dimarts, 2 de juliol de 2013

Una serp, dues serps, tres serps...

...menjaven peixos en un riu...

De serps d'aigua (Natrix maura) en podem trobar a qualsevol curs d'aigua, bassa, estany, toll... on es trobe distribuïda aquesta espècie, però hi ha un indret en concret on les podrem observar a cada passa.

No se si sabreu identificar el lloc per la fotografia que hi ha tot just al costat d'aquestes paraules, si no és així, us diré que aquest és el riu Canaletes.
Aquest riu nèix a l'Espina d'entre el massis dels Ports, serpenteja fins arribar a l'Ebre i és conegut pels seus engorjats, tot i això, en zones obertes i assolellades ens trobem  uns inofensius rèptils allargats mancats de potes i parpelles.

Durant la primavera i més o menys al mateix temps en que els alevins dels peixos comencen a nedar, els ous d'aquests rèptils eclosionen.

Juvenil de Serp d'aigua (Natrix maura)
Quant neixen les serps d'aigua solen situar-se sota aquest apreciat líquid, en remansos d'aigües tranquil·les on hi abunden els alevins dels peixos.
Aquests depredadors esperen immòbils entre pedres i algues a que la presa s'aproximi lo suficient com per que pugui ser capturada.

En aquests indrets els juvenils de les serps d'aigua troben tot l'aliment necessari per poder desenvolupar-se ràpidament, ja que amb aquestes dimensions tant reduïdes són preses fàcils per altres animals que les depreden.


Aquestes serps també se les anomena colebres escurçoneres, escurçons d'aigua o serps pudentes. Com podeu observar a la part de sobre te un dibuix en ziga-zaga similar al dels escurçons, quan es adulta i se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurço. Però no ens oblidem de que la colebra és una espècie totalment inofensiva.
La millor manera que hi ha per diferenciar un escurçó d'una colebra d'aigua es mirant-les als ulls. Les colebres tenen les pupil·les rodones, en canvi els escurçons les tenen verticals (com els gats).
Juvenil de Serp d'aigua (Natrix maura)
Adult de Serp d'aigua (Natrix maura)
Per una altra banda encara que no ve gaire al cas voldria recordar i al mateix temps menysprear, tots aquells mals mites que se'ls a atribuït a aquests rèptils, i que per desconeixença els ho hem fet pagar amb la vida.

Ara per ara altres amenaces planen sobre la fauna i flora dels nostres ecosistemes. Un d'aquests perills són les espècies invasores, i voldria destacar-ne una en concret, ja que en aquest riu el que també ens trobem a cada passa són els crancs rojos americans (Procambarus clarkii) espècie introduïda a la península Ibèrica l'any 1974.







...quatre crancs, cinc crancs, sis crancs...
...massa crancs.

Suposo que uns pocs crancs no suposaran cap perill, però el problema està en quan uns pocs passen a ser uns quants centenars per metre quadrat, i evidentment quan aquestos resulten ser d'una espècie introduïda com els crancs rojos americans. 

Aquests crustacis causen uns greus desajustaments en els medis aquàtics on són introduïts. 
En principi l'espècie més perjudicada és el cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus), abans molt abundant. Actualment amenaçat d'extinció des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fúngica causada pel fong Aphanomyces astaci i que el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) n'és molt més resistent i propagador.

A sota per a que pugueu comparar-los i distingir-los fàcilment dos exemplars de crancs de riu. Primer un cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus) absent en aquest tram del riu, a continuació un cranc roig americà (Procambarus clarkii). 
Cranc de riu ibèric
(
Austropotamobius pallipes lusitanicus)
Cranc roig americà (Procambarus clarkii).