Un nou invasor a l'Ebre

Aquest matí una mala notícia ha arribat de sobte i gairebé sense esperar-ho, dic gairebé perquè totes les quinieles apuntaven al fet que més tard o més d'hora la següent espècie seria detectada a l'Ebre.

L'espècie recentment localitzada no és ni més ni menys que un altre bivalve, un bivalve asiàtic de grans dimensions, la Woodiana (Sinanodonta woodiana), localitzada al pantà de Mequinensa per agents per la Protecció de la Naturalesa del Govern d'Aragó.
Alguns exemplars localitzats a l'embassament mesuren 15 centímetres de longitud, pel que es creu que aquesta espècie ja fa diversos anys que viu a l'Ebre, havent passat desapercebuda. Veure publicació de www.heraldo.es.

En llegir l'article em fa riure la mesura preventiva que es portarà a terme per mitigar l'avanç de l'espècie per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que consisteix amb el control del moviment d'embarcacions, igual com es fa amb les corbicules, els musclos zebrats i el cargol poma. Per cert, poblacions que no han parat de créixer.
Cal ser objectius i reconèixer que el control d'embarcacions no pararà l'expansió de la Woodiana, ja que la colonització de l'Ebre per part de l'espècie es deu al seu peculiar cicle reproductiu, on les femelles, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies i aletes dels peixos, i aquests són els que es cuiden de la propagació. A més a més, aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitzant una gran quantitat de peixos com a hostes, inclosos peixos autòctons.

Woodiana (Sinanodonta woodiana)

La distribució de la Woodiana en altres rius, en aquest cas de Catalunya, es remunta al 2007 quan es va descobrir al riu Ter, posteriorment un estudi publicat l'any 2009 confirmà la seva presència a dos rius més; el Fluvià i el Daró.

Aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitza una gran quantitat de peixos com a hostes, inclòs peixos autòctons, per tant suposa un greu perill a causa de la seva competència amb les nàiades autòctones, tant per l'aliment, com per l'espai (substrat) i la reproducció.
Els exemplars adults poden superar fàcilment els 20 centímetres, toleren espais modificats i una relativa contaminació de l'aigua. Per viure prefereixen substrats de llims o fang, amb aigües tèrboles o força ombrejades.

Aquesta nova espècie per l'Ebre, detectada a l'Aragó i que no tardarà a arribar al tram de l'Ebre Català, posarà en perill les minses poblacions de nàiades autòctones, ja prou castigades en els últims anys a causa dels últims canvis ambientals que ha sofrit l'Ebre, causats principalment pel desorbitat "aprofitament" hídric en tots els seus àmbits i la proliferació d'altres espècies exòtiques.

Nàiades, les nimfes dels rius

Afirmen algunes fonts, que val més una imatge que mil paraules.

Per aquest motiu penjo aquest cartell, on hi ha les dades suficients per assistir a aquesta xerrada en la qual les mil paraules complementaran una simple imatge.

Panells confusius

No fa molts anys l'empresa estatal aquaMed "Aguas de las Cuencas Mediterraneas", actualment investigada per no ser molt honesta amb la contractació, per inflar pressuposts, i vés a saber què més, i que està sota les directrius del "Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino" ens van bombardejar amb tota una muntanya de panells informatius, centres interpretatius i fracassades reforestacions que al meu entendre, després de veure d'aprop la seva evolució, no van ser res més que llençar diners. He arribat a aquesta conclusió després de veure en mans de quins organismes han quedat determinades infraestructures, organismes públics que no són capaços de gestionar, com es mereix, projectes vinculats a les temàtiques sobre les quals van adreçades determinades infraestructures milionàries.

Deixant de costat aquest problema de gestió de difícil solució, ens fixarem amb un panell interpretatiu més accessible i que moltes vegades he vist com hi ha persones que s'interessen per les paraules que hi ha plasmades i que no totes són creïbles. 
És difícil aproximar-se a qualsevol d'aquests panells interpretatius i no sentir un gran dolor als ulls, i no ho dic per la maquetació. El problema rau en la desconeixença del medi natural en el qual van actuar i per la ignorància faunística dels que van donar l'aprovació a segons quins cartells.

Ens fixarem amb aquest cartell ubicat al costat de la via verda a l'altura de l'Assut de Xerta, un de molts que hi ha repartits per les Terres de l'Ebre. El cartell en si pot estar mol ben maquetat i pot tenir molt bones explicacions, no ho se, amb això no m'hi ficaré. Però està ben clar què no tenien ni idea de què era una Margaritífeta (espècie de Nàiade). Podria donar-se el cas, de què fos poc rellevant haver-se equivocat d'espècie de nàiade, ja que hi ha poca gent que conegui aquesta fauna tan singular, però a ulls de persones que en puguen saber una mica (no cal gaire), doncs acaba per considerar que aquí no se'n sap res de res de què és una margaritífera, ja que la fotografia de la nàiade correspon a una Unio mancus (una de les espècies menys comunes a les aigües de l'Ebre) i no a una Margaritifera auricularia tal com reflecteix la definició.

Posats a conèixer nàiades, direm que l'Ebre hauria de ser refugi d'almenys quatre espècies de nàiades. Tot i així les poblacions d'aquestes, anys enrera molt abundants, no estan del tot clares ni en nombre de colònies, ni en individus, per falta d'estudis i treballs de recerca.
El seu declivi està lligat a un canvi ecològic molt significatiu que ha patit el riu Ebre en tan sols dues dècades, associat a la introducció d'espècies foranes, al canvi de la qualitat de l'aigua i als treballs de dragats del mateix riu.

Actualment poc se'n sap de les poblacions d'aquestes, no estan del tot clares ni en nombre de colònies, ni d'individus, per falta d'estudis i treballs de recerca.
Les quatre principals nàiades que s'haurien de poder localitzar són les següents:

Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia) És la nàiade més gran d'Europa, algunes fonts no gaire fiables afirmaven què el riu Ebre acollia la major població mundial d'aquesta espècie. Ara tinc entès que aquesta afirmació era bastant errònia i que les majors poblacions es trobaven a França. 
Actualment les poblacions d'aquest bivalve són gairebé inexistents.

Nàiade anodonta (Anodonta anatida) Pot arribar als 20 cm de longitud. Espècie protegida a Catalunya des de l'any 1994.

Nàiade rodona meridional  (Potomida littoralis) Els adults poden arribar als 9 cm de longitud.

Antigament la nàiade més abundant a les ribes de l'Ebre. Ara mateix les seves col·lònies es veuen reduïdes en grups de pocs exemplars i molt distanciades entre elles.

Nàiade allargada de l'Ebre (Unio mancus) La seva mida més habitual en exemplars adults és de 5´5 cm de longitud. Els últims individus és van veure en una sèquia d'una ermita de l'Aldea (Delta de l'Ebre), tot i així aquella colonia ja fa alguns anys que va desapareixer victima de productes químics i verins com la saponina per controlar el cargol poma (Pomacea maculata) i per l'extracció de llims de les sèquies.

Ter's Warrior

Tot i que habitualment, en aquest blog, intento escriure sobre les rodalies de l'Ebre, en aquesta ocasió sortiré de la seva conca per endinsar-me en una problemàtica del Ter que sense massa dificultat es podria estendre arreu de les riberes de Catalunya i més enllà.

Ara farà unes poques setmanes, vaig fer una escapada fins a un indret molt bonic; la ribera del Ter. A primera vista l'indret és una meravella natural envoltada d'espais naturals protegits; una àmplia zona de ribera molt verda on creixen bastants verns (Alnus glutinosa) entre extensos boscs d'Àlbers (Populus alba) i salzes (Salix alba) sota un cel blau intens. Les aigües, un poc tèrboles, acullen grans concentracions d'ocells, i cap al final del seu tram trobem la gola (desembocadura) flanquejada a la dreta pels aiguamolls de l'Empordà i dins del mar, no molt lluny, si veu un altre paradís de la natura; les illes Medes.

Però aquesta situació idíl·lica canvia una vegada un mateix s'endinsa al bosc i al mateix riu. La situació ecològica en el tram baix del riu Ter també és lamentable i només cal endinsar-se per veure el gran nombre d'espècies invasores que hi ha; Aurons, crancs i visons americans, cloïsses asiàtiques, i entre moltes altres, una plaga de Woodianes.

Cloïsses asiàtiques
del Riu Ter

Visó americà (Neovison vison)

vist al riu Ter

I us preguntareu... què són les Woodianes?

Les Woodianes (Sinanodonta woodiana) són unes cloïsses d'aigua dolça gegants d’origen Asiàtic, que s’han expandit per molts llocs del món, i pràcticament per tota Europa. La seva presència a Catalunya es remunta al 2007 quan es va descobrir al riu Ter, posteriorment un estudi publicat l’any 2009 confirmà la seva presència a dos rius més; el Fluvià i el Daró.

Woodianes (Sinanodonta woodiana) 

Aquesta espècie té una alta taxa de reproducció i una gran capacitat de dispersió, utilitza una gran quantitat de peixos com a hostes, inclòs peixos autòctons, per tant suposa un greu perill a causa de la seva competència amb les nàiades autòctones, tant per l'aliment, com per l'espai (substrat) i la reproducció.
Els exemplars adults poden superar fàcilment els 20 cm. Toleren espais modificats i una relativa contaminació de l’aigua. Per viure prefereixen substrats de llims o fang, amb aigües tèrboles o força ombrejades.

El cas de la invasió del Ter per part de les woodianes és un cas realment dramàtic, on aquesta espècie invasora ja és extremadament comuna i fàcilment localitzable al seu tram baix, trobant trams atapeïts d’aquesta espècie. Malauradament a aquesta plaga se'n suma una altra ben coneguda a l'Ebre, la de les corbícules.
Lamentablement la woodiana es podria continuar dispersant per altres rius pròxims, la seva arribada en aigües de l'Ebre podria ser devastadora per les poques poblacions de nàiades autòctones que actualment queden. La woodiana encara la trobem en centres d’aquariofília, la qual es ven com a espècie filtradora, i els peixos que estan en els mateixos contenidors també poden ser font d'infecció, ja que el cicle reproductiu d'aquestes cloïsses bé a ser el mateix que el de les espècies autòctones.

El què més crida l'atenció de les zones de ribera greument afectades per invasions alienes, és que no hi ha cartells divulgatius sobre aquest tipus de problemàtiques; la woodiana en el cas del Ter, a l'Ebre el cargol poma i a tots dos les cloïsses asiàtiques.
Bé, suposo que ens agrada viure sota la ignorància i no ens importa massa el que passe a les riberes de Catalunya, on ràpidament es van convertint en els majors reservoris de fauna exòtica de tota Europa.

Després d'haver visitat el Ter i d'estar fart de recorre l'Ebre em pregunto:

Els parcs naturals actuen en conseqüència quan s'adonen de les espècies invasores que contenen? I conseqüentment, posen en alerta o donen suficient informació del que es té, per donar coneixement de què s'ha de fer i el que no al davant de determinades espècies?

Tan desbaratada és la idea de portar un pla de gestió d'espècies invasores (tant de plantes com d'animals) als ajuntaments propers a lleres dels rius per evitar la proliferació descontrolada de determinades espècies que posen en perill els nostres rius?

És positiu ignorar les espècies invasores que tenim als nostres sistemes fluvials?

Està ben clar que la web ens dóna molt bona informació sobre les espècies invasores o els treballs de recuperació de fauna, si ens interessa buscar-la, però tenim manca de cartells divulgatius en zones estratègiques riberenques. Crec que hi ha la necessitat de posar en alerta a la ciutadania sobre la manipulació, trasllat i alliberament intencionat o no d'aquestes espècies exòtiques en els rius que encara no les contenen, ja que un cop introduïdes és impossible extreure-les en la seva totalitat i el resultat de la seva introducció és causa de greus problemàtiques socials i econòmiques.

Algunes propostes per evitar la propagació d'aquesta i altres espècies passen per:

• La sensibilització per evitar el trasllat de peixos, possibles portadors dels gloquidis i font potencial de propagació.
• Evitar la venda com espècie filtradora.
• Prevenció en l'abastiment de peix infectat.
• Prevenció de fuga de peixos de tolls infectats.
• Evitar els transvasaments i connexions entre conques fluvials, pel gran impacte en la biodiversitat en general i en concret perquè aquestes pràctiques faciliten la dispersió d'aquest tipus d'espècies invasores.

Per finalitzar dos enllaços molt interessants; 

el primer sobre les tasques de Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga, conegut amb l’acrònim LIFE Potamo Fauna.

Al següen hi ha informació més detallada sobre la Woodiana.

Nàiade auriculada

Avui, Diada de Catalunya, amb la independència fluvial que em caracteritza i que gairebé sempre m'acompanya, després de 1.222 dies (dies de vida d'aquest blog) aconsegueixo assolir una fita que ja gairebé donava per perduda.

En un tram del riu que no revelaré, a no ser que sigui imprescindible, he localitzat un exemplar de nàiada auriculada (Margaritifera auricularia).

Les nàiades auriculades són els tresors de l'Ebre, uns bivalves d'aigua dolça molt longeus, on algunes d'elles poden assolir una edat de fins a cent anys. És la nàiada més gran d'Europa, i el riu Ebre acull "o acollia" la major població mundial d'aquesta espècie.

Amb l'emoció del moment, no m'he pogut estar de manipular-la un moment per fer-li una fotografia a les mans. Espero no haver-li fet cap mal amb aquesta acció. Tot seguit l'he tornat a deixar en la mateixa posició i en el lloc exacte on estava.

Indret similar al de la
localització de la nàiade

Nàiade ariculada
dintre de l'aigua

L'indret, un galatxo de fons pedregós amb una fina capa de llims fins i matèria orgànica en descomposició, és força tranquil, de difícil accés, ombrejat, d'aigües cristal·lines, fresques i poc profundes el qual podria acollir més exemplars com aquest. L'inconvenient d'aquest lloc és, que és una autèntica coxiquera, repleta de pneumàtics, ampolles de tot tipus de materials, electrodomèstics i altres immundícies que tant caracteritzen l'Ebre.

De ben segur que tornaré per veure si aquest indret acull més exemplars com aquest, o d'altres.

A continuació tres entrades d'aquest blog relacionades amb nàiades:

• Nàiades
• Nàiades en perill
• Les nimfes del riu és moren

Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)

LES NIMFES DEL RIU ES MOREN

Nàiade rodona meridional (Potomida littoralis)

Les nàiades són uns bivalves amb un curiós cicle biològic; els adults emeten milers de larves que romanen en suspensió a l'aigua del riu fins que s'enganxen a les brànquies d'un peix hoste; la rabosa de riu (Salaria fluviatis). En aquest peix viuen i es desenvolupen durant unes poques setmanes. Passat aquest període les larves es desprenen convertides en juvenils, s'alliberen i cauen als fons de les graves del riu, on es soterren mitjançant un peu muscular especialment adaptat per a l'excavació i creixen fins arribar a l'estat adult, on algunes d'elles poden arribar a viure més de 100 anys com és en el cas de la nàiade auricularida (Margaritifera auricularia).

Nàiade auriculada (Margaritifera auricularia)

Tot això passava al tram mig-baix (entre Flix i Tortosa) del riu Ebre fa uns vint anys aproximadament, tot just abans dels dragats del riu, del control desmesurat del seu cabal, dels musclos zebra i de les més desconegudes cloïsses Asiàtiques. 

En quan les aigües del marge dret de l'Ebre a l'altura d'Aldover eren assolellades com a tants altres indrets, desproveïdes d'aquest magnífic bosc de ribera que ara podem gaudir i que cal respectar, cuidar i protegir, era en aquelles platges assolellades on es trobaven vives a milers, ara són a milers les que es troben sense vida.

NÀIADES EN PERILL

Anodonta anatida

Antigament (més o menys fins al 1990) el tram mig i baix de l'Ebre, des de la població de Flix fins al mateix delta inclòs els canals de reg de la dreta i el de l'esquerra del mencionat riu les colònies de nàiades eren molt abundants. Actualment els dragats, el desmesurat control hidrològic del cabal del riu, la desmesurada proliferació dels macròfits, la introducció d'algunes espècies de peixos, la extinció d'alguns altres i segurament que la introducció accidental d'algunes altres espècies de mol·luscs com el mejilló zebrat han propiciat l'extermini gairebé total de les nostres estimades colònies de nàiades.

Recordo que de ben petit, quant baixava a jugar al riu, les nàiades grosses i rodones estaven per tot arreu, es trobaven a milers, tant abundants que no en fèiem ni cas, a hores d'ara ens morim per trobar-ne una de viva i explicar als més petits algunes curiositats d'aquests peculiars animalons depuradors, interessants pel seu sicle biològic i en alguns casos per ser espècies endèmiques de cada zona.

Ara mateix per trobar colònies abundants de nàiades ens hem de desplaçar fins el riu Pena afluent del Matarranya (Matarranya otorga el nom a la comarca del baix Aragó)  i aquest mateix, afluent de l'Ebre. Concretament ens situarem al pantà de Pena on hi trobem un dels mol·luscs més grans de la península Ibèrica, l'Anodonta anatida protegida a Catalunya des de l'any 1994.

El passat dia 22 de Juliol el panorama al pantà de Pena era desolador, nàiades mortes per tot arreu i d'altres de semienterrades esperant el que semblava inevitable. Aquest any 2012 la greu sequera desseca ràpidament el mateix pantà, per les seves vores es veuen centenars d'exemplars morts i altres semienterrats que no tenen temps de desplaçar-se fins zones més profundes per assegurar la seva supervivència. En unes dues hores que vaig estar passejant per les platges del pantà vaig tornar a l'aigua 548 exemplars d'unes dimensions considerables.

Nosaltres mateixos em proporcionat una sèrie habitats artificials; 

• Canals que en primer moment van ser de terra i que posteriorment per una millora de les infraestructures s'han pavimentat.
• Pantans que com en aquest cas, periòdicament en temps de sequera s'haurien de fer prospeccions per intentar assegurar la supervivència d'espècies que sucumbeixen a canvis accelerats dels seus habitats artificials les quals no dubten en colonitzar. 

Per què cal cuidar les poblacions de nàiades?

• Són animals que filtren grans quantitats d'aigua ajudant a depurar-la.
• Són animals amb un curiós cicle biològic, els quals viuen en simbiosi amb altres éssers vius.
• La majoria d'aquests son endemismes de cada zona o conca hidrogràfica.

Anodonta anatida

Per aquests motius i molts altres som responsables de la supervivència d'aquests i altres éssers vius. 

Si heu visitat o si algun dia decidiu visitar aquest pantà, us heu de preguntar si hi ha alguna relació entre les nàiades i la transparència de les aigües que ja des de lluny es pot apreciar el color blau clar inconfusible d'aquest pantà.

En aquest exemplar d'Anodonta anatida podem apreciar molt clarament els anells de creixement anuals (entre una linea i l'altra un any de creixement). l'exemplar en concret tenia entre 10 i 12 anys.

NÀIADES

Les nàiades són mol·luscos d’aigua dolça. Són anomenades nàiades en honor a les nimfes mitològiques que habitaven en rierols i fonts. Les cloïsses dels bivalves són de carbonat càlcic. Les nàiades, per fora, tenen una fina làmina que és d’una substància orgànica denominada conquiolina que li dóna un color fosc. Aquesta làmina es desprèn quan l’animal es mor. Per dintre, el color és de tons blancs o blancs groguencs, amb irisacions produïdes pel nacra. Les dues valves es troben unides per un lligament i s’articulen per mig d’unes dents anomenades xarnela. Amb la xarnela és com els científics analitzen les nàiades per determinar a quina espècie pertanyen.

La nàiade és un bivalve que viu mig enterrat al fons dels rius, sempre en aigües poc o molt netes. Un dels aspectes més interessants d’aquesta espècie és el seu cicle biològic: les femelles, una vegada fecundades, alliberen unes larves que es fixen a les brànquies dels peixos. La posterior infestació del peix hoste es dóna sobretot a nivell de brànquies o aletes, tenint els gloquidis una vida lliure d’unes 48 hores com a màxim. El gloquidi s´esquista i passa una fase larvària. Al cap d’uns 40 dies, quan la larva s’ha metamorfosat prou com per assemblar-se a un adult en miniatura, es desprèn de l’hoste i cau al llit del riu, on s’aferra a les arrels dels arbres de ribera per completar el seu desenvolupament. Els juvenils tenen un aspecte similar als gloquidis, però disposen d’un peu ciliat que els permet desplaçar-se i d’un mantell també ciliat per respirar i alimentar-se.

Pel que fa a l’alimentació es tracta d’un animal que filtra les aigües i reté les partícules nutritives que hi troba. En els darrers anys, les poblacions de nàiades s’han vist altament amenaçades pels efectes de la contaminació dels rius, la reducció dels cabals, els dragatges de les lleres i la destrucció del bosc de ribera.

L’espècie presenta sexes separats amb una activitat reproductiva aparentment lligada a la temperatura de l’aigua del riu. Així, el període reproductiu s’inicia amb els primers increments de temperatura de l’aigua (gener, febrer) i finalitza quan els valors de temperatura de l’aigua són màxims (agost), amb un pic entre els mesos d’abril i maig. Els espermatozous  són emesos per l’obertura exhalant dels mascles, i es disseminen ràpidament per l’aigua i son captats per l’obertura inhalant de les femelles. La fecundació té lloc a la cambra suprabranquial de les femelles i els gloquidis es desenvolupen a l’interior de les seves demibrànquies externes. El període entre la fecundació, formació i emissió dels gloquidis oscil·la entre dues i tres setmanes, moment en el qual la femella emet un filament enganxós en el qual es disposen els gloquidis.

Convé destacar que  l’espècie presenta uns efectius poblacionals molt reduïts i una distribució molt limitada, contant que la seva dependència dels peixos com a elements de dispersió de les larves, les fa molt vulnerables a les alteracions de la fauna piscícola. Així doncs, qualsevol extinció local deguda a actuacions en el medi pot afectar greument l’espècie, que algunes poden arribar a viure 100 anys. 

Aquestes son algunes de les nàiades que podem trobar en les aigües de  l'Ebre, (malauradament en el tram baix de l'Ebre, concretament entre Xerta, Aldover i Tortosa el seu nombre s'ha vist greument reduït o inclús inexistents en algunes zones):

Nàiade auriculada 

(Margaritifera auricularia)

És la nàiade més gran d'Europa, el riu Ebre acull la major població mundial d'aquesta espècie. 

Nàiade anodonta 

(Anodonta anatida)

Pot arribar als 20 cm de longitud.

Nàiade rodona meridional  

(Potomida littoralis)

Els adults poden arribar  als 9 cm de longitud.

Nàiade allargada de l'Ebre 

(Unio mancus)

La seva mida més habitual en exemplars adults és de 5´5 cm de longitud.