divendres, 25 d’abril de 2014

Un invasor del riu Urrobi

Petjada de llúdriga
Per alguns indrets de la conca de l'Ebre, cada cop més, ens ensopeguem amb els rastres de la nostra fauna més estimada, l'autòctona!

Aquesta petjada de llúdriga la vaig trobar en una platja de sorra del riu Urrobi. Aquest riu és un afluent del riu Irati, aquest del riu Aragó, i l'Aragó n'és del riu Ebre.

La llúdriga  uns hàbits aquàtics i nocturns que dificulten la seva observació, però com sempre els seus rastres el delaten; unes petjades a la sorra o uns excrements a sobre de les pedres de la riba del riu són els que delataran la seva presència.



Riu Urrobi


A la riba del riu, molt aprop de les petjades, també vaig observar unes defecacions, els excrements els constituïen bàsicament exosquelets d'algun tipus de crustaci, conduint-me a esbrinar quin tipus de cranc s'amagava sota les pedres d'aquell riu aparentment tan net.
Després d'una bona estona remenant pedres, em vaig ensopegar amb un crustaci no gaire desitjat, el cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus).

Cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus)

Aquesta espècie és originària d'Amèrica del Nord, concretament de la  costa oest que comprèn des de Califòrnia (USA) fins a la Columbia Britànica (Canadà). Ha sigut introduït a estats propers, com Nevada i Utah però també a molts llocs diferents del món, com EuropaJapó o Rússia, iniciant la seva propagació als anys 60. 
Cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus)
A Espanya va ser introduït voluntàriament per l'administració pública entre 1974 i 1975 en dues astacifactories dels rius Cifuentes i Ucero, i a partir d'aquesta última introducció s'ha estès a gran part del territori, inclosa Catalunya.

El cranc senyal viu en hàbitats similars als òptims per a l'espècie autòctona, fet que el fa molt més perillós de cara a desplaçar poblacions de cranc autòcton. A més, els exemplars d'aquesta espècie són gairebé tots portadors del fong que infecta els exemplars del país. I per acabar de rematar quan coincideix en el mateix indret amb les nàiades (i en concret amb Anodonta cygnea), les depreda. Aquesta depredació de nàiades per part del cranc senyal s'ha comprovat també i estudiat a les instal·lacions de la masia Camadoca de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA).

Enllaços d'interès: