divendres, 21 de setembre de 2012

Esfinx de calavera

L'esfinx de calavera (Acherontis atropos) o papallona de la mort, una innocent papallona amb mala reputació.

Eruga de l'esfinx de calavera
(Acherontis atropos)

El nom de la família (esfíngids) va ser donat per la postura que adopten les erugues quan estan quietes, ja que aixequen el cap de tal manera que recorden un esfinx mitològica. Però el nom de l’espècie (atropos) fa referència a una de les tres fades que en la mitologia grega repres
entaven la mort. En moltes creences de diferents èpoques i cultures, l’aparició d’aquesta innocent papallona simbolitzava mala sort i fins i tot era un presagi d’arribada de la mort.



Esfinx de calavera
(Acherontis atropos)

Com és?
L’adult es caracteritza per tenir en el dors negrós un dibuix de color groc que imita el d’una calavera, i per això rep el nom popular de papallona de la mort. Són de mida gran (8 a 12 cm), de colors marronosos i ocres. Tenen les ales anteriors estretes i les posteriors més petites i arrodonides. L’eruga, que rep el nom popular de pedraferit de les patateres, és inconfusible per l’apèndix en forma de corn a l’extrem del cos. Són de mida molt gran i poden arribar a uns 15 a 20 centímetres, de colors vius verdosos amb ratlles transversals grogues o bé de tons marronosos.


Com es desenvolupa?
La papallona de la mort sofreix grans canvis en la forma del cos al llarg de la seva vida. De l’ou neix una eruga, la qual per a créixer necessita fer una sèrie de mudes fins a arribar a la grandària màxima, que és quan s’amaga sota terra, on fa la crisàlide, i en aquest estat passa tot l’hivern fins que a la primavera, amb el bon temps, naixerà la papallona adulta que coneixem. La femella pondrà els ous sobre la planta nutrícia on les erugues menjaran i creixeran i tornaran a iniciar el cicle.


On viu?
Les papallones de la família dels esfíngids reuneixen prop de 1.500 espècies, són molt abundants al tròpic com Àfrica i sud-est asiàtic. Al nostre país se’n coneixen una vintena d’espècies. Són bones migradores, ja que travessen tota la mediterrània o tot Europa, de cap a cap. De l’Àfrica, cada any volen cap al nord i així les podem començar a veure pels nostres conreus als mesos de maig i juny; algunes d’elles, però, s’estableixen i hivernen a casa nostra.


Què menja?
L’eruga és una gran devoradora de les plantes de la patata, de l’albergínia, dels tomàquets, etc. Els adults gairebé no mengen, es mantenen vius xuclant la substància ensucrada del nèctar de les flors amb una trompa molt llarga que tenen enrotllada en espiral i que s’anomena espiritrompa, però el seu aliment preferit és la mel de les abelles, de la qual poden arribar a engolir més de 50 grams al dia. Algunes s’han trobat mortes en l’interior de les bresques. Quan xuclen nèctar, van de flor en flor, i ajuden que les plantes es reprodueixin.


Com viu?
A la posta de sol la papallona adulta comença la seva activitat, que dura tota la nit. Amb la sortida del sol atura l’activitat i roman quieta en el seu amagatall. Per defensar-se dels seus depredadors, i sempre que se sent molestada, emet un so com si fos un crit o xiulet, donat en projectar aire per l’espiritrompa. Aquest so fa sentir esgarrifances a qui el sent. Tant l’eruga com l’adult són del tot inofensives, encara que, com abans hem dit, en llegendes antigues han estat considerades com un mal presagi en ser vistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada