El passat dia 23 de setembre barem fer una excursió amb kayaks fins l'illa d'Audí gran, l'objectiu va ser el de visitar les seves llacunes i el galatxo que la travessa.
 |
| Una de les llacunes de l'illa d'Audí gran |
El punt de partida va ser la platja fluvial d'Aldover on hi sortirem sobre les 9:00 h. El matí durant aquell dia era molt tranquil, el cel estava lleugerament ennuvolat, però sense perill de pluja.
El trajecte fins l'illa d'Audí sortint de la platja fluvial no és gaire llarg, uns 5.5 Km de distància els quals aprofitant el corrent i sense remar gaire es poden fer en un període de temps relativament curt, més o menys una hora. Una altra qüestió es el tornar, ja que el petit tram que separa els dos embarcadors de les poblacions de Bitem i Aldover hi ha un corrent bastant ràpit.
Un cop varem arribar a l'illa ens endinsarem a les llacunes i el seu preciós galatxo, un indret declarat reserva de fauna salvatge on pràcticament no hi entra ningú. L'aigua del galatxo tot i que gairebé no es mou, és del tot clara i fresca degut al ombreig dels arbres de les seves ribes. En aquesta època (final de l'Estiu) les algues ja han envaït la totalitat de la superfície aquàtica de l'estret galatxo on el gram i altres plantes hi creixen per sobre el qual fa un efecte estrany on sembla que remis per damunt el terra.
El trajecte fins l'illa d'Audí sortint de la platja fluvial no és gaire llarg, uns 5.5 Km de distància els quals aprofitant el corrent i sense remar gaire es poden fer en un període de temps relativament curt, més o menys una hora. Una altra qüestió es el tornar, ja que el petit tram que separa els dos embarcadors de les poblacions de Bitem i Aldover hi ha un corrent bastant ràpit.
 |
| Galatxo de l'illa d'Audí gran |
El bosc en les ribes de l'interior del galatxo està constituït principalment per salzes blancs (Salix alba) i Àlbers (Populus alba) on esporàdicament hi creixen pollancres (Populus nigra) i tamarius (genere Tamarix) i entre ells hi creixen les plantes enfiladisses, els esbarzers (genere Rubus) i el lligabosc.
En les llacunes apareixen densos canyissars envoltats per un bosc frondós on s'hi poden observar algunes de les espècies vegetals al·lòctones més destacades d'aquest tram; l'Auró negundo (Acer negundo) el qual cada cop fa més acte de presència, i el Taro del brasil (Xanthosoma violaceum) una planta recent en aquest territori que amb el seu ràpid creixement i ombreig excessiu, va aclarint l'espès canyissar.
En les llacunes apareixen densos canyissars envoltats per un bosc frondós on s'hi poden observar algunes de les espècies vegetals al·lòctones més destacades d'aquest tram; l'Auró negundo (Acer negundo) el qual cada cop fa més acte de presència, i el Taro del brasil (Xanthosoma violaceum) una planta recent en aquest territori que amb el seu ràpid creixement i ombreig excessiu, va aclarint l'espès canyissar.
 |
| Bernat pescaire (Ardea cinerea) |
La varietat d'aus es extensíssima!
La ictiofauna també és molt present en tot el trajecte, avançant amb el kayak per damunt les algues, de tant en tant ens sorprèn el sobtat moviment d'alguna que altra carpa de grans dimensions, les quals t'acaben esquitxa'n, els salts de les llises que fugen en grups, i esporadicament es poden veure els silurs, aquestes actuals bèsties que estan al cap damunt de la cadena alimentaria, de cos allargat i fosc amb un gran cap, son els monstres del riu, alguns amb unes longituds que superen els 2,5 m els quals passen tranquil·lament pel costat del kayak sense fer-ne cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada