divendres, 16 de maig de 2014

Serp Blanca

La serp blanca (Rhinechis scalaris)
Ahir, tallant la gespa del meu jardí, em vaig ensopegar amb aquesta peculiar amiga. Una serp blanca semi adulta que superava el metre de longitud, un esplèndid animal que ben val la pena respectar.

La serp blanca (Rhinechis scalaris) es troba en diferents biòtops de la península Ibèrica, l'illa de Menorca (on ha estat introduïda) i la costa mediterrània de l'Estat francès.
A escala mundial, nacional i regional, Hi ha una preocupació menor pel que fa la seva regressió. Tot i això, molts exemplars moren atropellats a les carreteres, on en determinades zones es localitzen punts negres per aquesta espècie, coincidint habitualment en formacions boscoses de ribera.
La desaparició d'arbusts entre cultius i boscs riberencs, podria estar afectant negativament aquesta espècie.

Dors de la serp blanca adulta
Ventre de la serp blanca adulta 
Aquest és un ofidi fàcilment identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb moltes taques negres, en forma d'H majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra H desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semi adults i els adults.
Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala), mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre.

La serp blanca juvenil 
(Rhinechis scalaris)
Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 150 cm.

És una serp que es mostra activa a ple dia sent principalment terrestre, però també pot enfilar-se als arbusts i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, de vegades accedeixen a les cases de camp buscant un indret fresc on poder guarir-se.

Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, el primer que sent és un bufit sorollós, després, es redreça i escomet la persona projectant la part anterior del seu cos amb la boca totalment oberta, amb intenció de mossegar.
Aquesta manera de defensar-se, ha fet que sense motiu sigui temuda i sacrificada, tot per mals mites i desconeixença de l'espècie. 

Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micro mamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes.


Enllaços d'interés:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada