Bon Nadal, AMICS!

Amb quatre imatges recents de les Terres de l'Ebre us desitjo un molt bon Nadal i un pròsper any nou.

Vista matinal des de font Domingo

Les roques d'en Benet

Bassa de la Refoia

Tortosa

Per un indret perdut de Campredó

No estic morta!

Avui, en un dia d'hivern amb una temperatura força suau, me ensopegat en aquest esquiu animaló; una serp d'aigua (Natrix maura).

Aquestes serps també se les anomena colebres escurçoneres, escurçons d'aigua o serps pudentes.
Com podeu observar a la part de sobre te un dibuix en ziga-zaga similar al dels escurçons. Quan es adulta i se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, bufa i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurço. Però no ens oblidem de que la colebra és una espècie totalment inofensiva.

La millor manera que hi ha per diferenciar un escurçó d'una colebra d'aigua es mirant-les als ulls, les colebres tenen les pupil·les rodones, en canvi els escurçons les tenen verticals (com els gats).

Una curiositat d'aquest tipus de serp és que es fa la morta, ho fa quan el setge es continu, sent la última mesura de persuasió que té. Quan el setge arriba a la seva fi, la serp es descaragola tranquil·lament i continua pel seu camí.

Invasors Deltaics d aigua dolça

Gyraulus chinensis

Un estudi publicat l’any passat a la revista Spira de l’Associació Catalana de Malacologia, signat per Sergio Quiñonero i Joaquín López, dóna a conèixer la fauna invasora de mol·luscs d’aigua dolça del Delta de l’Ebre.

Un total de 9 espècies invasores (7 gastròpodes i 2 bivalves), les quals han envaït canals de reg, sèquies, arrossars, estanys i el riu Ebre. Entre aquestes hi és el ja conegut i temut cargol poma (Pomacea maculata), la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea), el musclo zebrat (Dreissena polymorpha), el cargol trompeta (Melanoides tuberculatus), i d’altres espècies no tan conegudes, com la Planorbella duryi i l’Haitia acuta, o espècies molt petites com la Ferrissia fragilis i el Potamopyrgus antipodarum, i fins i tot espècies fins ara desconegudes al territori català, com és el cas de Gyraulus chinensis, espècie molt abundant sobretot als arrossars.

Del total d’espècies invasores, 4 d’aquestes se citen per primera vegada al Delta de l’Ebre, cosa que probablement el converteix en el territori europeu en el qual s’ha descrit la major concentració d’espècies al·lòctones de mol·luscs d’aigua dolça. 

Planorbella duryi

Potamopyrgus antipodarum

Haitia acuta

El GEPEG al món del bosc

Els naturalistes del GEPEC ens adentrem al món del bosc de ribera a Aldover, i ho fem molt ben acompanyats!

Tota la familia ens acompanya per descobrir junts com és un bosc de ribera, quins animals hi viuen, quina relació hi tenim les persones...

La col·lecció d'elements de natura que trobem al Centre ens impressiona i ens fa veure que no estem sols, sinó que hi ha molta vida al bosc! Descobrim peixos, insectes, i fins i tot un petit ratolí molt tafaner.

Com que alguns dels animals que passegen pel bosc són molt discrets i només surten de nit, o quan no hi ha ningú... només en podem veure els seus rastres. I quins rastres més curiosos! Amb ells podem saber qui ha passat per allà. No sen's en escapa cap, als naturalistes! Com el ratolinet, també som ben curiosos...

I a més, sóm treballadors. En Marco ens prepara unes fustes, tornavís, cargols... per fer un niuet per a mallerengues. Heu vist quina traça tenim? 

Però no hi ha visita acabada sense abans passejar pel bosc, encara que el temps no acompanyi! En una petita pausa de la pluja, ens adentrem al bosc per veure com busca un lloc per protegirse un altre amic: el gripau. A veure qui és el que té bona vista i el pot veure (A la foto de sota). 

Sens dubte que la visita a Aldover ens ha arribat al cor del naturalista! 

Text: Laura Queral                        

Fotografies: Eduard Sanchez Arbona

Dojos a dojo

Últimament, quant em desplaço fins al delta de l'Ebre per fer modestes investigacions de camp, el dia acaba convertint-se en el pitjor dels malsons que un amant de la natura pot tenir. El propi delta s'ha convertit en un dels majors reservoris de fauna exòtica del continent Europeu. En qualsevol desguàs d'aigua dels arrossars podem trobar en grans quantitats més espècies foranes que del propi territori; cloïsses Asiàtiques, musclos zebrats, cargols poma, crancs americans, dojos...

El dojo (Misgus anguillicaudatus) és un petit peix d'origen asiàtic molt habitual en aquariofília. 

Dojo (Misgus anguillicaudatus)

L'expansió del dojo a les aigües del delta de l'Ebre amenaça la conservació de la biodiversitat de la zona, en competir a diferents nivells amb les peixos natius per la recerca de recursos i ser responsable de l'aparició d'alguns platihelmints paràsits. A l'Ebre, la presència del dojo podria amenaçar la supervivència de la  raboseta de riu (Salaria fluviatilis) i del llopet (Cobitis paludica) endemisme ibèric.

Cobitis paludica

El dojo va ser detectat per primera vegada el 2001 a l'anomenada Sèquia Mare, un canal de desaigüe dels arrossars, però des d'aleshores s'ha expandit per tot l'hemidelta nord i ja se n'han vist alguns exemplars a la llera principal del riu i a la zona sud. En les tasques de seguiment de la ictiofauna que realitza el parc natural ja se n'han capturat diversos milers.

Segons dades de la investigació, recollides pel Servei d'Informació i Notícies Científiques (SINC), l'expansió del dojo contrasta amb la regressió dels peixos natius de rius i aiguamolls ibèrics, dels quals més del 80% són espècies amenaçades i és la causa que actualment en la major part de les conques fluvials de la Península habitin més espècies foranes que natives. 

Tot i la seva ràpida extensió, la distribució del dojo queda limitada per la salinitat de les aigües, ja que aquest peix ocupa únicament zones amb baixa concentració de sal. Així, aquest és el principal motiu pel qual el dojo no ha envaït llacunes i aiguamolls naturals del delta, però res impedeix que aquesta espècie colonitzi els trams alts del riu 

Finalment, l'estudi conclou que l'espècie es va originar en el delta a partir d'escapaments generats en instal·lacions de manteniment i distribució de peixos tropicals. Per aquesta raó, cal destacar que els centres de cria de peixos exòtics són un seriós risc per al benestar dels ecosistemes naturals i un dels epicentres dels processos d'invasió biològica.

Dojo (Misgus anguillicaudatus)