Vine i gaudeix d'un dia al nostre bosc, al teu bosc, on aprendràs a identificar les diferents espècies autòctones i alòctones, tant vegetals com animals més comunes dels nostres boscos riberencs, ampliant els coneixements del que és un bosc incloent els beneficis que suposa conservar-lo i protegir-lo per poder continuar gaudint de la biodiversitat del nostre territori.
1.- Pollancre o Xop negre (Populus nigra)
Arbre introduït de grans dimensions utilitzat per la indústria del paper.
2.- Esbarzer (Rubus ulmifolius)
Arbust espinós que ofereix refugi i aliment a molts animals de petites dimensions.
3.-Trèvol blanc (Trifolium repens)
Petita planta que mitològicament, en trobar-ne un de Quatre fulles aporta bona sort.
4.- Bardana (Xanthium echinatum)
Planta procedent del Sud d'Amèrica amb propietats medicinals i arrels comestibles amb gran aportació de fibra.
5.- Corretjola blanca (Calystegia sepium)
Pròpia d’indrets humits de creixement molt ràpit amb flors acampanades de color blanc.
6.- Arítjol (Smilax aspera)
Enfiladissa perenne de fulles lluents amb petites espines que floreix a la tardor.
7.- Aloc (Vitex agnus-castus)
Arbust de tres metres d’alçada, de fulla caduca que antigament es col·locava baix del llit dels monjos per mantenir la castedat.
8.- Freixe de flor (Fraxinus ornus)
Arbre que pot arribar fins als quinze metres. L’escorça és medicinal, on s'obté “el manà” beguda ensucrada amb propietats laxants.
9.- Maduixera borda o gran negre (Potentilla reptans)
Petita planta medicinal amb propietats cicatritzants, les seves flors són d’un color groc molt vistos.
10.- Àlber (Populus alba)
Arbre de grans dimensions amb el tronc, branques i el revers de les fulles de color blanc.
11.- Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia)
Planta usada en la medicina popular, emprant-se l'escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques. La seva fusta és utilitzada en ebenisteria.
12.- Salze (Salix alba)
Arbre que creix molt prop de l’aigua i que protegeix la resta del boscos riberencs.
13.- Tamarit (Tamarix africana)
El més bén adaptat de la ribera. Arbust que no supera els tres metres que tolera les sequeres i la salinitat.
14.- Saulic o Vimetera (Salix purpurea)
Arbust mediterrani de poca alçada de branques llargues i flexibles utilitzada per a treballs de cistelleria.
15.– Orella de gat (Tradescantia fluminensis)
Planta invasora procedent del Sud d'Amèrica de creixement molt ràpid que forma una catifa impedint el creixement de les plantes autòctones.
16.- Lledoner (Celtis australis)
Arbre de fulla caduca que pot assolir una alçada de 25 metres. Els seus fruits són comestibles i la seva fusta s'utilitzava per fer forques.
17.- Plataner (Platanus hybrida)
Arbre molt utilitzat en parcs i jardins que pot arribar als 40 metres, la seva fusta s’aprofita per fer joguines i rems.
18.- Baladre (Nerium oleander)
També conegut com a llorer de flor, és un arbust tòxic de fulles perennes i flors rosades.
19.- Figuera (Ficus carica)
Planta que pertany al gènere ficus que compta amb més de 1000 espècies diferents, principalment en les regions càlides.
20.- Morera (Morus alba)
Arbre que esdevé una veritable plaga en aquest espai ombrejant excessivament impedint el creixement de les plantes autòctones.
En ocasions tot passejant perl bosc s'han pogut observar alguns d'aquests animals, els quals alguns d'ells cada cop son més escassos ja sigui per la destrucció del propi habitat, per la caça incontrolada o perl rebuig d'algunes d'aquestes espècies degut a falsos mites i desconeixença dels propis éssers vius.
1.- Picot garser gros (Dendrocopos major)
Viu en boscos d’arbres grans i bells per foradar, es molt característic el tamborileig potent, ràpid i breu que fa en picar els troncs.
2.- Pit-roig (Erithacus rubecula)
Molt refiat, fa un curt “tsip!” agut i molt característic, fa el seu niu en boscos frescals.
3.- Guineu (Vulpes vulpes)
Solen sortir de nit però també la podem veure a plena llum del dia. Cada cop més escassa per la falta de continuïtat del bosc de ribera.
4.- Fagina (Martes foina)
Mustèlid de cua molt peluda i gran taca blanca al pit. Els seus hàbits son nocturns, un caçador voraç que menja tot tipus de rosegadors i petits ocells.
5.- Putput (Upupa epops)
Inconfusible pel seu disseny blanc i negre i la cresta erèctil. Nia en orificis i s’alimenta de tot tipus d’insectes.
6.- Martinet blanc (Egretta garceta)
Molt visibles en bol, característica pel plomall del clatell i els peus grocs. Sol pescar peixos petits i granotes en aigües somes.
7.- Oriol (Oriolus oriolus)
Discret habitant del bosc de ribera, s’amaga a les capçades dels arbres però el cant líquid i profund el delata. Menja cireres, mores i figues amb delit.
8.- Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
Petit falcó freqüent a tota mena d’ambients oberts. Sovint se’l sol veure cercant preses fent l’aleta, com suspès d’un fil invisible.
9.- Eriçó fosc (Erinaceus europaeus)
Inconfusible pel seu pel espinós que quan se’l molesta s’enrosca formant una pilota d’espines, els seus hàbits son nocturns i cada cop es més escàs per la seva alta sinistralitat als camins i carreteres.
10.- Rata d’aigua (Arvicola sapidus)
Menja exclusivament les parts tendres dels vegetals. La seva presència es fa palesa per les clapes que apareixen enmig les jonqueres.
11.- Teixó (Meles meles)
gran mustèlid de potes curtes i antifaç negre d'hàbits nocturns. Construeix grans caus comunitaris que perduren durant generacions en llocs de sòl no gaire pedregós.
12.- Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Ocell molt gros i difícil de confondre. Se’l sol veure solitari pescant en aigües somes o descansant amb el coll plegat al damunt de les branques dels salzes.
13.- Blauet (Alcedo atthis)
Sovint anuncia la seva presència amb un xiulet agut i volant arran d’aigua on s’atura a les branques dels arbres esperant un peix per capturar.
14.- Gripau comú (Bufo bufo)
Amfibi que no escup, d’aparença grotesca que menja tot tipus d’insectes.
15.- Llúdriga (Lutra lutra)
Excel·lent nedadora i pescadora. Els seus hàbits son nocturns la qual cosa fa difícil la seva observació. Al tram baix de l'Ebre practicament inexistent.
16.- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
Molt escassa però localitzada en diferents punts de l’Ebre.
17.- Granota verda (Pelophylax perezi)
Molt lligada al medi aquàtic, se la pot sentir raucar amagada al herbassar.
18.- Cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
Crustaci introduït que ha perjudicat els arrossars del delta. La contrapartida és que molts ocells aquàtics se n’alimenten.
19.- Llissa calua (Liza ramada)
Es pot trobar tant en aigües salabroses com dolces, se la sol veure entremig les algues del riu ja que acostuma a entrar kilòmetres d’aigua amunt de la desembocadura.
20.– Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)
La nàiade més gran d’Europa i la més amenaçada. El riu Ebre acull la major població mundial d’aquesta espècie.
