l'enllaç de les observacions anteriors.



Data:   07/octubre/2013
Lloc:    Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí




Nom científic                  Nom vulgar en Català     Nom vulgar en Castellà
Chloris chloris               Verdum                         Verderón común
Dendrocopos major        Picot garcer gros            Pico picapinos
Upupa epops                 Puput                           Abubilla

Turdus Merula                Merla                            Mirlo Común
Motacilla Alba                Cuereta blanca               Lavandera Blanca
Parus Major                    Mallerenga carbonera      Carbonero Común
Cardduelis Carduelis        Cadernera                     Cadernera
Phalacrocorax carbo        Corb marí gros               Cormorán grande

Dendrocopos major
Chloris chloris


Motacilla Alba
Upupa epops
Parus Major
Turdus Merula


Phalacrocorax carbo





Cardduelis Carduelis 










                               



Observacions anteriors: Ocells observats 23/setembre/2013

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Les balmes i el seu aprofitament

Les balmes, baumes o abrics són uns refugis naturals, cavitats i coves no gaire profundes de forma allargada horitzontal en un single o vessant rocallós.

No se si us haureu adonat mai de tot el conjunt de balmes que hi ha al llarg de la comarcal C-12 al seu pas per Aldover. En tot cas us diré que n'hi ha un total de 7 i que totes elles han estat aprofitades en algun moment de la història. Antigament aquestes balmes constituïdes principalment per conglomerats varen tenir un paper molt important en l'economia ramadera del municipi d'Aldover, ja que els ramaders les utilitzaven per guardar els bous i les ovelles, la palla o les ferramentes que usaven per cultivar la terra on encara avui dia podem veure les empremtes d'aquests costums ja decadents.


En aquests moments de les set balmes que conec tant sols una aixopluga animals domèstics, una altra s'aprofita per aixoplugar ruscs d'abelles i la resta romanen abandonades.
L'abandó d'aquestes balmes ens ofereix una visió molt diferent del que és i per a que serveix una balma, en aquest cas es converteix en un refugi per a la nostra fauna més autòctona. Les balmes on actualment no s'hi desenvolupa cap activitat ramadera ofereixen un indret fresc on la vegetació s'hi desenvolupa ràpidament i conseqüentment la fauna s'hi estableix de forma permanent. 
Al arribar a una d'aquestes balmes enseguida un s'adona de la riquesa faunística que acull; un mussol comú reposant en una branca d'un pi blanc alt i esvelt que lluita per arribar a la llum, un esquirol vermell arrapat a la paret de la balma intentant fugir de mi o fins hi tot una guineu traient el cap del seu cau intentant esbrinar que passa a l'exterior. Això és el que un es pot ensopegar al davant d'un d'aquests indrets. 

Per una altra banda em de ser conscients que els abrics rocosos solen ser importants arqueològicament. Com em dit ofereixen un refugi natural, en estar protegits mitjançant una cornisa els homes prehistòrics que cercaven refugis ventilats i de fàcil accés els usaven sovint de manera tant permanent com ocasional, i deixaven darrere d'ells restes de menjar, utensilis i objectes artístics d'interès arqueològic. 
L'ocupació d'un abric rocós pot durar diversos milers d'anys, durant els quals van poder ser usats per tribus diferents amb fins distints. Els dipòsits que resulten d'aquestes ocupacions successives se superposen satisfent a poc a poc l'abric. Excavant aquests sediments que es van anar superposant uns sobre uns altres, els arqueòlegs trauen a la llum els rastres del passat, estableixen una estratigrafia, i els interpreten, intentant reconstruir la història de l'abric.

dimarts, 24 de setembre del 2013

Ocells observats

Bon bosc de ribera a tots,

Tots els dilluns al matí el meu amic Rob Dijs fa una visita al bosc de ribera d'Aldover. Ell és un gran observador dels ocells i amant del bosc de ribera, per aquest motiu vaig demanar-li si em faria coneixedor dels diferents ocells que ell mateix veu en aquest indret i així poder fer un petit seguiment de les aus que podem observar al llarg de tot un any.
En Rob Dijs enseguida va dir que sí, i aquest és el resultat del primer dilluns de la Tardor. 
A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons i per últim unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant.


Data:   23/setembre/2013
Lloc:    Bosc de ribera d'Aldover
Moment del dia:   Durant el matí

Nom científic                      Nom vulgar en Català     Nom vulgar en Castellà
Certhia Branchydactyla        Raspinell comú              Agateador común
Turdus Merula                    Merla                            Mirlo Común
Motacilla Alba                    Cuereta blanca               Lavandera Blanca
Cyanistes/Parus Caeruleus   Mallerenga blava            Herrerillo común
Parus Major                        Mallerenga carbonera     Carbonero Común
Phoenicurus ochruros          Cotxa fumada                Colirrojo real
Cardduelis Carduelis           Cadernera                     Cadernera
Phalacrocorax carbo            Corb marí gros               Cormorán grande
Ardea cinerea                     Bernat pescaire             Garza Real

Cardduelis Carduelis 

diumenge, 22 de setembre del 2013

El poblat ibèric del Tossal

Avui us vull presentar el que no es podia veure fins ara i el que difícilment podreu veure a partir d'aquesta setmana; part del poblat ibèric del Tossal del meu estimat poble "o pot ser no tan estimat" i ara us explico perquè!
Però primer us diré que aquesta és una doble entrada i conseqüentment té dos títols. El text en negre és el que només hauria de dir, i el roig és el que tothom hauria de saber. L'elecció és vostra i com diuen altres, això només són churrimingades.

Aldover, UNA OLLA DE COLS!

Part del poblat ibéric del Tossal d'Aldover

Tota història hauria de ser contada des del bon principi, però en aquest cas començarem explicant els fets a partir d'aquest últim trimestre i després ja verem de què em queden ganes.

Resulta que fa un temps i per mediació del departament de cultura ens vam posar en contacte amb els arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili, per donar a conèixer aquest petit poblat del qual ja totes les parts en teníen constància però que pel contrari i fins al moment mai se n'havia fet cap tipus d'estudi. 
Per poder portar a terme aquesta petita excavació inicial per veure en quin estat es trobava el jaciment va caler, inevitablement, fer una segona reunió on havien d'assistir: els propietaris del terreny per donar consentiment a les tasques que s'havien de realitzar, els de la Universitat; interessats en l'estudi del jaciment, l'arqueòleg del departament de cultura i un representant de l'alcaldia del municipi; el qual feia d'intermediari per donar a conèixer totes les parts.
Doncs resulta que al moment de la reunió es van presentar tots menys el representant polític, ja que segons aquest no està allí per atendre churrimingades.
I jo que em pensava que els polítics estaven per defensar els nostres interessos!!!
Part dels fonaments
d'un possible habitacle


Una de les cates
Fos com fos i es presentés qui es presentés, els propietaris del terreny van donar el consentiment per poder fer aquesta excavació inicial i el resultat d'una setmana de treball ha estat el de la fotografia del principi de l'entrada; un mur exterior que delimitava la zona ocupada i un altre en una zona més enretirada que probablement devia formar part dels fonaments d'un possible habitacle. La resta de les cates evidenciaven el que ja sospitava; el poblat està esmicolat per l'acció de l'agricultura, ja que en aquest indret el gruix a excavar tan sols és d'uns pocs centímetres.

Sense cap dubte el més important de la troballa són els murs. En una altra entrada d'aquest bloc anomenada panorama nacional ja mencionava que els fragments de ceràmica testimoniaven el que semblava evident, però ara podem justificar l'assentament Ibèric en aquest indret.

Com ja menciono en algun altre moment, els principals problemes que tenim són; cultural, educatiu, d'ensenyament i malauradament polític. 
Ni respectem, ni fem respectar el poc que ens queda.

Per una altra banda i lligat a aquests fets, ara ja farà uns dos o tres anys tenia pensat cedir al municipi alguns objectes recollits superficialment pel meu pare a finals dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta procedents d'aquest mateix indret, per que el mateix poble conservés i cuidés uns objectes que crec fermament haurien de ser de domini públic. Però després de veure les polítiques de conservació del patrimoni del meu poble, doncs, em sorgeix el dilema de si seria molt correcte donar uns objectes que no els fan ni fu ni fa, perquè veig que el principal problema està amb un minso interès, la despreocupació i falta de sensibilitat a l'hora de protegir i conservar aquests últims vestigis que ens queden.

Si us he de dir la veritat! No m'estranya gens ni mica aquest comportament, ja que estic fart de veure-ho en qualsevol àmbit en qué em veig involucrat, i tant és que sigui per conservar un fragment de la nostra història, o protegir un tros del nostre bosc de ribera, o el de gestionar correctament un centre d'interpretació que al final en vés de ser sobre el bosc de ribera, és el centre d'interpretació del que ens dóna la gana.

Bé, per finalitzar i sortir d'aquest espiral que sembla que no tingue fi, us mostraré alguns dels objectes del poblat del Tossal que anteriorment us havia anomenat i que de moment continuaré custodiant fins que arriben aires més favorables.


Molí de fricció

 
Molí de rotació
Destral polimentada
Punta de fletxa de silex
Recipient ceràmic decorat a la part del coll amb un cordo i digitacions 

dimarts, 17 de setembre del 2013

Lythrum salicaria


Aquesta planta herbàcia semiaquàtica és originada a les terres humides d'Euràsia. 


         

















És de la família de les Lythraceae i pot arribar a fer una alçada d'un a dos metres. 
Prolifera prop de l'aigua, a la vora del riu, principalment en zones assolellades on el seu punt àlgid de floració és entre els mesos d'agost i setembre, és al final de l'estiu quan les ribes de l'Ebre es tenyeixen del color rosar de les seves flors.


Aquí és una planta autòctona però la salicaria va ser introduïda al nord-est dels EUA i Canadà al 1800, per a usos ornamentals i medicinals. 
Actualment en aquell indret se la considera una espècie exòtica invasora. A Missouri és una de les vint principals plantes que s'estenen sense control desplaçant les espècies natives. Es propaga principalment per l'auto-sembra, és particularment invasora en zones d'aiguamolls i està a la llista de les 100 pitjors espècies invasores de la Unió Mundial per a la Naturalesa.

Per més informació: