Has vist mai un pica-soques?

Picot garser gros "Dendrocopos major"

Molt sovint quan passegem pel bosc de ribera o prop d'ell sentim el cant dels ocells. Entre tots aquells sons melodiosos sempre en destaquen uns per damunt dels altres, i com no, són aquells que menys tenim costum de sentir.

La afluència d'ocells al bosc de ribera en aquesta època és excepcional. A l'alba i durant les primeres hores del matí hi ha un esclat de sons; al sotabosc entre l'espessor dels esbarzers s'hi senten els rossinyols, les merles graten entre la fullaraca seca en busca d'aliment, a les capçades dels arbres podem sentir els oriols, els tudons, les mallerengues carboneres i les blaves, al vespre els abellerols s'apinyen a la frondositat de les copes més altes i més prop del riu; ànecs, bernats, martinets, polles d'aigua i blauets tampoc passen desapercebuts.

Només per curiositat us pregunto, sabeu com canten aquests ocells?

Clicant en els següents noms d'ocells esbrinaràs com sonen aquests habitants del bosc de ribera:

• Rossinyol comú "Luscinia megarhynchos"
• Merla "Turdus merula"
• Mallerenga carbonera "Parus major"
• Mallerenga blava "Parus caeruleus"
• Oriol "Oriolus oriolus"
• Tudó "Columba palumbus"
• Abellerol "Merops opiaster"
• Ànec collvert  "Anas platyrhynchos"
• Bernat pescaire "Ardea cinerea"
• Martinet blanc "Egretta garzetta"
• Polla d'aigua "Gallinula chloropus"
• Blauet "Alcedo atthis"

I els picots? 

• Picot verd "Picus viridis"
• Picot garser gros "Dendrocopos major"

Entre tots aquests sons hi destaca sobretot el tamborileig dels picots. 

El seu repicar es sent ja des de lluny i al endinsar-se al bosc i sentir-lo a la vora sempre mirem per les altures dels arbres per intentar veure'l, encara que amb un baix índex d'èxit.

Perforacions realitzades per un
 pica-soques al buscar aliment
  sota  l'escorça d'un àlber

Malgrat això si observem bé el bosc podrem identificar alguns rastres que delaten el pas d'aquests ocells per aquest indret.

Mirant amb deteniment els troncs dels arbres veurem que alguns presenten ferides. Aquestes ferides les realitzen els picots, inspeccionen els arbres i foraden allí on saben que en poden extreure aliment; larves de coleòpters, termites i altres insectes que podrien arribar a esdevenir plagues.

Per una altra banda veurem tota una sèrie de forats d'uns sis centímetres de diàmetre. Perforacions que ells mateixos realitzen per construir els nius on en trauran la seva descendència.

Els picots cada any perforen un niu nou. 
El de la temporada anterior ells ja no l'aprofitaran, deixant-los abandonats altres espècies d'ocells que nidifiquen en cavitats aprofitaran aquests forats. 
Els estornells, les mallerengues... són alguns dels nous ocupants aquests refugis, que poc a poc el propi arbre amb el seu creixement anirà tapant fins curar del tot la seva ferida externa.

Forat d'una altra temporada
realitzat per un pica-soques, en 
un xop on s'observa un lleuger
 creixement de l'escorça

Forat recent realitzat per
un pica-soques en un àlber

Secció del niu del pica-soques
Diàmetre forat entrada: 6 cm
Profunditat cavitat: 40 cm
Amplada cavitat: 14 cm
Diàmetre tronc: 26 cm

Per una altra banda us volia mostrar com és l'interior d'un d'aquests nius. 

Aquest tros de xop malauradament es part d'una tala injustificada, un acte que no va tenir cap ni peus. 

Quin sentit te tallar arbres vells per plantar-ne de petits en una zona poc transitada de la ribera de l'Ebre? Jo tampoc ho se!

Sigue com sigue el mal ja està fet! 
Ara només ens queda conscienciar sobre la importància de cuidar i respectar els boscos de ribera, amb arbres vells autòctons inclòs alguns de morts "sempre que no esdevinguin un perill".

Entre aquests arbres vells també és convenient deixar-hi créixer un espès sotabosc, el qual dona refugi i aliment a altres espècies que també són igual d'interessants que els picots.

Finalment us presento dos il·lustracions dels picots que he pogut observar al bosc de ribera d'Aldover. El que he vist més habitualment és el Picot garser gros, el picot verd és més esquiu, ja que tant sols l'he pogut observar un parell de cops a ple vol.

Picot verd 
"Picus viridis"

Picot garser gros 
"Dendrocopos major"

Caiac, bosc de ribera i caixes niu

Per segon any consecutiu l'institut Joaquin Bau decideix visitar amb els alumnes de tercer d'Eso les instal·lacions del Centre d'interpretació del bosc de ribera.

El dia comença i acaba al riu. Els alumnes d'aquest institut es desplacen fins la població de Xerta, (uns 12 km riu amunt) on amb els caiacs prèviament llogats comencen un descens per l'Ebre que els torna a portar a la ciutat de Tortosa, un recorregut total amb caiac de 12'5 km.

Al llarg de tot aquest recorregut poden observar que pràcticament la totalitat de totes dues ribes estan proveïdes d'un espès i ben desenvolupat bosc de ribera. Les illes que es troben també formen petits oasis per ocells, que troben refugi i aliment en tots els nivells del seu bosc incloent el sotabosc.

Al km nº 4 d'aquest recorregut els alumnes han de fer una parada imprescindible per poder acabar d'apreciar aquest ecosistema que cal respectar, cuidar i conservar. La parada els porta fins les instal·lacions del Centre d'interpretació del bosc de ribera, on els alumnes poden fer-se una idea de la fauna i la flora de la zona, i de les amenaces que planen en aquest tram del riu.





Aquesta visita és complementada per un taller de construcció de caixes niu. La construcció d'aquests refugis ens apropa al bosc, ens ajuda a reconèixer uns ocells que habitualment passen desapercebuts "les mallerengues" i que en ocasions per desconeixença tampoc acabem d'apreciar.

Finalment i després d'haver construït el refugi per ocells, els alumnes poden fer una breu incursió al bosc de ribera. L'estret sender els endinsa en un indret poc conegut "el bosc" on realment poden observar la principal distribució d'aquest i veure de prop altres refugis construïts en anterioritat per altres grups interessats per aquest indret.

El gripau del meu veí

No és el mateix; tenir de veí a un gripau, què, que el teu veí sigui un gripau. 

Gripau comú "Bufo bufo"

A veure si ens acabem d'entendre; de tant en tant i sobretot al tard surto de casa per regar el meu jardí, mentre estic regant tot de sobte surt un gripau de sota una pedra o d'entre les plantes, aquest és el meu veí. No fa mal a ningú, tampoc escup i és molt educat, ja que tots els vespres que surto a regar ell també surt per saludar-me. 

En canvi, el gripau del meu veí, no puc dir que sigui molt educat, ni que passi per la vida sent gaire benevolent, però això sí, ell sempre escup.



El meu veí "el gripau" toca de peus a terra, no és molt llest, ni molt ràpid, per això en ocasions la seva esperança de vida s'acursa dramàticament.
El gripau del meu veí viu amb el cap sota terra, es pensa que el gripau "el meu veí" passa per la vida escupin a tort i dret, que no te dret a la vida, i jo em pregunto perquè.

Més sovint del que és habitual amfibis i rèptils són sacrificats sense motiu, tot per mals mites que al llarg del temps se'ls ha atribuït només per desconeixença. Altres cops són víctimes d'atropellament ja que per les nits solen situar-se al bell mig del carrer, camí o carretera.

Garriga envoltada de pinedes, per la dreta passa el barranc de la conca i al fons s'hi pot veure el massis dels ports amb el cim ennubolat

Bé, no se si m'he explicat en prou claredat, sigui com sigui passem pàgina per veure tres dels gripaus que més freqüentment ens podrem ensopegar passejant per diferents indrets de les Terres de l'Ebre, i tan és que sigui la riba de l'Ebre, la garriga, el bosc de ribera, el pinar o prop de les repentines aigües d'un barranc.

Gripau comú "Bufo bufo"
Femella

En primer lloc i encapçalant la llista dels més concorreguts tenim el gripau comú "Bufo bufo". El més gros dels anurs "Amfibis sense cua". 
Oblidem-nos dels mals mites, els gripaus no escupeixen, sí és cert que la seva pell conté un tipus de toxina que utilitzen per persuadir als predadors, però res més enllà d'això.
Sota aquesta mirada només si amaga un depredador d'insectes i cargols, un individu molt beneficiós per l'agricultura.   

Gripau corredor "Epidalea calamita"
Femella

En segon lloc tenim el gripau corredor "Epidalea calamita". El seu hàbitat es diversifica en diferents indrets, el podem trobar des de les zones planeres a les muntanyenques "tret de les zones d'alta muntanya", en indrets boscosos, en terrenys propers a basses... 

És més termòfil que el gripau comú i no és estrany trobar-lo en llocs relativament àrids. No li agrada gaire l'aigua, ja que només hi acudeix durant l'època de reproducció. 
Els seus costums més habituals com en gairebé tots els gripaus són terrestres i alhora crepusculars o nocturns. Durant el dia s'amaga enterrat al sòl o bé sota les pedres, però en fer-se fosc abandona el seu amagatall per tal de capturar petites preses, que consisteixen bàsicament en coleòpters, formigues i larves d'insectes.

Pel seu règim alimentari tornem a dir que els gripaus són un grup d'espècies beneficioses per a l'ésser humà. 

Posta de gripau corredor
"Epidalea calamita"

Capgrossos de gripau corredor

Juvenil de gripau corredor "Epidalea calamita"

Gripau corredor "Epidalea calamita"
Femella

Gripau llevador ibèric
"Alytes obstetricans"

Finalment tenim al més petit de la llista, el gripau llevador ibèric "Alytes obstetricans" Els seus costums són terrestres i nocturns. Durant el dia roman amagat sota les pedres o bé en galeries que ell mateix excava. A la nit, molt sovint, se sent el seu cant, que és d'un to agut, oclusiu i musical, amb intermitències que oscil·len d'un a tres segons.












Aquests són els tres gripaus que més habitualment ens podrem trobar, però no oblidem que la llista de gripaus pot ésser més extensa.

No se si us haureu fixat amb els ulls dels gripaus mentre llegíeu aquesta entrada. Tots tres gripaus tenen els ulls similars, sí, canvien de color, de grandària, però hi ha una característica que diferència a un dels altres dos, que creieu que és?

Barranc de la conca

Petjades neuròtiques

No fa gaires dies us vaig presentar algunes de les diferents petjades que ens podem trobar a la mateixa riba de l'Ebre, tot per fer-nos una lleugera idea de quins són els animalons que ens podem arribar a trobar en aquest indret, ja que difícilment poden ser observats a plena llum del dia. 

Petjades curioses

A conseqüència del repte proposat en l'anterior entrada de petjades (el d'intentar esbrinar quin era l'animal que havia estampat aquelles curioses petjades al fang fresc) han sorgit noves propostes i preguntes sense resposta. Una de les propostes resultaria evident, la de col·locar un objecte al costat de la petjada per veure el seu tamany aproximat, ja que sense ell no podríem acabar de concretar de quin animal es tractaria.

Doncs bé, Aquest matí amb la cinta mètrica a una ma i la càmera fotogràfica a l'altra m'he dirigit a la riba del riu per buscar aquelles petjades que ja havia immortalitzat amb anterioritat per poder medir-les, i si us he de dir la veritat, no he tingut gens de sort. Però us asseguro que aquelles petjades no feien més de tres centímetres de longitud.

En lloc d'aquelles he trobat aquestes altres que aparentment tenen la mateixa morfologia, això si, sent aquestes un pel més grans, el que suggereix un repte més desafiant. 

Al arribar a casa he optat per fer un poc de recerca i el que he vist no m'ha fet gens de gràcia, ja que les que més s'aproximen són les de l'ós rentador (Mapache para los amigos), però és clar, tinc els meus dubtes, jo no sóc un súper-entés amb la matèria i al final resulta que no he aclarit un gra de sal.
Aquesta troballa m'està deixant desconcertat, ja no se que pensar, no sé si creure'm el que veig. Sense cap dubte necessito assessorament d'un professional dels rastres animals.

Alguna suggerència per la vostra banda?

I si realment són les petjades d'un ós rentador!!! Doncs poca broma, no és precisament un animalet molt beneficiós. 
Consulteu, consulteu, aquests enllaços.

L'ós rentador propaga enfermetats a animals en la seva invasió per Europa

L'ós rentador propaga numeroses emfermetats a la fauna autòctona

L'ós rentador a Europa

L'ós rentador no és ben rebut a Doñana

Prohibits a la península











Plànol de la hipotètica distribució de l'ós rentador

Petjades

Finalment i després d'un llarg període de temps les aigües de l'Ebre han tornat al seu nivell més habitual, tres mesos ha estat el temps en el que el bosc de ribera a estat inundat, prou temps com per a que la primavera esclates amb tot el seu esplendor.

A hores d'ara ja podem tornar a gaudir de tot l'espectacle que ens ofereix el bosc de ribera, intentant ser el màxim de respectuosos amb aquest entorn tant delicat. Hem de ser conscients que en aquest indret no estem tant sols nosaltres i que cal respectar, cuidar i protegir per que tothom en pugue gaudir amb igualtat de condicions.

Amb l'arribada d'aquest bon temps val la pena sortir a fer un vol i observar l'esplendor d'aquest indret, el bosc ens acull a tots per igual.

Sovint entrem per veure de més prop la fauna que habita en aquest ecosistema, però la veritat és que no és gens fàcil veure els animals, i menys encara amb aquesta espessor arbustiva que al fi i al cap te un paper fundamental, donar refugi a tots aquests animals que tantes ganes tenim de veure.

Però no us desanimeu tan aviat.

Hi ha moltes maneres de veure els animals o almenys saber quins han merodeijat per aquest indret. 

Les petjades els delaten. 

La quantitat d'animals es major de la que us podeu imaginar, podreu observar petjades de martinets, de bernats, de corriols, d'ànecs, d'esquirols, de teixons, d'ovelles, de gats, de gossos... i entre les petjades més extranyes  estan les dels homo bicicletensis, els motoretus escandalosus, i no ens oblidem d'una de les espècies més perilloses que ens podem arribar a trobar, els porcs pescadors.

petjades de corriol

Petjada d'ànec

Petjada de bernat pescaire

Petjada de Martinet

Ajudans!!!
De qui són aquestes petjades?

Petjades d'esquirol

Petjada de teixó

Petjada d'ovella

Petjada de gos

Petjada de gat

Petjades d'homo bicicletensis  

Petjades de motoretus escandalosus

Atenció!!!
Petjades i rastres de porcs pescadors

3ª BICICLETADA PER LES TERRES DE L'EBRE

Rutes de bicicleta per a conèixer el territori i intentar transformar-lo a millor. 

Aquesta seria la filosofia de la tercera Bicicletada per les Terres de l'Ebre que organitza un col·lectiu, Jóvens de les Terres de l'Ebre, format per ebrencs que es troben a Barcelona per motius laborals o d'estudis. 

Per tercer any consecutiu i sota el lema Teixint alternatives i resistències a cop de pedal, el pont de Setmana Santa servix d'excusa a este col·lectiu per a organitzar una trobada de gent amb ganes de conèixer el territori, recórrer-lo i saber quines amenaces i oportunitats hi planen. 

La programació de la Bicicletada combina turisme, natura, debat amb agents i moviments socials i festa, i compta amb la participació i col·laboració de diferents col·lectius de tot el territori.

Font: www.setmanaridirecta.info

Evidentment el centre va obrir les portes aquest col·lectiu que es preocupa per les amenaces que corren per aquesta zona. 
Tot i que el centre no focalitza massa en les problemàtiques del propi riu, si que es va fer un repàs sobre la nova trajectòria del "Pla Hidrològic Nacional" amagat sota unes altres paraules i les seves no tan desitjades conseqüències.

La cinquantena de participants s'aturaren a visitar les instal·lacions i posteriorment baixaren a la riba del riu per fer un mos i descansar una estona, ja que els quedava el petit tram de via verda que separa el municipi d'Aldover de la ciutat de Tortosa, on finalitzava la primera jornada del pedaleig recorrent part de les Terres de l'Ebre.

Caixes refugi per ratpenats

Per finals del 2011 diguem-ne que d'una manera més oficial varem portar a terme el primer taller per muntar caixes niu, aquell dia no tant sols varem fer uns refugis per ocells passeriformes, sinó que per una altra banda i en menor quantitat varem construir unes caixes refugi per uns animalons que no gaudeixen de molt bona reputació; els ratpenats.

Al poc temps (ara fa un any aproximadament) jo mateix vaig construir un parell d'aquestes caixes per quiròpters (ratpenats) per poder penjar-les en un racó de ma casa, i si he de dir la veritat, no confiava gaire en que fossin ocupades. 
Però un any després al entrar la primavera, al mirar per sota del refugi... SORPRESA!!! Ja estan allí dos ratpenats petitons i la mar de graciosos.

Els ratpenats són uns vertebrats fascinants, són els únics mamífers voladors que existeixen, estan escampats pràcticament per tot el món i representen el 20% de tots els mamífers.  En general no tenen gaire bona vista, però tenen un sistema alternatiu d'orientació que no deixa indiferent a ningú; la ecolocalització.

Malgrat al seva mala reputació, podem dir un munt de coses positives sobre ells; són uns animals molt beneficiosos, alguns mengen pol·len ajudant a pol·linitzar les plantes, altres devoren fruites contribuint en l'aspersió de llavors pel bosc, i un grup més nombrós mengen insectes, i evidentment són uns insecticides nocturns molt efectius, ajudant-nos a controlar algunes plagues sense l'ajud d'insecticides químics, per una altra banda també podem dir que els seus excrements són uns dels adobs naturals més rics que hi ha.

Si vols saber-ne més fes una ullada en aquests enllaços:

• www.ratpenats.org
• wikipedia.org/Ratpenat