dissabte, 26 de maig del 2012

OFIDIS

Les serps són uns rèptils carnívors allargats i mancats de potes. Se les pot distingir de les sargantanes sense potes per la seva manca de parpelles i d'orelles externes. 
Com tots els escatosos, les serps són vertebrats amniotes ectoterms coberts d'escates, com les sargantanes, de les quals evolucionaren. 
Tenen un crani d'articulació laxa, i la majoria poden dislocar el maxil·lar inferior per tal d'ingerir preses molt més grans que el seu propi cap.
Per tal d'acomodar tots els organs al seu cos estret, els òrgans parells de les serps (com ara els ronyons) es troben l'un al davant de l'altre en lloc d'estar al costat, i només tenen un pulmó funcional. Algunes espècies conserven una pelvis amb un parell d'urpes vestigials a banda i banda de la cloaca.
Actualment hi ha serps a tots els continents tret de l'Antàrtida. Se'n reconeixen quinze famílies, que incloen 456 gèneres i més de 2.900 espècies. La seva mida varia des dels 10 cm de llarg de la minúscula Leptotyphlops carlae fins als 7,6 metres de les pitons i anacondes
Titanoboa, descoberta recentment, fou una serp del Paleocè que assolí una llargada de 13 metres. Es creu que les serps evolucionaren de sargantanes excavadores o aquàtiques durant el període Cretaci (fa uns 150 milions d'anys). La diversitat de serps modernes aparegué durant el Paleocè (fa 65,5-56 milions d'anys).

Les serps d'aquesta zona

Les següents serps són alguns dels ofidis que ens podem ensopegar passejant pel bosc de ribera:

  • La serp de collaret (Natrix natrix)
Juvenil de Serp de collaret 
(Natrix natrix)
Adult de Serp de collaret 
(Natrix natrix)
Adult de Serp de collaret (Natrix natrix)





















Serp de collaret (Natrix natrix)

Aquesta serp rep el nom pel collaret que llueixen els exempprars juvenils. A mesura que van creixent aquest collaret va desapareixent.

No és verinós, quan és petita les seves úniques defenses són; produir un fluid d'olor fètida des de les glàndules anals i fingir que està morta. De vegades també fingeixen atacar, copejant simplement obrint la boca. És estrany que mossegui per defensar-se.

Aquest ofidi pot arribar als dos metres d'allargada.

  • La serp blanca (Rinechis scalaris)

                         Serp blanca semi adulta (Rinechis scalaris)



Serp blanca semi adulta
 (Rinechis scalaris)
Juvenil de serp blanca
(Rinechis scalaris)
Aquesta és una serp de cos robust i cua relativament curta. Té el cap petit i poc prominent i el morro agut. 
Aconsegueix una longitud mitjana de 1'57 metres, sent les femelles una mica més grans que els mascles. 
Viu a tota la península ibèrica a excepció de les zones muntanyoses del nord, a més de les regions mediterrànies franceses, incloses les illes d'Hyeres (prop de Toló), i l'illa de Menorca, on va ser introduïda.

Per més informació cliqueu aquí.

  • Serp d'aigua (Natrix maura)
 Serp d'aigua (Natrix maura)



















Ofidi molt aquàtic que viu en rius i rierols, tot i que de quant en quant pot aparèixer en basses, fonts de montanya i abeuradors de bertià on captura granotes i petits peixos. 
Esvelta i no gaire grossa, quan s'espanta s'arronsa i bufa, pot semblar un escurçó, si bé té la pupil·la rodona -no pas vertical- i és del tot inofensiva.

Per més informació cliqueu aquí.

  • Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)
Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis)


Aquesta és una serp llarga i esvelta.
Rep el nom per la taca en forma d'U que té al cap. Viu en indrets rocallosos i arbustius, en vessants eixuts, i pot ser agressiva si se la molesta però no perillosa.

  • La serp verda (Malpolon monspessulanus)

Juvenil de serp verda (Malpolon monspessulanus)




Juvenil de serp verda (Malpolon monspessulanus)





Serp verda 
(Malpolon monspessulanus) és l'ofidi més gros d'Europa.
Quan és adult té tons verdosos i amb el cap gros, de petita vesteix colors grisencs i marronosos per poder passar desapercebuda.
Normalment viu en indrets eixuts, però en ocasions ens la podem ensopegar prenent el sol en alguna clariana del bosc de ribera.
Normalment quan és sorprenguda fuig ràpidament sense que tinguem temps d'observar-la i quant se la manipula és pot mostrar un pèl agressiva  però en cap cas és perillosa.

Enllaços
Manipular una serp

En cap cas em de manipular cap tipus de serp si no és imprescindible, molt menys sacrificar-la ja que aquests allargats reptils carnivors controlen el nombre de rosegadors com les rates i ratolins (En ocacion, depenent de l'espècie també mengen altres animals com peixos, altres rèptils, granotes i petits ocells). 

Quant les veiem al camp el millor és no molestarles i deixarles que segueixin el seu pròpi camí, ja que elles en cap cas ens atacaran per què sí. La majoria de vegades elles ja fugen avans de que les veiguem.  

    -ens tenen més por de la que podem tenir nosaltres d'elles

Em de tenir molt clar que si anem a molestar-la ella reaccionarà, primer intentarà fugir, però si no pot o es veu acorralada i continuem asetjant-la ella respondrà amb defensa pròpia, i depenent de l'agressivitat de cada espècie, es quedarà immobil, bufarà o es recollirà per desprès estirar-se i intentar mossegar.

Molts cops veiem serps als costats de camins i carreteres (sobretot a primeres i últimes hores del matí), van en busca de l'escalfor que allivera el terra quant és calentat pel sol. Penseu que son animals de sang freda i necessiten buscar fonts de calor per regular la seva temperatura, per aquest motiu en ocacions els ofidis també busquen indrets frescos, llavors cap la possibilitat de que entrin en magatzems, cotxeres, cases... 

    -quant això passi!
  • El primer pas és el de no perdre els nervis i recordar que són animals beneficiosos ja que tal com em dit ajuden a controlar la cantitat de rosegadors de cada zona.
  • En segon lloc buscarem aquets tres objectes per fer-nos un estri per manipular serps sense perill:
           1. Una capsa amb tapa (una de calçat pot anar bé).
           2. Una perxa de fil ferro.
           3. Un pal (per exemple,el pal d'una escombra o la branca d'un arbre).
La capsa la utilitzarem per ficar-hi l'animal. La perxa la col·locarem embolicant-la a un extrem del pal amb el ganxo per d'avant, així l'objecte es convertira amb una extenció de la nostra ma ajudantnos a manipular la serp sense perill. 
  • Desprès, si no reconeixem l'espècie a capturar em de protegir-nos adequadament. Amb molta tranquil·litat ens posarem un calçat tapat, uns pantalons llargs, una sudadera de maniga llarga i uns guants gruixuts per a evitar el màxim possible cap mossegada.
  • Capturarem la serp amb precausió i la introduïrem dintre de la caixa.
  • Per últim i després d'aver capturat l'exemplar, haver-lo introduït a l'interior de la capsa i un cop aguem alliverat l'exemplar capturat en un indret proper i tranquil: ens rentarem bé les mans ja que els rèptils; serps, llargandaixos, tortugues... poden ser portadors de salmonel·la.

Les serps de la peninsula Ibèrica

A Catalunya tenim 10 espècies d'ofidis i 12 en tota la península Ibèrica. Totes elles de fàcil identificació de les quals 9 són culebres; ofidis no verinosos (a exepció de la culebra verda o bastarda) que els podem identificar perl seu cap arrodonit o per la pupil·la dels seus ulls les quals també són rodones. 

En canvi els escurçons també anomenades vibores són ofidis verinosos dels quals em d'extremar les precausions, aquests els podem identificar pel cap triangular, les pupil·les allargades i verticals, el cos curt i gruixut i en alguns exemplars per la marca en zig-zag que tenen a la part de sobre del seu cos.


Orifici nassal
Ulls amb pupil·les verticals
Glandula de verí

Cobertura del ullal

Ullal
Ullals de recanvi
Dent d'agarrada

Dents de presió

Teixit elàstic de sota de la mandibula


Llengua

CULEBRES
  1. Serp llisa septrentrional  (Coronella austriaca)    inofensiva
  2. Serp llisa meridional (Coronella girondica)           inofensiva
  3. Serp blanca (Rinechis scalaris)                           inofensiva però agresiva quant se la molesta
  4. Serp de ferradura (Hemorrhois hipocrepis)           inofensiva però agresiva quant se la molesta
  5. Serp d'aigua (Natrix naura)                                inofensiva
  6. Serp de collaret (Natrix natrix)                           inofensiva
  7. Serp verd-groga (Coluber viridiflavus)                  inofensiva
  8. Serp verda o bastarda (Malpolon monspessulanusagressiva quant se la molesta, la seva mossegada pot ser dolorosa ja que a la part del darrera de la boca conté uns petits ullals els quals poden injectar verí.
  9. Serp de cogulla occidental (Macroprotodon brevisinofensiva (Absent a Catalunya)
ESCURÇONS
  1. Escurço Ibèric  (Vipera latasti)                             verinosa
  2. Escurço Pirinenc (Vipera aspis)                            verinosa
  3. Escurço Cantàbric (Vipera seonaei)                      verinosa (Absent a Catalunya)

En aquest enllaç podreu veure la informació molt ben detallada sobre els diferents escurçons que habiten en la peninsula Ibèrica: Vibores de la península Ibèrica

3 comentaris:

  1. Aquestes fotos són d'un adult de serp de collaret. el color de l'ull ho delata.

    Enhorabona pel Centre i pel blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...les corresponents a les de serp verda.

      Elimina
    2. És correcte, un adult, tot i que aquest no era gaire gran (1,30 cm de longitut. En ocasions he pogut observar exemplars de proporcions que ja començaven a fer respecte.

      M'alegra moltissim que t'agradi el blog, Gràcies.

      Elimina