Teixons. Mites, llegendes i més basuretes

JAJAJAJA...

Perdoneu, però no puc començar aquesta entrada de cap manera més que esclatant a riure.

Hi ha vegades que em quedo perplex de les històries que arriben fins a les meves orelles, i encara més em sorprèn el convenciment de les persones que expliquen els fets, creences i historietes.

Tothom al municipi sap els estranys esdeveniments que han succeït al llarg de la historia per les rodalies d'Aldover; observació d'objectes voladors no identificats, jijiji... el convenciment de l'existència de gripaus escopidors, mmm... Però el cas que explico a continuació arriba molt més lluny, tan lluny que... ostres tu!

Fa algun temps algú, no diré qui, confirmava l'existència d'uns teixons molt peculiars;
Resulta que alguns tenen tot el convenciment què hi ha dos tipus de teixons, els quals poden diferenciar-se per dues característiques físiques molt evidents; n'hi ha uns amb morro i potes de gos, i uns altres amb potes i morro de porc, jejeje... i desgraciats els de morro i potes de porc, perquè tots convençuts deien que tenien una carn fina-fina, o sigue, que eren exquisits gastronòmicament, vaja sibarites del fogó xamuscat!

Hauré de fer pedagogia per adults i treure de la ment algunes creences un pèl estúpides:
Per començar; els teixons no es maten per la seva carn, ni per cap motiu. I tampoc tenen potes i morros d'altres animals.

Els teixons comuns (Meles meles) són uns mustèlids de distribució europea. La seva alimentació és omnívora, o sigui, mengen de tot; tota mena de fruits, arrels, tubercles, fongs, cucs de terra, escarabats, cargols, mel, amfibis, rèptils, ocells, ous, altres mamífers... 

Restes d'una carpa
devorada per un teixó

Latrina d'un teixó

A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú. Excava forats anomenats latrines, on diposita els seus excrements sense tapar-les, les quals són utilitzades vàries vegades i tenen significat territorial. 

Petjada de teixò

D’aspecte robust i massís; cap petit, musell punxegut, orelles petites, coll curt i gruixut; potes curtes, gruixudes i plantígrades; cua curta. Pèl espès, blanc groguenc jaspiat de negre el llom, ventre i potes negres i el cap blanc amb dues bandes negres que van del musell a la nuca.

En el seu hàbitat s’alternen les masses boscoses de fulla caduca i les zones d’hortes i conreus. Subsisteix bé en hàbitats semi degradats o degradats de substrats tous on poden excavar les seves teixoneres, compostes per una xarxa de galeries amb nombroses entrades, excavades molt sovint al marge d’una riba. A l’interior, hi ha una cambra molt espaiosa amb una estora de fenàs i fullaraca seca. És un animal molt sociable, tolera dins el seu cau teixons d’altres famílies i fins i tot permet que algun altre animal, com la guineu, s’hi insta-li. Durant l’hivern es troba en una semi-hivernació que alterna amb sortides irregulars per a beure aigua.

Un dels habitats predilectes del teixó

Bé, crec que amb això ja n'hi ha prou per començar a saber que és un teixó. Ara a veure quin serà el pròxim ésser estrany que veurem per aquestes terres. Amb una mica de sort encara trobarem un follet, un trol o el pou de la ma peluda;-)

Els rastres de les criatures de la nit

Ara que les aigües de l'Ebre ja gairebé han tornat al seu nivell menys cridaner, de l'espectacularitat del seu generós cabdal, arriba l'hora de rastrejar els diferents éssers de la nit.

Ja que no gaudeixo de la tecnologia adequada per presentar-vos els nombrosos ocells que puc observar a primeres hores del matí, ni dels diferents mamífers que s'amaguen durant la nit dintre del bosc, em toca fer les tan esperades i entretingudes incursions de rastreig.

Sense esperar més, i la primera nit en què les aigües de l'Ebre retrocedeixen, deixant el bosc de ribera transitable, els teixons i les genetes ja es passegen per l'espessor del bosc. Així ho demostren tot un seguit de petjades que no tenen fi.

Petjada de Geneta
(Genetta genetta)

Petjada de teixó
(Meles meles)

A veure si ven aviat, puc fer una bona inversió amb un bon equip fotogràfic i el respectiu foto trampeig, ja que la nit per aquestes contrades està ben animat, i ben val la pena captar algunes imatges de la fauna que podem observar a la riba de l'Ebre.

Un invasor del riu Urrobi

Petjada de llúdriga

Per alguns indrets de la conca de l'Ebre, cada cop més, ens ensopeguem amb els rastres de la nostra fauna més estimada, l'autòctona!

Aquesta petjada de llúdriga la vaig trobar en una platja de sorra del riu Urrobi. Aquest riu és un afluent del riu Irati, aquest del riu Aragó, i l'Aragó n'és del riu Ebre.

La llúdriga té uns hàbits aquàtics i nocturns que dificulten la seva observació, però com sempre els seus rastres el delaten; unes petjades a la sorra o uns excrements a sobre de les pedres de la riba del riu són els que delataran la seva presència.

Riu Urrobi

A la riba del riu, molt aprop de les petjades, també vaig observar unes defecacions, els excrements els constituïen bàsicament exosquelets d'algun tipus de crustaci, conduint-me a esbrinar quin tipus de cranc s'amagava sota les pedres d'aquell riu aparentment tan net.

Després d'una bona estona remenant pedres, em vaig ensopegar amb un crustaci no gaire desitjat, el cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus).

Cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus)

Aquesta espècie és originària d'Amèrica del Nord, concretament de la  costa oest que comprèn des de Califòrnia (USA) fins a la Columbia Britànica (Canadà). Ha sigut introduït a estats propers, com Nevada i Utah però també a molts llocs diferents del món, com Europa, Japó o Rússia, iniciant la seva propagació als anys 60. 

Cranc de senyal (Pascifastacus leniusculus)

A Espanya va ser introduït voluntàriament per l'administració pública entre 1974 i 1975 en dues astacifactories dels rius Cifuentes i Ucero, i a partir d'aquesta última introducció s'ha estès a gran part del territori, inclosa Catalunya.

El cranc senyal viu en hàbitats similars als òptims per a l'espècie autòctona, fet que el fa molt més perillós de cara a desplaçar poblacions de cranc autòcton. A més, els exemplars d'aquesta espècie són gairebé tots portadors del fong que infecta els exemplars del país. I per acabar de rematar quan coincideix en el mateix indret amb les nàiades (i en concret amb Anodonta cygnea), les depreda. Aquesta depredació de nàiades per part del cranc senyal s'ha comprovat també i estudiat a les instal·lacions de la masia Camadoca de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA).

Enllaços d'interès:

premsa.gencat.cat

www.biodiversitat.cat

Les tortugues de l'Algars

Fa unes setmanes vaig escriure alguna coseta sobre l'Algars. La entrada en qüestió es titulava; Jo buscava tritons!!! Però en lloc de tritons vaig trobar tortugues de rierol (Mauremys leprosa).

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Doncs bé, poc satisfet amb la troballa d'aquell dia vaig tornar per rastrejar algun altre exemplar d'aquest curiós i escàs rèptil. 

Riu Algars

Després d'unes setmanes l'aparença del riu havia canviat notablement. Ja gairebé tocant l'estiu el cabal del riu havia disminuït, tot el contrari que la vegetació de les ribes que aprofitant la calor i les generoses pluges d'aquests últims mesos havia crescut ràpidament. 
Però el que més cridava l'atenció (encara que no és d'estranyar) era la quantitat d'algues filamentoses que s'havien desenvolupat en poc temps i en tot el tram del riu. 

Tota aquesta vegetació te diverses funcions imprescindibles per al nostre ben estar i el dels animals; ombreja l'aigua impedint que s'escalfi en excés, les arrels protegeixen les ribes de les crescudes repentines, també ajuden en la depuració de les aigües i retenen en nivell de les aigües freàtiques més enllà del bosc de ribera.

Per una altra banda en aquest indret no només havia canviat la vegetació. 

Els insectes també canvien depenent de la temporada en que es visiti aquesta zona, i qualsevol altra és clar!

Nous espiadimonis volen amunt i avall en zones assolellades en aquesta època de l'any, sobre les plantes s'hi observen diverses espècies de coleopters (escarabats), a les ombries dels freixes s'hi veiem una gran quantitat d'estranys Dípters (mosques) que la majoria de persones no estan gaire acostumades a veure, i més allunyat del riu sobre el fonoll veiem erugues de la papallona rei (Papilio machaon).

I molts altres  insectes que espero poder presentar en alguna propera entrada.

Espiadimonis Ceriagrion tenellum

Buprestis octoguttata

Dípter

Eruga de papallona rei (Papilio machaon)

Detall d'un tram del riu 
amb algues filamentoses

La espessa vegetació de les ribes incloïdes les algues filamentoses d'aquest riu d'aigües poc profundes, amb un cabal minso tenen una altra important funció; són imprescindibles per donar refugi a una innumerable quantitat d'éssers vius incloent els protagonistes d'aquesta entrada, les tortugues de rierol.

Seguint poc a poc el curs del riu es fa un pel difícil observar aquest rèptil, ja que sempre es situa en llocs estratègics i assolellats on la seva formidable vista es el seu millor aliat.
Ja des de bastant lluny i abans de que un mateix les pugui observar elles ja t'han vist i conseqüentment és llancen a l'aigua per amagar-se de la possible amenaça.

Per un altre costat aquests rèptils tenen un altre as amagat; el seu camuflatge. Amb els seus tons marrons de la closca poden passar desapercebudes fàcilment encara que hi passes per sobre.

Però rastrejant el rierol de tant en tant observem entre les algues uns petits rodals que delaten on descansaven aquests escassos rèptils, i si la sort ho permet com en aquesta ocasió el rodal conté el rèptil tot camuflat entre la vegetació.

Rodal on hi descansava 
una tortuga de rierol

Tortuga de rierol situada entre la vegetació del rierol

Mascle adult de tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Has vist mai un pica-soques?

Picot garser gros "Dendrocopos major"

Molt sovint quan passegem pel bosc de ribera o prop d'ell sentim el cant dels ocells. Entre tots aquells sons melodiosos sempre en destaquen uns per damunt dels altres, i com no, són aquells que menys tenim costum de sentir.

La afluència d'ocells al bosc de ribera en aquesta època és excepcional. A l'alba i durant les primeres hores del matí hi ha un esclat de sons; al sotabosc entre l'espessor dels esbarzers s'hi senten els rossinyols, les merles graten entre la fullaraca seca en busca d'aliment, a les capçades dels arbres podem sentir els oriols, els tudons, les mallerengues carboneres i les blaves, al vespre els abellerols s'apinyen a la frondositat de les copes més altes i més prop del riu; ànecs, bernats, martinets, polles d'aigua i blauets tampoc passen desapercebuts.

Només per curiositat us pregunto, sabeu com canten aquests ocells?

Clicant en els següents noms d'ocells esbrinaràs com sonen aquests habitants del bosc de ribera:

• Rossinyol comú "Luscinia megarhynchos"
• Merla "Turdus merula"
• Mallerenga carbonera "Parus major"
• Mallerenga blava "Parus caeruleus"
• Oriol "Oriolus oriolus"
• Tudó "Columba palumbus"
• Abellerol "Merops opiaster"
• Ànec collvert  "Anas platyrhynchos"
• Bernat pescaire "Ardea cinerea"
• Martinet blanc "Egretta garzetta"
• Polla d'aigua "Gallinula chloropus"
• Blauet "Alcedo atthis"

I els picots? 

• Picot verd "Picus viridis"
• Picot garser gros "Dendrocopos major"

Entre tots aquests sons hi destaca sobretot el tamborileig dels picots. 

El seu repicar es sent ja des de lluny i al endinsar-se al bosc i sentir-lo a la vora sempre mirem per les altures dels arbres per intentar veure'l, encara que amb un baix índex d'èxit.

Perforacions realitzades per un
 pica-soques al buscar aliment
  sota  l'escorça d'un àlber

Malgrat això si observem bé el bosc podrem identificar alguns rastres que delaten el pas d'aquests ocells per aquest indret.

Mirant amb deteniment els troncs dels arbres veurem que alguns presenten ferides. Aquestes ferides les realitzen els picots, inspeccionen els arbres i foraden allí on saben que en poden extreure aliment; larves de coleòpters, termites i altres insectes que podrien arribar a esdevenir plagues.

Per una altra banda veurem tota una sèrie de forats d'uns sis centímetres de diàmetre. Perforacions que ells mateixos realitzen per construir els nius on en trauran la seva descendència.

Els picots cada any perforen un niu nou. 
El de la temporada anterior ells ja no l'aprofitaran, deixant-los abandonats altres espècies d'ocells que nidifiquen en cavitats aprofitaran aquests forats. 
Els estornells, les mallerengues... són alguns dels nous ocupants aquests refugis, que poc a poc el propi arbre amb el seu creixement anirà tapant fins curar del tot la seva ferida externa.

Forat d'una altra temporada
realitzat per un pica-soques, en 
un xop on s'observa un lleuger
 creixement de l'escorça

Forat recent realitzat per
un pica-soques en un àlber

Secció del niu del pica-soques
Diàmetre forat entrada: 6 cm
Profunditat cavitat: 40 cm
Amplada cavitat: 14 cm
Diàmetre tronc: 26 cm

Per una altra banda us volia mostrar com és l'interior d'un d'aquests nius. 

Aquest tros de xop malauradament es part d'una tala injustificada, un acte que no va tenir cap ni peus. 

Quin sentit te tallar arbres vells per plantar-ne de petits en una zona poc transitada de la ribera de l'Ebre? Jo tampoc ho se!

Sigue com sigue el mal ja està fet! 
Ara només ens queda conscienciar sobre la importància de cuidar i respectar els boscos de ribera, amb arbres vells autòctons inclòs alguns de morts "sempre que no esdevinguin un perill".

Entre aquests arbres vells també és convenient deixar-hi créixer un espès sotabosc, el qual dona refugi i aliment a altres espècies que també són igual d'interessants que els picots.

Finalment us presento dos il·lustracions dels picots que he pogut observar al bosc de ribera d'Aldover. El que he vist més habitualment és el Picot garser gros, el picot verd és més esquiu, ja que tant sols l'he pogut observar un parell de cops a ple vol.

Picot verd 
"Picus viridis"

Picot garser gros 
"Dendrocopos major"

Petjades neuròtiques

No fa gaires dies us vaig presentar algunes de les diferents petjades que ens podem trobar a la mateixa riba de l'Ebre, tot per fer-nos una lleugera idea de quins són els animalons que ens podem arribar a trobar en aquest indret, ja que difícilment poden ser observats a plena llum del dia. 

Petjades curioses

A conseqüència del repte proposat en l'anterior entrada de petjades (el d'intentar esbrinar quin era l'animal que havia estampat aquelles curioses petjades al fang fresc) han sorgit noves propostes i preguntes sense resposta. Una de les propostes resultaria evident, la de col·locar un objecte al costat de la petjada per veure el seu tamany aproximat, ja que sense ell no podríem acabar de concretar de quin animal es tractaria.

Doncs bé, Aquest matí amb la cinta mètrica a una ma i la càmera fotogràfica a l'altra m'he dirigit a la riba del riu per buscar aquelles petjades que ja havia immortalitzat amb anterioritat per poder medir-les, i si us he de dir la veritat, no he tingut gens de sort. Però us asseguro que aquelles petjades no feien més de tres centímetres de longitud.

En lloc d'aquelles he trobat aquestes altres que aparentment tenen la mateixa morfologia, això si, sent aquestes un pel més grans, el que suggereix un repte més desafiant. 

Al arribar a casa he optat per fer un poc de recerca i el que he vist no m'ha fet gens de gràcia, ja que les que més s'aproximen són les de l'ós rentador (Mapache para los amigos), però és clar, tinc els meus dubtes, jo no sóc un súper-entés amb la matèria i al final resulta que no he aclarit un gra de sal.
Aquesta troballa m'està deixant desconcertat, ja no se que pensar, no sé si creure'm el que veig. Sense cap dubte necessito assessorament d'un professional dels rastres animals.

Alguna suggerència per la vostra banda?

I si realment són les petjades d'un ós rentador!!! Doncs poca broma, no és precisament un animalet molt beneficiós. 
Consulteu, consulteu, aquests enllaços.

L'ós rentador propaga enfermetats a animals en la seva invasió per Europa

L'ós rentador propaga numeroses emfermetats a la fauna autòctona

L'ós rentador a Europa

L'ós rentador no és ben rebut a Doñana

Prohibits a la península











Plànol de la hipotètica distribució de l'ós rentador

Petjades

Finalment i després d'un llarg període de temps les aigües de l'Ebre han tornat al seu nivell més habitual, tres mesos ha estat el temps en el que el bosc de ribera a estat inundat, prou temps com per a que la primavera esclates amb tot el seu esplendor.

A hores d'ara ja podem tornar a gaudir de tot l'espectacle que ens ofereix el bosc de ribera, intentant ser el màxim de respectuosos amb aquest entorn tant delicat. Hem de ser conscients que en aquest indret no estem tant sols nosaltres i que cal respectar, cuidar i protegir per que tothom en pugue gaudir amb igualtat de condicions.

Amb l'arribada d'aquest bon temps val la pena sortir a fer un vol i observar l'esplendor d'aquest indret, el bosc ens acull a tots per igual.

Sovint entrem per veure de més prop la fauna que habita en aquest ecosistema, però la veritat és que no és gens fàcil veure els animals, i menys encara amb aquesta espessor arbustiva que al fi i al cap te un paper fundamental, donar refugi a tots aquests animals que tantes ganes tenim de veure.

Però no us desanimeu tan aviat.

Hi ha moltes maneres de veure els animals o almenys saber quins han merodeijat per aquest indret. 

Les petjades els delaten. 

La quantitat d'animals es major de la que us podeu imaginar, podreu observar petjades de martinets, de bernats, de corriols, d'ànecs, d'esquirols, de teixons, d'ovelles, de gats, de gossos... i entre les petjades més extranyes  estan les dels homo bicicletensis, els motoretus escandalosus, i no ens oblidem d'una de les espècies més perilloses que ens podem arribar a trobar, els porcs pescadors.

petjades de corriol

Petjada d'ànec

Petjada de bernat pescaire

Petjada de Martinet

Ajudans!!!
De qui són aquestes petjades?

Petjades d'esquirol

Petjada de teixó

Petjada d'ovella

Petjada de gos

Petjada de gat

Petjades d'homo bicicletensis  

Petjades de motoretus escandalosus

Atenció!!!
Petjades i rastres de porcs pescadors