El Gòbit

Gobio lozanoi

El gòbit ibèric (Gobio lozanoi) o barbet és paregut a un petit barb però amb un sol parell de barballons bucals (els barbs en tenen dos parells). 

És un peix de la família dels ciprínids que habita en rius d'Espanya, Portugal i l'extrem sud occidental de França. 

Pel que fa a la Península Ibèrica es troba de forma natural tan sols a les conques de l'Ebre i del Bidasoa, on a la resta del país ha estat introduït.

Quan és adult fa una mida d'entre 8 i 20 centímetres. La coloració al ventre i aletes és clara brillant, mentre que als laterals i a sobre té punts i taques fosques.
Aquest petit peix omnívor s'alimenta d'invertebrats completant la seva dieta amb matèria orgànica d'origen divers. 
Sol viure al curs mitjà del riu i es reprodueix en aigües corrents sobre fons d'arena o grava. 

A finals de la primavera i l'estiu (entre maig i agost) la femella fa la fresa i desova entre mil i 20 mil ous que eclosionen entre 10 i 30 dies després, sempre depenent de la temperatura de l'aigua.

Hi ha dos factors d'amenaça rellevants sobre aquesta espècie:

• Sobre l'espècie; on la introducció d'espècies exòtiques a la seva àrea d'ocupació com són: el peix sol (Lepomis gibbosus), el peix gat (Ameiurus melas), el Black-bass (Micropterus salmoides), el Silur (Silurus glanis), el lluç de riu (Esox lucius), la lucioperca (Sander lucioperca) i diverses espècies de ciprínids és una de les principals causes del declini d'aquesta espècie. Aquest declivi s'estima que ja és d'almenys el 20% a l'àrea d'ocupació de l'espècie. Aquest últim es deteriora per les infraestructures hidràuliques projectades a la seva àrea de presència, l'augment d'abocaments urbans, agrícoles i industrials i la desmesurada extracció d'aigua amb finalitats agrícoles.

• Sobre l'hàbitat; on les principals amenaces són: la realització de diverses infraestuctures hidràuliques, com canalitzacions, construcció de preses... la contaminació per abocaments industrials, urbans i agrícoles; l'extracció desmesurada d'aigua per a finalitats agrícoles i l'extracció d'àrids (dragats) que destrueix les zones de freza. 

Algunes de les mesures de conservació que s'aurien d'aplicar són:

• El Control dels abocaments i depuració dels mateixos. 
• Corregir adequadament els impactes derivats de les infraestructures hidràuliques. 
• No donar concessions de regs quan l'aigua baixi per nivells inferiors als adequats per a la vida dels peixos.
• Corregir l'impacte de les extraccions d'àrids en els rius i només donar les concessions imprescindibles. 
• Realitzar un control de les espècies exòtiques per part de les administracions. 
• Impedir la introducció de noves espècies exòtiques declarant a les noves i a la major part de les existents ja a Espanya com no pescables. 

ACCIONS REALITZADES PER A LA SEVA CONSERVACIÓ:  Cap o inadequades. 

Gobio lozanoi

Bibliografia:

• www.mediterranea.org/gobio
• bdb.cma.gva.es
• www.magrama.gob.es

Gambúsies

Vist d'aquesta manera fa més
 por que el pitjor dels silurs

La gambúsia (Gambusia holbrooki) és una espècie de peix d'aigua dolça nativa de les maresmes de la costa est dels Estats Units i el Golf de Mèxic que s'alimenta de crustacis, larves i pupes d'insectes. 

Aquests són uns peixos molt resistents que poden sobreviure en aigües amb baixa saturació d'oxigen o/i altes salinitats. Per aquest motiu, és un dels peixos més escampats arreu del món, atès que s'ha mirat d'utilitzar per controlar les larves dels mosquits.

Malauradament, molt sovint allà on s'ha introduït s'ha vist que desplaça els peixos endèmics. A l'Ebre, per exemple, la Gambusia holbrooki constitueix una forta amenaça per a espècies endèmiques com el fartet (Aphanius iberus) i el samaruc (Valencia hispanica).

Aquest petit peix té un as amagat sota les escames, clau de la seva formidable explosió demogràfica allà on sigui introduït, el seu mètode de reproducció és ovovivípar, per tant no fa la fresa com la resta, sinó que pareix directament els seus alevins.

Observar aquests invasors no és gaire complicat, durant l'hivern és difícil veure'ls, però a finals de la primavera i durant tot l'estiu en podem observar nedant en grans grups en zones on hi ha abundant vegetació submergida i emergent.

Femella de Gambúsia (Gambusia holbrooki)

Nius de Teixidors

El teixidor (Remiz pendulinus) és un petit i esquiu ocell que crida l'atenció pel seu niu en forma de bossa.

En arribar el bon temps els àlbers comencen a borronar, i és en el seu punt àlgid de floració quan els teixidors comencen a construir el seus peculiars i resistents nius, ja que aquests moixons no tardaran gaire a aparellar-se.
És entre l'abril i el maig quant la femella pondrà els ous i ella sola es farà càrrec d'alimentar la seva futura descendència.

Niu de teixidor
d'aquest any

Teixidor
(Remiz pendulinus)

Fa bastant temps que vaig observant aquests ocells entre la vegetació que forma el bosc de ribera; en començar la primavera se'ls sol veure picotejant els borrons dels àlbers, a ple estiu sovint es veuen entre l'entramat dels canyissars.
De vegades durant l'hivern m'ensopego amb els seus nius mig destrossats. Ara per fi, després de molts anys, ja localitzo fàcilment els nius que estan en les branques més altes dels àlbers del bosc de ribera d'Aldover.

La primera fotografia és d'un niu construït recentment. El del final d'aquesta entrada és un niu de la temporada passada, parcialment destrossat a causa del pas del temps.
A veure si més endavant tinc un poc de sort per poder fotografiar a la teixidora entrant i sortint del primer niu, encara que ho dubto bastant, ja que dintre de molt poc els àlbers trauran el seu espès fullatge, impedint-me veure res del que passa per aquelles altures impenetrables.

Niu de l'any passat

La guineu del riu

La raboseta de riu "Blennius fluviatilis" també anomenada bavosa de riu és un petit peix que no sol superar els deu centímetres de longitud, mancat d'escates i recobert d'una mucositat que el protegeix.

"El seu habitat més comú són les aigües somes, pedregoses, clares i amb una relativa corrent"

Geogràficament aquest petit peix el trobem al Marroc, Argèlia, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Turquia fins a Israel, inclòs el Mar de Galilea.
Fou catalogat com Salaria fluviatilis per primera vegada L'any 1801 per l'il·lustrador aragonès Ignacio de Asso i del Río.

Posta de la raboseta de riu efectuada
 sota un fragmaent de terrissa

Sobretot habita en rius de poca profunditat, en fons de pedra solta on fa els nius per desovar de 300 a 600 petits ous per temporada. Els ous són adhesius i són protegits pel mascle fins a la seva eclosió. La fresa té lloc des de l'abril fins al juny.
Aquest petit predador s'alimenta mitjançant atacs imprevistos on captura larves d'insectes, crustacis... fins hi tot els he vist atacar bivalves invasors com la cloïssa asiàtica.

Aquesta espècie a estat poc estudiada pel poc interès econòmic i per tant apartada de qualsevol interès. Els continus dragats de les graves en aquest tram del riu i en qualsevol altre fan que sigui la seva principal amenaça, els residus i els talls dels rius també suposen un risc per la seva supervivència on s'estima que corre risc moderat d'extinció.
Tot i que aquesta espècie no està amenaçada segons l'avaluació de la Llista Roja de la UICN, cal recordar que aquesta espècie és de vital importància per la supervivència d'unes altres que sí que estan en perill crític d'extinció; les cloïsses autòctones o nàiades.
Un dels aspectes més interessants d’aquestes dues espècies és l'important paper que desenvolupa una d'elles sobre el cicle biològic de l'altra: les femelles de nàiade, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies de les rabosetes de riu. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s'enquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Així és com les nàiades completen el seu cicle biològic i a més a més els permet colonitzar altres indrets del riu.

Altres enllaços interesants:

• www.magrama.gob.es

• www.vertebradosibericos.org

ALIMANYES de ribera

Avui feia un dia esplèndit per sortir a navegar; bon solet, una brisa suau i 400 metres cúbics d'aigua per segont. 

Tot anava perfecte fins que m'he ensopegat amb uns rastres que no habia vist mai fins el dia d'avui.

En un determinat punt de la riba de l'Ebre he vist nou àlbers (Populus alba) als quals els feia falta mig metre d'escorça de tot el perímetre. Sense cap tipus de dubte ha estat obra del personatge que planta enciams tot just al costat de l'aigua del riu, Un hortolà que li molesta la ombra que projecten a primeres hores del matí sobre el seu colindat terreny.

Aquesta acció no és un fet aillat, ja que la pressió sobre el bosc de ribera és des de temps immemorials, constant i implacable. 
No fa gaires mesos enblau denunciava la tala d'arbres de ribera per part de personatges desconsiderats els quals deuen pensar que tot allò que trepitgen és seu. Doncs resulta que els que llinden amb el riu els passa absolutament el mateix, ignorant o volent ignorar que la riba del riu és un espai de domini públic on no hi ha opció de fer el que a un li vingue més en gana.

Però esclar, com em de conservar un espai que rellueix per l'absència d'una bona legislació que la puga protegir? 

Deu ser per que les administracions no tenen el que s'ha de tenir per dictaminar unes normes adequades? 

I això que no fa gaire proclamaven aquesta zona com a reserva de la biosfera! Considero que tot plegat és una burda estafa, una bonica façana que volem mostrar, perquè un cop s'observa amb deteniment aquesta zona, un s'adona ràpidament que l'Ebre està abandonat a la seva sort, que careix de protecció i de personal que vetlli per ella. Perquè resulta que no són només uns arbres tallats, també hi ha grans quantitats de deixalles abandonades, espècies exòtiques que estan pendents de gestionar correctament, i zones municipals que fan esglaiar del mal gestionades que estan.
Vaja futur que ens espera! Tot plegat em fa esgarrifar.

Ocells observats VII

Dos mesos han passat des de la última entrada d'ocells observats al bosc de ribera d'Aldover.

Doncs bé, no podem dir que les observacions hagin estat poc fructíferes, ja que en aquesta època de l'any podem observar un gran nombre d'ocells migradors que fugen de temperatures extremes.

Per una altre costat en Rob Dijs continua amb les seves tasques; l'enretirada de deixalles del bosc, el manteniment del seu sender i de la neteja de les caixes niu; on podem veure quines d'elles han estat ocupades per les mallerengues.

A continuació les observacions diferenciades en tres dates on continuem per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions de les novetats observades on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que tenen, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               25/novembre/2013

Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover

Moment del dia:   Durant el matí

A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:

      Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 

      Ardea cinerea                Bernat pescaire           Garza Real

      Phalacrocorax carbo       Corb marí gros             Cormorán grande

      Passar domesticus         Pardal comú                Gorrión común

      Alcedo atthis                Blauet                        Martín pescador común 

x3  Gallinula chloropus         Polla d'aigua               Gallineta común 

B) Al Bosc:

      Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 

      Anthus pratensis            Titella                        Bisbita pratense o común

      Aegithalos caudatus       Mallerenga cuallarga     Mito

      Fringilla coelebs             Pinsà comú                 Pinzón vulgar

x3  Upupa epops                  Puput                         Abubilla

      Dendrocopos major        Picot garser gros            Picapinos

      Motacilla alba               Cuereta blanca             Lavandera blanca

      Phoenicursus ochruros    Cotxa fumada              Colirrojo real

      Carduelis carduelis        Cadernera                    Jilguero

                 

Data:               3/desembre/2013

Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover

Moment del dia:   Durant el matí

A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:

      Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 

      Fringilla coelebs              Pinsà comú                    Pinzón vulgar

      Ptyotonoprogne rupestris  Roquerol                        Avión roquero

      Motacilla alba                 Cuereta blanca               Lavandera blanca

 x2  Egretta garzetta              Martinet blanc                Garseta blanca 

      Milvus milvus                  Milà reial                       Milano real

      Gallinula chloropus          Polla dàigua                   Gallineta común 

      Phylloscopus collybita      Mosquiter comú              Mosquitero común 

      Upupa epops                  Puput                            Abubilla

B) Al Bosc:

      Nom científic                  Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 

      Fringilla coelebs          Pinsà comú                    Pinzón vulgar 

      Phylloscopus collybita  Mosquiter comú              Mosquitero común 

     Turdus merula              Merla                            Mirlo común 

     Dendrocopos major       Picot garser gros            Picapinos

     Parus major                 Mallerenga carbonera      Carbonero común 

     Sylvia atricapilla           Tallarol de Casquet        Curruca capirotada

      Bubulcus ibis               Esplugabous                  Garcilla bueyera

     Anthus pratensis          Titella                           Bisbita pratense o común

     Upupa epops                Puput                           Abubilla

Data:               16/desembre/2013

Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover

Moment del dia:   Durant el matí

A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:

      Nom científic                      Nom vulgar Català    Nom vulgar Castellà 

x4  Chroicocehalus ridibundus  Gavina riallera           Gaviota reidora

     Ardea cinerea                   Bernat pescaire          Garza real

x3  Phalacrocorax carbo          Corb marí gros            Cormorán grande 

     Gallinula chloropus            Polla dáigua               Gallineta común 

     Larus michahellis              Gavià argentat            Gaviota argéntea

    Erithacus rubecula                Pit-roig                      Petirrojo europeo

B) Al Bosc:

      Nom científic                  Nom vulgar Català    Nom vulgar Castellà 

     Turdus philomelos         Tord comú                    Zorzal común

     Upupa epops                Puput                           Abubilla

     Carduelis carduelis        Cadernera                     Jilguero

     Fringilla coelebs            Pinsà comú                   Pinzón vulgar

     Turdus merula               Merla                           Mirlo común

     Parus major                  Mallerenga carbonera     Carbonero común

     Phoenicursus ochruros    Cotxa  fumada              Colirrojo real

     Phylloscopus trochilus     Mosquiter de passa       Mosquitero musical

     Serinus serinus              Gafarró                        Serin verdecillo

     Anthus pratensis            Titella                         Bisbita pratense o común

     Certhia brachydactyla     Raspinell comú             Agateador común

     Aegithalos caudatus       Mallerenga cuallarga     Mito

     Troglodytes troglodytes  Cargolet                      Chochín

     Motacilla flava               Cuereta groga              Lavandera boyera

Motacilla flava

Turdus philomelos

Aegithalos caudatus

Ptyotonoprogne rupestrissense registre 

Phylloscopus collybita

Troglodytes troglodytes 

Milvus milvus

Anthus pratensis

Bubulcus ibis

Observacions anteriors: 

Ocells observats I       23/setembre/2013

Ocells observats II        7/octubre/2013

Ocells observats III     14/octubre/2013

Ocells observats IV      22/octubre/2013

Ocells observats V       28/octubre/2013

Ocells observats VI      4/novembre/2013

Taller de ceràmica 2013

És possible aprendre un poc més sobre la prehistòria del nostre territori mitjançant un taller de ceràmica?

Doncs jo diria què sí! 
Qualsevol pot aprendre d'una manera participativa quines eren algunes de les activitats neolítiques que es desenvolupaven per les nostres contrades.

Sí que és veritat que un taller el pot fer qualsevol i en qualsevol moment, però la veritable finalitat d'aquest ha de ser aprendre a valorar el poc patrimoni prehistòric que encara ens queda.

Aquesta activitat comença fent una breu explicació sobre la prehistòria, ensenyant algunes de les ferramentes que utilitzaven aleshores, sempre amb motiu de situar-nos cronològicament en aquella remota època. Seguidament s'expliquen les tècniques que empraven per elaborar i decorar els recipients ceràmics, les quals es posen en pràctica un cop s'ha repartit l'argila.

Després d'elaborar uns recipients senzills i d'haver-los decorat es pot passar a la cocció dels mateixos. Una petita foguera en un petit forn és suficient per coure bé aquesta manualitat que ens aproxima a la prehistòria.

Durant aquesta cocció que dura aproximadament una hora hi ha temps de fer un petit passeig pel sender del bosc de ribera.

Després d'aquest petit passeig, podem passar a veure com han quedat els nostres recipients neolítics, on el roig de l'argila crua a desaparegut a causa de les altes temperatures i les flames directes del foc per donar pas a grisos i ocres del fang cuit.















Tot seguit uns dibuixos fets pels participants d'aquest taller.