NÀIADES EN PERILL

Anodonta anatida

Antigament (més o menys fins al 1990) el tram mig i baix de l'Ebre, des de la població de Flix fins al mateix delta inclòs els canals de reg de la dreta i el de l'esquerra del mencionat riu les colònies de nàiades eren molt abundants. Actualment els dragats, el desmesurat control hidrològic del cabal del riu, la desmesurada proliferació dels macròfits, la introducció d'algunes espècies de peixos, la extinció d'alguns altres i segurament que la introducció accidental d'algunes altres espècies de mol·luscs com el mejilló zebrat han propiciat l'extermini gairebé total de les nostres estimades colònies de nàiades.

Recordo que de ben petit, quant baixava a jugar al riu, les nàiades grosses i rodones estaven per tot arreu, es trobaven a milers, tant abundants que no en fèiem ni cas, a hores d'ara ens morim per trobar-ne una de viva i explicar als més petits algunes curiositats d'aquests peculiars animalons depuradors, interessants pel seu sicle biològic i en alguns casos per ser espècies endèmiques de cada zona.

Ara mateix per trobar colònies abundants de nàiades ens hem de desplaçar fins el riu Pena afluent del Matarranya (Matarranya otorga el nom a la comarca del baix Aragó)  i aquest mateix, afluent de l'Ebre. Concretament ens situarem al pantà de Pena on hi trobem un dels mol·luscs més grans de la península Ibèrica, l'Anodonta anatida protegida a Catalunya des de l'any 1994.

El passat dia 22 de Juliol el panorama al pantà de Pena era desolador, nàiades mortes per tot arreu i d'altres de semienterrades esperant el que semblava inevitable. Aquest any 2012 la greu sequera desseca ràpidament el mateix pantà, per les seves vores es veuen centenars d'exemplars morts i altres semienterrats que no tenen temps de desplaçar-se fins zones més profundes per assegurar la seva supervivència. En unes dues hores que vaig estar passejant per les platges del pantà vaig tornar a l'aigua 548 exemplars d'unes dimensions considerables.

Nosaltres mateixos em proporcionat una sèrie habitats artificials; 

• Canals que en primer moment van ser de terra i que posteriorment per una millora de les infraestructures s'han pavimentat.
• Pantans que com en aquest cas, periòdicament en temps de sequera s'haurien de fer prospeccions per intentar assegurar la supervivència d'espècies que sucumbeixen a canvis accelerats dels seus habitats artificials les quals no dubten en colonitzar. 

Per què cal cuidar les poblacions de nàiades?

• Són animals que filtren grans quantitats d'aigua ajudant a depurar-la.
• Són animals amb un curiós cicle biològic, els quals viuen en simbiosi amb altres éssers vius.
• La majoria d'aquests son endemismes de cada zona o conca hidrogràfica.

Anodonta anatida

Per aquests motius i molts altres som responsables de la supervivència d'aquests i altres éssers vius. 

Si heu visitat o si algun dia decidiu visitar aquest pantà, us heu de preguntar si hi ha alguna relació entre les nàiades i la transparència de les aigües que ja des de lluny es pot apreciar el color blau clar inconfusible d'aquest pantà.

En aquest exemplar d'Anodonta anatida podem apreciar molt clarament els anells de creixement anuals (entre una linea i l'altra un any de creixement). l'exemplar en concret tenia entre 10 i 12 anys.

Corriols

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)

Els corriols són aquells petits ocells que veiem corretejant amunt i avall o fent vols relativament curts i rasos per platges pedregoses i sorrenques tant marítimes com fluvials, en les quals busquen el seu aliment predilecte larves d'insectes i petits peixos que neden molt propers a les vores de l'aigua. 

Quant sortim a caminar i creuem paratges més o menys salvatges em de tenir cura mirant allí on trepitgem, sobretot en les èpoques de cria (l'Estiu) d'aquestes aus ja que els nius d'aquests passen bastant desapercebuts, al terra entre algunes pedres podem observar un llit de pedretes més petites amb alguns branquillons curts amb els ous a sobre.
Els seus polls a les poques hores de  néixer ja tenen la capacitat de córrer, per això els pares no s'esmeren a l'hora de construir el niu, els polls al igual que els ous estan camuflats amb un gaspejat que els confon amb l'entorn, per que els depredadors i altres curiosos passin sense adonar-se.

Tot i que aquests ous han estat fotografiats al pantà de la Pena (comarca del Matarranya) no em d'oblidar que els rius que banyen aquestes terres són afluents o de l'Ebre i per tant pertanyen a la conca hidrogràfica del mencionat riu. El més important d'aquests afluents és que formen unes imprescindibles vies migratòries, ja que gran pars dels ocells migradors de distancies curtes segueixen aquests afluents per colonitzar nous indrets, on s'estableixen temporalment per alimentar-se o treure endavant la seva descendència.

PORCS PESCADORS

Aquest matí he sortit d'hora per veure si el sender del bosc de ribera d’Aldover estava en bones condicions, per que tothom el pogués gaudir plenament.

Quant!!! 

Quina ha estat la meva sorpresa que en un racó del bosc entre uns arbres, he pogut observar un rastre molt peculiar, primer em pensava que era el d'un porc senglar també anomenat en aquestes terres “Jabalí”, per les històries que m'avien explicat de que per allí on passen deixen rastre, però, després d'analitzar bé la escena ho he descartat, ara estic del tot segur què l'animal que ha passat pel bosc a estat un Porc-pescador.

COCODRIL BOYA

Era un dia com qualsevol altre, un d'aquests dies que surto de casa amb la intenció d'immortalitzar algun petit fragment de la vida. Havia acabat de ploure i hem vaig decidir per entrar a passejar tranquil·lament pel bosc de ribera d'Aldover, quant al girar un revol del sender! Allí al front, no molt lluny vaig poder observar una silueta, una forma que mai havia vist fins ara a les rodalies de l'Ebre. Em va costar identificar l'espècie que descansava tota estirada sota la ombra dels salzes i molt prop de l'aigua, era llarg, amb un to verdós, com un gran llangardaix.

Desprès de fer una ullada a una vella guia de rèptils i comparant les característiques d'aquella espècie que havia pogut observar, no en vaig poder treure res de res, així que jo mateix l'he batejat amb el nom de "cocodril boya" que també se'l pot anomenar "la bolla de l'Ebre".

VISITA AL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL BOSC DE RIBERA PEL CASAL D’ESTIU 2012

Un estiu més el Casal d’Estiu d’Aldover, promogut i organitzat per l’Ajuntament d’Aldover va fer una visita al Centre d’Interpretació del Bosc de Ribera, durant el matí del divendres dia 13 de juliol de 2012, per un grup d’uns quinze nens i nenes amb edats compreses entre els 2 anys fins als 8 anys i amb els seus respectius monitors i monitores; dirigits pel responsable del centre, en Marco A. Pla.

Al llarg d’aquesta visita el responsable del centre va fer participar als infants en un taller i una excursió, totes dues activitats amb unes temàtiques ben diferenciades, dinàmiques i educatives;

1. Dins del centre, ens va explicar algunes de les tècniques que feien servir els humans del neolític en l’elaboració de la ceràmica. Tot seguit els mateixos participants, amb l’ajuda en tot moment del responsable del centre i dels seus monitors i monitores van fer terrisses, gaudint de la manipulació de l'argila i el de donar forma a l’objecte final amb la seva respectiva decoració.
2. Un cop esmorzats i de jugar una estona al voltant del centre, vam continuar la visita fent la següent ambit dinàmic, una excursió guiada perl sender del bosc de ribera. On es van fer dues accions paral·leles: 

• la primera en col·locar una caixa niu per ocells passeriformes, en concret per mallerengues carboneres i blaves, que al llarg del recorregut ja en podíem observar de penjades en altres tallers anteriors.
• la segona per la conscienciació de la natura i l’acció en que l’ésser humà influeix en aquest i altres ecosistemes, amb la neteja simbòlica al llarg de la senda on es va recuperar diferents tipus de brossa; aquesta acció es va fer amb el grup de 6 a 8 anys, pel tipus de recorregut massa llarg pels més petits.

Aquestes dues accions i amb les explicacions del responsable del centre, els infants van gaudir conscienciant-se en la fragilitat de la natura i el de conservar el poc que hi tenim. Va ser una jornada molt positiva per tothom, esperant que l’estiu vinent tornem a vindre i aprendre més del nostre territori, àdhuc a les Terres de l’Ebre.

Juan José Vernet

Director Activitats Estiu Aldover 2012

Els nens i el bosc

Cada cop es mostra més interès per descobrir les curiositats que s'amaguen al més profund del bosc de ribera d'Aldover. 


El passat dia 13 de Juliol de 2012, nens i monitors del campus d'estiu d'Aldover varen gaudir d'una sortida perl sender que travessa aquest bosc majestuós, on els arbres de més port ombregen el sotabosc protegint del calor sufocant de l'estiu. 
Any darrera any es palpa l'increment de la curiositat per part dels infants, assenyalant les caixes niu per mallerengues penjades amb anterioritat, encuriosint-se pels animalons que corren entre les herbes i la fullaraca seca, escoltant els sons del bosc i els seus habitants o fins hi tot recollint les deixalles que han estat dipositades perl corrent del riu en petites crescudes o les que llencen alguns dels pescadors poc respectuosos perl paratge que els rodeja. 

Tot i que de tant en tant ens podem trobar alguna sorpresa desagradable com la tala descontrolada i desmesurada d'alguns exemplars d'arbres del bosc. Molt propers al sender no passen desapercebudes les piles de troncs tallats on els nens observen la malifeta explicant que això no està bé i que els arbres ens proporcionen oxigen...   


 - Punt positiu per als més petits!!!


Ara que aquestos ja tenen la lliçó apresa, haurem de fer tallers per adults explicant la necessitat de respectar i protegir el poc que tenim.

Campus, Tallers, bosc de ribera....

El passat dia 6 de Juliol de 2012 els participants del campus d'estiu ens varen fer una visita per poder gaudir d'algunes de les activitats proposades. 

Per començar un taller de ceràmica amb una petita explicació sobre els inicis de la ceràmica, (per situar-nos cronològicament) i conèixer algunes de les tècniques que empraven en aquelles èpoques remotes. Tot seguit els 12 alumnes van gaudir de l'argila, en la qual varen reproduir algunes de les tècniques anteriorment exposades. 
Un cop varen acabar la manualitat i desprès d'haver esmorzat, varem decidir fer una petita visita guiada pel bosc de ribera on varen identificar algunes de les espècies vegetals més significatives d'aquest entorn, al mateix temps varem explicar algunes curiositats sobre el bosc i la fauna que hi habita, interpretant alguns dels rastres que delaten el pas dels animals.

Mosca d'olor (Armonia moschata) obserbada al tronc d'un alber, fusta de la qual s'alimenten les seves larves. A la part de sota de la fotografia es pot observar el forat d'una de les galeries que fan les larves per alimentar-se de la fusta.