Escorpí

Escorpí, xaveta, reclau... se l'anomena de moltes maneres.

Ja feia temps que anava al darrera de poder fotografiar un escorpí groc; Buthus occitanus.

Aquest estava mig adormiscat sota una pedra d'un indret força sec. El seu nínxol ecològic es la garriga, els matollars d'indrets secs i assolellats, pinedes esclarissades... 

Durant el dia, aquests animalons no es solen deixar veure, solen amagar-se sota pedres, immòbils dintre d'un cau que excaven ells mateixos. Al caure la nit surten de casera on s'alimenten d'insectes; els quals agafa amb les pinces i se'ls menja directament, o si són grans els clava l'agulló i els mata o paralitza.

Aquest escorpí és un aràcnid que pot arribar a fer vuit centímetres de llargada. Al cap hi té els ulls; dos situats a sobre i dos parells més petits a cada costat. Com tots els aràcnids, tenen quatre parells de potes. Les pinces (que no són potes) són els pedipalps transformats en pinces. La cua més llarga que el cos té un agulló amb el qual pica i injecta el verí. La seva picada és molt dolorosa i provoca una forta inflamació, però no és mortal per a les persones. Per alleugerir els efectes de la picada s'ha de desinfectar i aplicar gel a la zona.

Un passeig matinal de tardor

A primers de novembre, al voltant dels dies de l'11, podem gaudir d'una estabilitat climatològica anomenada estiuet de Sant Martí, temps que acostuma a tenir unes temperatures superiors a les habituals per l’època que ens trobem. Una situació efímera, un parèntesi abans no arribi el fred hivernal.

La llegenda diu que Martí, avanç que fos sant, feia de militar amb l’exèrcit romà. Un dia de novembre en què anava a lluitar contra els bàrbars on la neu i el fred eren cada cop més intensos, va sentir la veu d’un desafortunat que demanava auxili. Martí sense dubtar-ho gens va compartir el que duia amb el pobre. Fins i tot, amb l’espasa, va partir la capa per la meitat i li va donar una part. Gràcies a aquell gest, el fred i la neu es van retirar. I per aquest motiu existeix l’estiuet de Sant Martí.

En aquest peculiar estiuet, l'Ebre i la boira desperten un bon grapat de dies agarradets de la mà. Unes condicions que sense falta es donen cada any al tram baix de l'Ebre.
Immers en aquest paratge humit i un pèl fantasmagòric els espessos núvols formats per petites gotes d'aigua en suspensió freguen la superfície del terra on petits predadors queden al descobert; els tamarigars estan replets de teranyines engalanades amb petitíssimes gotes d'aigua on les grans argiopes permaneixen xopes i immòbils.

Argiope lobata

L'argiope lobata és un gran aràcnid que habitualment passa desapercebut entre clarianes de matolls i arbusts, però en aquests matins tan humits les petites gotes d'aigua les delaten entre tamarigars.

Endinsant-nos una mica més al bosc, sota grans arbres de ribera, un gruixut mantell de fullaraca recentment caiguda acull un pregadéu (Mantis religiosa), amb el seu peculiar aspecte es planta desafiant i exhibeix les seves formidables armes d'atac.

Mantis religiosa

Gairebé sense adonar-me'n surto del bosc i la vista es va tornant més clara i precisa, el dia va avançant, la boira es dissipa gradualment i els rajos de sol comencen a deixar al descobert el bosc. Gradualment l'ambient se suavitza i nous éssers emergeixen per deixar-se veure.

A poc a poc els rèptils, que a la nit romanen endormiscats entre escletxes de troncs, murs i pedres, van despertant-se per sortir a prendre el sol, escalfar-se i ser sorpresos per l'objectiu de la meva càmera.
La sargantana roquera (Podarcis hispanica) és una de les sargantanes més comunes de les Terres de l'Ebre. Un petit rèptil actiu a ple dia, de coloració variable i fàcil de localitzar.

Sargantana roquera (Podarcis hispanica)

Ja acabant el passeig matinal i en un reducte de pins blancs he observat durant una bona estona diversos bruels i reietons. Aquests petitíssims ocells de moviment frenètic no paren ni un moment; amunt, avall, cap al costat, vols breus entre el brancatge em desafien a fer-los alguna pèssima fotografia.

El bruel (Regulus ignicapillus) és un ocellet amb un bonic i estret casquet ataronjat i una característica sella blanca, un ocellet que podem veure durant tot l'any. 
El reietó (Regulus regulus) també té una estreta franja ataronjada, però desproveïda de sella blanca, aquest ocell és un hibernant i tan sols el veurem d'octubre fins a l'abril.

Bruel (Regulus ignicapillus)

Reietó (Regulus regulus)

Blanc, groc i negre

Argiope bruennichi

Heu vist alguna vegada aquesta aranya?

Els seus colors fan que sigui un aràcnid inconfusible; ratlles blanques, grogues i negres, el cap lleugerament argentat, les vuit potes anellades... l'aranya tigre (Argiope bruennichi) també anomenada aranya vespa o aranya cistellera és un dels aràcnids més espectaculars que podem trobar entre els matolls de la nostra horta, ja que solen construir la seva tela entre els herbassars i les branques baixes d'arbres i arbusts.

La seva funció a la natura és, com a bona predadora, la de posar un cert equilibri natural entre aquells insectes que s'alimenten de vegetals; llagostes, papallones... on qualsevol insecte que estigui atrapat en la seva resistent i enganxosa tela acaba sent depredat. Quan una presa és atrapada en la seva tela, la immobilitza ràpidament embolicant-la amb seda, llavors mossega la presa i li aplica un verí paralitzant i un enzim de proteïna de dissolució.

La tela que construeix pot fer entre 50 i 90 cm de diàmetre i en la part central teixeix una marca en ziga-zaga anomenada stabilimentum de funció incerta, encara que pot ser per atreure insectes o per confondre a possibles predadors.

Argiope bruennichi
menjant-se una llagosta

Les argiopes, com totes les aranyes, quan van creixent van mudant l'exosquelet fins a arribar a la mida màxima. Aquesta mida té un gran diformisme sexual, és a dir, els mascles són molt més petits (0,8 cm) que les femelles (uns 2,5 cm).

Entre principi i meitat de la tardor la femella sol fer una ooteca (capoll) en el que envolta centenars d'ous, tot i així, a vegades i a causa de la capacitat de guardar els espermatozous del mascle, la femella és capaç d'usar-los per fer diverses ooteques, de tal manera que pon ous, s'alimenta fins a engreixar, torna a pondre ous i així fins que se li acaben. 

Passat l'hivern emergeixen les cries, les quals fan una tela en comú on romandran fins que facin la primera muda, moment en què abandonen el grup per establir-se per separat i continuar amb el seu nou sicle vital.

Aranya cranc

Aquest aràcnid de la família dels Tomísids molt sovint se l'anomena aranya cranc o de les flors (Thomisus Onustus), la qual, camina de costat i cap enrera amb facilitat.  
Normalment presenten un cos aplanat. Les femelles però, llueixen un voluminós abdomen dies previs a la posta dels ous.

Normalment no construeixen cap tipus de teranyina, a excepció d'un petit sac on diposita la posta. 

El color del seu cos es variable, segons les flors on viuen. En aquest cas però, l'aranya s'ha instal·lat en una branca d'un tamarit (Tamarix africana) que ni te flors, ni és groc.

Aquesta petita aranya acostuma a estar quieta esperant a que un insecte s'acosti al seu radi d'acció per capturar-lo, i quan l'insecte s'apropa, l'aranya li salta al damunt per injectar-li el seu verí que paralitza la víctima.

Abdomen de l'aranya, moments previs a la posta

La mateixa aranya, passades unes hores després d'haver fet la posta

Aranyes, aranyetes i aranyots

En ocasions diem que una persona és un aranya quan a aquesta li costa sacrificar-se pels altres, i/o quan els seus hàbits higiènics són minsos.

Per sort al jardí de ma casa no en tinc d'aquests dos espècimens tant grans i peculiars, però en canvi puc trobar-ne de moltes altres de dimensions més reduïdes.

Aranya canviant l'exosquelet

Els aràcnids (Arachnida) són una classe d'animals invertebrats artròpodes, els quals canvien el seu exosquelet a mida que van creixent, tenen quatre parells de potes i majoritàriament són terrestres entre les que s'inclouen les aranyes, els escorpins, els menys coneguts pseudoescorpins dels quals no fa gaire ja n'hi vaig dedicar una entrada, i les paparres.

Sovint són carnívors; les aranyes per exemple cacen les seves preses amb teranyines a excepció d'alguns exemplars, les paparres són paràsits xucladors de sang d'altres animals, i els escorpins utilitzen el seu fibló per immobilitzar la presa. 
N'hi ha d'altres que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja.

Com en gairebé tots els grups d'animals, el nombre d'espècies és innumerable, tot i això i poc a poc aniré afegint en aquesta entrada els nous espècimens que en vagi trobant pel camí, al bosc de ribera o al meu jardí.

• Família Tomisidae

Synaema globusum

Aquesta aranya perteneix a la família Tomisidae també conegudes com aranyes cranc. Aquest últim nom aludèix a que recorden a aquests crustacis en forma i comportament, ja que caminen lateralment.

Aquests tipus d'aranyes no fabriquen teles de seda, sino que cacen a l'aguait, amagades a alguna flor.

Thomisus Onustus

Aquest aràcnid molt sovint se l'anomena aranya cranc o de les flors, normalment camina de costat i cap enrera amb facilitat. Te un cos aparentment aplanat, però amb un abdomen voluminós.

El color del seu cos es variable, segons les flors on viuen. En aquest cas però, l'aranya s'ha instal·lat en una branca d'un tamarit (Tamarix africana) que ni te flors, ni és groc.

Normalment no construeixen cap tipus de teranyina a excepció, ocasionalment, d'un petit sac on es guareix dels depredadors. 

Aquesta petita aranya acostuma a estar quieta esperant a que un insecte s'acosti al seu radi d'acció per capturar-lo, i quan l'insecte s'apropa, l'aranya li salta al damunt per injectar-li el seu verí que paralitza la víctima.

• Família Philodromidae

Aràcnit de la família Philodromidae i crec que de l'espècie Philodromus sp.

Aquestes aranyes de coloracións marrons o grisoses fan al voltant d'un cm de llargada i tenen pèls a les potes. No fan teranyina, acostumen a estar quietes i amagades entre la vegetació, esperant que s’aproximi alguna presa.

• Família Lycosidae

Taràntula europea o aranya llop Lycosa radiata, Lycosa tarentula

Aquesta aranya és de la família dels Lycosidae. Acostuma a córrer pel terra o entre les plantes, i viu en ambients relativament secs on excava túnels al terra i els folra de seda. 

Aquesta aranya no fa teranyina, caça les preses a la carrera. 
No és habitual que piqui, ja que és poc agressiva, quan se la molesta s'espanta i fuig amb facilitat. La seva picada no és perillosa, s’assembla a la picada d’una vespa, i es tracta amb la mateixa metodologia; desinfectar la ferida, aplicar fred, antihistamínics per via oral i pomades contra les picades d’insectes.

Aquesta també és de la família lycosidae encara que no se determinar-ne l'espècie.

Aquest aràcnid al igual que l'anterior, es de costums nocturns o crepusculars. Durant el dia roman amagat en galeries que ella mateixa excava i que posteriorment folra de seda i branquillons. Si se la vol fer sortir cal enganyar-la amb un branquilló, simulant una possible presa.

• Família oxiòpidae

Sembla una Oxyopes lineatus 

Les aranyes de la família dels oxiòpids tenen l’abdomen allargat cap al darrera i a les potes tenen llargues espines rígides que els ajuden a immobilitzar les preses.

• Família "?"

Algú te idea de quina espècie és aquest aràcnid tan habitual?

• Família Hexathelidae

Aranya d'embut Macrothele calpeiana

Aranya molt gran de la família Hexathelidae que pot arribar fins els 6 cm i de color negre. 
Espècie en perill d’extinció, que està protegida a tota la Unió Europea. 

Viu en nius de teranyina sota les pedres. És agressiva quan se la molesta, al atacar ho fa ràpidament aixecant les potes del davant i copejant amb els ullals que te sota l'aparell bucal.

• Família Tetragnathidae

Tetragnatha sp.

Aquesta aranya de la família Tetragnathidae te les potes llarguíssimes, el cos d'aquests aràcnids fan uns 12 mm i acostumen a viure en zones properes a l’aigua.

• Família Araneidae

 Cyrthophora citricola.

Aquesta aranya fa una teranyina molt espessa i reticulada, per on es mou cap per avall. Quan percep que ha caigut una presa sacseja tota la teranyina per acabar de concretar on a caigut, acudir-hi i embolicar-la per portar-la a la part central del seu entramat de seda.

 Araneus diadematus

Construeix la típica teranyina de geometria radial que pot arribar als quaranta cm de diametre.

• Família Salticidae

Philaeus chrysops

Aràcnid que pertany a la família Salticidae i es caracteritza pel seu peculiar desplaçament, va donant salts fins localitzar alguna presa. Habiten zones assolellades on se les sol veure per sobre les pedres.

Els colors vius tant sols es donen en els mascles.

• Família Scytodidae

Aranya escopidora Scytodes latreille

Aquesta família d'arañes Scytodidae te cinc gèneres i unes 150 espècies en tot el món. Aquests organismes no destaquen per la seva diversitat, sino per la seva peculiar manera de caçar; gràcies a un parell de glàndules són capaces de disparar una substància que immobilitza les seves preses instantàniament, es tracta d'un fluid enganxós; una mescla de seda i verí.
Més informació aquí.

Pseudoescorpins

I això que són?

Els pseudoescorpins són petits i inofensius aràcnids que acostumen a viure entre la fullaraca seca, en l'escorça dels arbres... Poc coneguts degut a les seues reduïdes dimensions, els quals no superen els set mil·límetres de longitud.

També són coneguts com falsos escorpins, que pertanyen a l'ordre Pseudoscorpionida.

Solen ser beneficiosos per als humans, ja que s'alimenten de les larves d'arna, de les dels escarabats de les catifes, els polls dels llibres, de les formigues, dels àcars i petites mosques.

L'abdomen, conegut com a "opistosoma" és curt i arrodonid a la part posterior i es compon de dotze segments, cadascun d'ells protegit per plaques fetes de quitina.

 

• bibliotecadigital.ilce.edu