Imminent travessa fluvial

Els nervis ja m'afloreixen i no puc evitar el començar a preparar els tracalets per una nova travessa fluvial per l'Ebre.

Esperem que tot vagi a favor per poder-la realitzar sense tenir cap insident.

En altres travesses...

• L'illa d'Audí gran
• Mora - Aldover
• Flix - Riu mar
• Ascó - Platja del Migjorn
• Vinebre - Tortosa
• Remar per un Ebre mig ple
• Everglades in Aldover

Aranyes, aranyetes i aranyots

En ocasions diem que una persona és un aranya quan a aquesta li costa sacrificar-se pels altres, i/o quan els seus hàbits higiènics són minsos.

Per sort al jardí de ma casa no en tinc d'aquests dos espècimens tant grans i peculiars, però en canvi puc trobar-ne de moltes altres de dimensions més reduïdes.

Aranya canviant l'exosquelet

Els aràcnids (Arachnida) són una classe d'animals invertebrats artròpodes, els quals canvien el seu exosquelet a mida que van creixent, tenen quatre parells de potes i majoritàriament són terrestres entre les que s'inclouen les aranyes, els escorpins, els menys coneguts pseudoescorpins dels quals no fa gaire ja n'hi vaig dedicar una entrada, i les paparres.

Sovint són carnívors; les aranyes per exemple cacen les seves preses amb teranyines a excepció d'alguns exemplars, les paparres són paràsits xucladors de sang d'altres animals, i els escorpins utilitzen el seu fibló per immobilitzar la presa. 
N'hi ha d'altres que s'alimenten de vegetals i poden ser una plaga, com en el cas de l'anomenada aranya roja.

Com en gairebé tots els grups d'animals, el nombre d'espècies és innumerable, tot i això i poc a poc aniré afegint en aquesta entrada els nous espècimens que en vagi trobant pel camí, al bosc de ribera o al meu jardí.

• Família Tomisidae

Synaema globusum

Aquesta aranya perteneix a la família Tomisidae també conegudes com aranyes cranc. Aquest últim nom aludèix a que recorden a aquests crustacis en forma i comportament, ja que caminen lateralment.

Aquests tipus d'aranyes no fabriquen teles de seda, sino que cacen a l'aguait, amagades a alguna flor.

Thomisus Onustus

Aquest aràcnid molt sovint se l'anomena aranya cranc o de les flors, normalment camina de costat i cap enrera amb facilitat. Te un cos aparentment aplanat, però amb un abdomen voluminós.

El color del seu cos es variable, segons les flors on viuen. En aquest cas però, l'aranya s'ha instal·lat en una branca d'un tamarit (Tamarix africana) que ni te flors, ni és groc.

Normalment no construeixen cap tipus de teranyina a excepció, ocasionalment, d'un petit sac on es guareix dels depredadors. 

Aquesta petita aranya acostuma a estar quieta esperant a que un insecte s'acosti al seu radi d'acció per capturar-lo, i quan l'insecte s'apropa, l'aranya li salta al damunt per injectar-li el seu verí que paralitza la víctima.

• Família Philodromidae

Aràcnit de la família Philodromidae i crec que de l'espècie Philodromus sp.

Aquestes aranyes de coloracións marrons o grisoses fan al voltant d'un cm de llargada i tenen pèls a les potes. No fan teranyina, acostumen a estar quietes i amagades entre la vegetació, esperant que s’aproximi alguna presa.

• Família Lycosidae

Taràntula europea o aranya llop Lycosa radiata, Lycosa tarentula

Aquesta aranya és de la família dels Lycosidae. Acostuma a córrer pel terra o entre les plantes, i viu en ambients relativament secs on excava túnels al terra i els folra de seda. 

Aquesta aranya no fa teranyina, caça les preses a la carrera. 
No és habitual que piqui, ja que és poc agressiva, quan se la molesta s'espanta i fuig amb facilitat. La seva picada no és perillosa, s’assembla a la picada d’una vespa, i es tracta amb la mateixa metodologia; desinfectar la ferida, aplicar fred, antihistamínics per via oral i pomades contra les picades d’insectes.

Aquesta també és de la família lycosidae encara que no se determinar-ne l'espècie.

Aquest aràcnid al igual que l'anterior, es de costums nocturns o crepusculars. Durant el dia roman amagat en galeries que ella mateixa excava i que posteriorment folra de seda i branquillons. Si se la vol fer sortir cal enganyar-la amb un branquilló, simulant una possible presa.

• Família oxiòpidae

Sembla una Oxyopes lineatus 

Les aranyes de la família dels oxiòpids tenen l’abdomen allargat cap al darrera i a les potes tenen llargues espines rígides que els ajuden a immobilitzar les preses.

• Família "?"

Algú te idea de quina espècie és aquest aràcnid tan habitual?

• Família Hexathelidae

Aranya d'embut Macrothele calpeiana

Aranya molt gran de la família Hexathelidae que pot arribar fins els 6 cm i de color negre. 
Espècie en perill d’extinció, que està protegida a tota la Unió Europea. 

Viu en nius de teranyina sota les pedres. És agressiva quan se la molesta, al atacar ho fa ràpidament aixecant les potes del davant i copejant amb els ullals que te sota l'aparell bucal.

• Família Tetragnathidae

Tetragnatha sp.

Aquesta aranya de la família Tetragnathidae te les potes llarguíssimes, el cos d'aquests aràcnids fan uns 12 mm i acostumen a viure en zones properes a l’aigua.

• Família Araneidae

 Cyrthophora citricola.

Aquesta aranya fa una teranyina molt espessa i reticulada, per on es mou cap per avall. Quan percep que ha caigut una presa sacseja tota la teranyina per acabar de concretar on a caigut, acudir-hi i embolicar-la per portar-la a la part central del seu entramat de seda.

 Araneus diadematus

Construeix la típica teranyina de geometria radial que pot arribar als quaranta cm de diametre.

• Família Salticidae

Philaeus chrysops

Aràcnid que pertany a la família Salticidae i es caracteritza pel seu peculiar desplaçament, va donant salts fins localitzar alguna presa. Habiten zones assolellades on se les sol veure per sobre les pedres.

Els colors vius tant sols es donen en els mascles.

• Família Scytodidae

Aranya escopidora Scytodes latreille

Aquesta família d'arañes Scytodidae te cinc gèneres i unes 150 espècies en tot el món. Aquests organismes no destaquen per la seva diversitat, sino per la seva peculiar manera de caçar; gràcies a un parell de glàndules són capaces de disparar una substància que immobilitza les seves preses instantàniament, es tracta d'un fluid enganxós; una mescla de seda i verí.
Més informació aquí.

The jewel beetle -Un lleó lluent al bosc de ribera-

Aquest veloç i brillant escarabat de la família dels Carabidae és una espècie nativa d'Europa i un dels més bonics del bosc de ribera. I creieu-me quan us dic que aquest macroinvertebrat cuirassat és l'equivalent en miniatura del rei de la sabana. 

Calosoma sycophanta 

Les seves sis llargues potes, la seva alta activitat i unes potents mandíbules el converteixen en un excel·lent predador molt actiu durant les 24 hores del dia. 

Calosoma sycophanta 

Aquest escarabat escorcolla tot el bosc en busca d'aliment, sobretot se'l pot observar corrent per terra o entre la fullaraca i en ocasions s'enfila als arbres en busca d'alguna presa, ja que és un predador insaciable; consumidor voraç d'ous d'erugues, de les mateixes erugues,  de pupes, de papallones nocturnes... i altres insectes que poden ser perjudicials per boscos tant de fulla perenne com de caducifolis.

Tot i els beneficis que ens aporten aquest grup d'insectes, no podem dir que siguin molt comuns en aquest indret, ja que els insecticides emprats en l'agricultura han disminuït les seves poblacions fins al límit. Per això celebro la trobada d'aquest individu amb aquesta entrada.

Originàriament era una espècie paleàrtica occidental. Al 1905 va ser introduït a Nova Anglaterra per controlar l'arna gitana. A Java va ser introduït a principis de segle per combatre processionàries que amb anterioritat també havien estat introduïdes, assolint una ràpida adaptació i expansió.

Per una altra banda, ja que estic posat en comparar macroinvertebrats amb fauna africana, us presento aquest altre que és l'equivalent al guepard, tot i que se'l coneix més comunament com a escarabat tigre (Cicindela campestris).

Cicindela campestris

Aquest coleòpter també és de la família dels Carabidae. Corredor i volador molt ràpid que li agraden les zones assolellades com camins, platges pedregoses o sorrenques, on busca larves d'altres insectes.
Més petit que Calosoma sycophanta però no menys impresionant, molt més comú, molt més veloç i unes espectaculars mandibules que també el converteixen en un voraç predador.


Per finalitzar i com podríem trobar a la sabana, us hauré de presentar l'equivalent a algun vegetarià, és clar, també amb coloracions metàl·liques, una de les propietats que els converteix en les joies dels boscos.
L'Eurythyrea aurata és un altre d'aquests coleòpters tant cridaners. 

Eurythyrea aurata

Aquest escarabat és de la família dels buprèstids. Els adults ponen els ous en les esquerdes dels troncs morts o mig morts dels àlbers, les larves dels quals s'alimenten.

Són àgils, bons voladors i diürns, volant a ple sol, quant la temperatura és alta, sent actius en les hores centrals del dia. 
En cas de perill repleguen antenes i potes i es deixen caure al sòl on permanèixen immòbils per passar inadvertits.

Un altre dels herbívors d'aquest espectacle és l'escarabat de la menta Chrysomela menthastri.

Aquest és de la família dels crisomèlids, escarabat petit i rodonet de color verd metàl·lic que menja les fulles de la menta d'ase (Mentha suaveolens) i que sovint esdevenen una plaga de la planta hoste.

Escarabat de la menta (Chrysomela menthastri)

Pseudoescorpins

I això que són?

Els pseudoescorpins són petits i inofensius aràcnids que acostumen a viure entre la fullaraca seca, en l'escorça dels arbres... Poc coneguts degut a les seues reduïdes dimensions, els quals no superen els set mil·límetres de longitud.

També són coneguts com falsos escorpins, que pertanyen a l'ordre Pseudoscorpionida.

Solen ser beneficiosos per als humans, ja que s'alimenten de les larves d'arna, de les dels escarabats de les catifes, els polls dels llibres, de les formigues, dels àcars i petites mosques.

L'abdomen, conegut com a "opistosoma" és curt i arrodonid a la part posterior i es compon de dotze segments, cadascun d'ells protegit per plaques fetes de quitina.

 

• bibliotecadigital.ilce.edu

Club Atletisme Terres de l'Ebre i caixes niu

Els campus d'Estiu ja s'han posat en marxa!!! 

Aquest dia 3 de juliol de 2013 el campus del Club Atletisme de les Terres de l'Ebre ens ha fet una visita, en la que han gaudit d'un dels tallers que més freqüentment realitzem; el de muntar caixes niu.

Però recapitulem, aquest grup de Tortosa ha pedalejat per la via verda fins arribar a Aldover, un recorregut d'uns deu kilòmetres.

Posteriorment com ja hem esmentat s'han dirigit fins al centre d'interpretació per muntar els refugis per ocells. Seguidament i després de construir les caixes niu em fet una incursió pel bosc de ribera per observar la grandesa d'aquest ecosistema i per poder penjar aquests refugis en els llocs mes adients, ja que durant la Primavera vinent les mallerengues buscaran i ocuparan una gran part d'aquests refugis.

Espereu, que tot no s'acaba aquí!!!

Un cop haver acabat el taller, tots plegats han anat a les piscines municipals per refrescar-se i acabar de passar una bona estada a la vila d'Aldover.

Des del Centre agraïm aquesta visita i esperem que tothom se ho hagi passat d'allò més bé.

Una serp, dues serps, tres serps...

...menjaven peixos en un riu...

De serps d'aigua (Natrix maura) en podem trobar a qualsevol curs d'aigua, bassa, estany, toll... on es trobe distribuïda aquesta espècie, però hi ha un indret en concret on les podrem observar a cada passa.

No se si sabreu identificar el lloc per la fotografia que hi ha tot just al costat d'aquestes paraules, si no és així, us diré que aquest és el riu Canaletes.
Aquest riu nèix a l'Espina d'entre el massis dels Ports, serpenteja fins arribar a l'Ebre i és conegut pels seus engorjats, tot i això, en zones obertes i assolellades ens trobem  uns inofensius rèptils allargats mancats de potes i parpelles.

Durant la primavera i més o menys al mateix temps en que els alevins dels peixos comencen a nedar, els ous d'aquests rèptils eclosionen.

Juvenil de Serp d'aigua (Natrix maura)

Quant neixen les serps d'aigua solen situar-se sota aquest apreciat líquid, en remansos d'aigües tranquil·les on hi abunden els alevins dels peixos.
Aquests depredadors esperen immòbils entre pedres i algues a que la presa s'aproximi lo suficient com per que pugui ser capturada.

En aquests indrets els juvenils de les serps d'aigua troben tot l'aliment necessari per poder desenvolupar-se ràpidament, ja que amb aquestes dimensions tant reduïdes són preses fàcils per altres animals que les depreden.

Aquestes serps també se les anomena colebres escurçoneres, escurçons d'aigua o serps pudentes. Com podeu observar a la part de sobre te un dibuix en ziga-zaga similar al dels escurçons, quan es adulta i se sent amenaçada aplana el cap, que adquireix una forma triangular, xiula i mostra el disseny dorsal, cosa que la fa semblant a un escurço. Però no ens oblidem de que la colebra és una espècie totalment inofensiva.
La millor manera que hi ha per diferenciar un escurçó d'una colebra d'aigua es mirant-les als ulls. Les colebres tenen les pupil·les rodones, en canvi els escurçons les tenen verticals (com els gats).

Juvenil de Serp d'aigua (Natrix maura)

Adult de Serp d'aigua (Natrix maura)

Per una altra banda encara que no ve gaire al cas voldria recordar i al mateix temps menysprear, tots aquells mals mites que se'ls a atribuït a aquests rèptils, i que per desconeixença els ho hem fet pagar amb la vida.

Ara per ara altres amenaces planen sobre la fauna i flora dels nostres ecosistemes. Un d'aquests perills són les espècies invasores, i voldria destacar-ne una en concret, ja que en aquest riu el que també ens trobem a cada passa són els crancs rojos americans (Procambarus clarkii) espècie introduïda a la península Ibèrica l'any 1974.

...quatre crancs, cinc crancs, sis crancs...

...massa crancs.

Suposo que uns pocs crancs no suposaran cap perill, però el problema està en quan uns pocs passen a ser uns quants centenars per metre quadrat, i evidentment quan aquestos resulten ser d'una espècie introduïda com els crancs rojos americans. 

Aquests crustacis causen uns greus desajustaments en els medis aquàtics on són introduïts. 
En principi l'espècie més perjudicada és el cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus), abans molt abundant. Actualment amenaçat d'extinció des dels anys setanta del segle XX per una malaltia fúngica causada pel fong Aphanomyces astaci i que el cranc de riu americà (Procambarus clarkii) n'és molt més resistent i propagador.

A sota per a que pugueu comparar-los i distingir-los fàcilment dos exemplars de crancs de riu. Primer un cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus) absent en aquest tram del riu, a continuació un cranc roig americà (Procambarus clarkii). 

Cranc de riu ibèric
(Austropotamobius pallipes lusitanicus)

Cranc roig americà (Procambarus clarkii).