 |
| Fragment de coral fossilitzat del gènere fungia |
La distribució biològica actual dels espècimens vius dels coralls del gènere fungia són les aigües tropicals de l'Oceà Indo-Pacífic, des de les costes d'Àfrica oriental, Madagascar, Seychelles, Maldives, Mar Roig, Índia, Indonèsia, Nova Caledònia, Filipines, Japó, Nova Guinea, Austràlia i les illes del Pacífic Oest.
Tot i així, aquest fragment fòssil ha estat localitzat un poc més prop: al barranc del Torrent (Bitem).
Paleontològicament té el registre fòssil més curt i menys conegut de qualsevol família important, tot i que fungia forma part dels més grans i més pesats esquelets de tots els pòlips de corall i per tant tenen un major potencial de conservació.
Al Nord d'Amèrica i Europa l'ordovícic fou un temps de mars continentals poc profunds replets de vida, on van apareixer els primers esculls coral·lins. Els coralls solitaris (com els del gènere fungia) van apareixer, com a mínim, al càmbric; un període que va des de fa uns 560 milions d'anys fins fa uns 510 milions d'anys. En aquell moment la vida es concentrava al mar. En els mars poc profunds que rodejaven els continents, s'hi va produir una explosió de vida, que se'n diu “explosió càmbrica”. El càmbric és una divisió de l'escala temporal geològica, el primer dels sis períodes de l'era paleozoica o era primària.
 |
| Diorama del Paleozoic |
Actualment els coralls "fong" han complicat els criteris d'identificació de les diferents espècies que encara viuen avui. Tots tenen, més o menys, una forma arrodonida, amb un sol pòlip central on actualment les espècies grans poden arribar a un diàmetre de vint cm.
En general solen viure en les aigües poc profundes de tot l'escull i fins a quinze metres de profunditat, però poques vegades més enllà. Els corals Fungiidés s'implanten ja sigui en la sorra o en la roca de corall dur. Les espècies implantades al mig de la sorra són amb formes més regulars i planes que les emplaçades en les roques.
En lloc de formar colònies com la majoria dels corals, els fungía són generalment solitaris i de vida lliure; és a dir, que no s'adhereixen al substrat (excepte per als menors), els joves fungia tenen poca semblança amb la forma adulta; que tenen la forma de discos aplanats i estan units al substrat a través d'una tija. Totes les espècies tenen la boca en forma de ranura en el centre i els tentacles curts, cònics i molt espaiats que normalment només s'estenen a la nit.
A continuació dues fotografies comparant les dues cares del fòssil amb l'espècimen actual.
