Un riu que agonitza

Últimament quan surto de passeig amb el caiac no m'acabo de trobar a gust, ni amb el riu, ni en les precàries i escasses polítiques de conservació que es porten a terme en molts trams d'aquesta pell verda que creua les terres de l'Ebre, i que suposadament, sota l'etiqueta de Reserva de la Biosfera, ens ha de portar prosperitat.

Hi ha dies que no aconsegueixo esbrinar si l'Ebre està mig ple o mig vuit, on de sobte i durant períodes relativament curts, de tan sols unes hores, el riu ofereix uns cabdals que fan agonitzar el mateix riu, igual com agonitzen els peixos que queden varats als galatxos.

Sí, el desmesurat control de les aigües dels rius són un sacrilegi a la vida, igual com ho poden ser les espècies invasores que furulen impunement, i tant és que siguin silurs o taros, gambúsies o negundos, cloïsses asiàtiques o tortugues d'orelles grogues.

Crec i veig que la majoria de municipis passen olímpicament de qualsevol bona gestió dels residus urbans que en temps anteriors es llançaven a la riba del riu, de les espècies exòtiques que posen en perill un creixement turístic de qualitat o de la correcta gestió de la depuració de les aigües del clavegueram.
Tot plegat, guarint-se sota una hipòcrita cuirassa de desconeixença intencionada.

Per no haver-hi, no hi ha ni un control de les embarcacions que pugen i baixen (almenys al tram de l'Ebre català) ni un control sobre els pescadors que tallen els arbres que els molesten i/o embruten com els ve de gust...

Centenars de milers d'euros gastats intentant "inútilment" dragar un riu, i no hi ha hagut pebrots de netejar les ribes d'una innumerable quantitat de ferralla, plàstics, vidres, bateries, vehicles, electrodomèstics, runes...

Potser, per salut, hauré de començar a replantejar-me les meves sortides fluvials cap a un nivell més precari, el de mirar i no veure més enllà d'aquesta exuberant vegetació que tot ho tapa i que a tots ens agrada tant veure.

Sargantana cuallarga

La sargantana cuallarga (Psammodromus algirus) és pròpia dels països del Mediterrani occidental: Algèria, França, Itàlia, Marroc, Ibèria i Tunísia. El seu hàbitat natural és el bosc mediterrani i les zones seques amb matolls, així com els camps de conreu.

Aquesta és una de les sargantanes més confiades que trobem per aquesta zona, on podem aproximar-nos moltíssim per poder observar-la detingudament, és un sauri d'hàbits territorials on sol quedar-se en un indret que li proporcioni refugi i una bona talaia per prendre el sol.

És una sargantana fàcilment identificable a primer cop d'ull, encara que hi ha vegades que un mateix comença a dubtar per la seva variabilitat de tonalitats pàl·lides i groguenques al dors. Té la cua molt desenvolupada, tret que la diferencia de les altres sargantanes dels Països Catalans. Els exemplars adults poden fer fins a 27 cm, essent la cua dues o tres vegades més llarga que el cos. La coloració del dors és bruna, amb dues ratlles clares en els flancs, entre les quals també n'hi ha de fosques. El ventre mostra tons blancs groguencs.  

Serp de collaret

Juvenil de serp de collaret (Natrix natrix)

La Serp de collaret (Natrix natrix) és un dels ofidis que més freqüentment ens ensopeguem al bosc de ribera d'aquesta zona, juntament amb la serp blanca (Rinechis scalaris) i la d'aigua (Natrix maura).

Ventre de la serp de collaret
en el seu estat juvenil

Els juvenils llueixen un collaret esblanqueït pel qual reben el seu nom vulgar. A mesura que van creixent aquest collaret va desapareixent donant pas a una serp de tonalitats verdoses i espiguejades de punts foscs.

El ventre d'aquesta serp es de tonalitats fosques quant és jove, i al igual que el collaret, les taques fosques van desapareixent a mesura que es va fent adulta.

Aquest és un ofidi totalment inofensiu, quan és petita les seves úniques defenses són; produir un fluid d'olor fètida des de les glàndules anals i fingir que està morta, de vegades també fingeixen atacar, copejant simplement obrint la boca. 
Quant és adulta és torna un poc agressiva si hom vol manipular-la; recull el cos i bufa advertint que se la molesta, i donat el cas pot arribar a mossegar tant sols com a acte de defensa. 

Normalment no supera el metre i mig de longitut, encara que en ocasions aquest ofidi pot arribar als dos metres d'allargada.

Juvenil de serp de collaret (Natrix natrix)

Juvenil de serp de collaret (Natrix natrix)

Juvenil de serp de collaret (Natrix natrix)

Adult de serp de collaret (Natrix natrix)

Adult de serp de collaret (Natrix natrix)

Aldocaiac 2014

El passat dia 10 d'agost varen ser 36 les persones que gaudiren de les aigües de l'Ebre. 

Aquesta travessa amb caiacs de dificultat baixa ens portà des de la població de Benifallet fins a Aldover, un recorregut de tres hores i mitja que transcorreix per un paratge natural d'una gran vellesa; aigües clares, boscs de ribera frondosos, riquesa faunística, i sobretot la companyia de persones agradables predisposades a gaudir d'un dia al riu.