Radix lagotis

Fa goig encetar l'any amb una bona notícia.

-Tot va començar un 16 de maig del 2016 amb un petit reconeixement fluvial, un petit passeig a la natura per veure quina sèrie d'éssers vius habiten al nostre entorn, una petita excursió de la qual, en principi, no se'n fa gaire cas, però que a poc a poc i després d'haver estat madurant durant set mesos en surt una publicació amb sorpresa peninsular, que més es pot demanar! Els reis mags ja m'han portat un regal.-

Un nou estudi publicat a la revista Spira de l'Associació Catalana de Malacologia, signat per Sergio Quiñonero i Joaquín López, dóna a conèixer un nou gastròpode autòcton d'aigua dolça a les Terres de l'Ebre, i sorprenentment, una primera cita per a la península Ibèrica.

Radix lagotis

Aquest nou caragol autòcton per a les Terres de l'Ebre i per a la Península Ibèrica anomenat Radix lagotis, és un petit aquàtic de closca fina que s'ha localitzat entre la vegetació d'aigües netes i cristal·lines poc profundes de diferents afluents del riu Ebre, concretament al riu Algars (Arnes), al riu Estrets i al barranc del Salt (Horta de Sant Joan)  en zones molt properes al Parc Natural dels Ports.

Riu Estrets

El Radix lagotis fins ara s'havia localitzat principalment a la conca del Danubi, a l'est de Rússia i Kirguizistan, per tan era un caragol aquàtic completament desconegut a escala peninsular. Una espècie que havia passat completament desapercebuda a causa de la seva extremada similitud amb altres espècies; el Radix balthica present al Delta de l'Ebre, i el Radix labiata localitzat en rius i llacs a Lleó i Aragó.

Esperem que aquest nou any el temps i la perseverança ens porte moltes més bones notícies. 😉

Melanopsis tricarinata

Ja feia temps què tenia una espina clavada al bloc, i el motiu era el Melanopsis. Era com si en aquest bloc hi faltés alguna part essencial que no el deixava ser complet, ja que un bloc què mostra les singularitats de l'Ebre sempre serà incomplet, si no té, almenys, una entrada que parli del Melanopsis, un endemisme molt abundant d'aquest riu.

El Melanopsis (Melanopsis tricarinata) és un caragol aquàtic molt comú al tram baix de l'Ebre i un endemisme ibèric, concretament del llevant de la península Ibèrica. La distribució a Catalunya es limita al riu Ebre i als Ullals de Baltasar (Parc Natural del Delta de l'Ebre), a la resta del delta ha anat desapareixent a causa de l'assecament, l'extracció de llots i la cimentació d'alguns canals d'irrigació. A la Comunitat Valenciana és una espècie més generalitzada, s'estén per diversos rius, basses, fonts i altres punts d'aigua.

El seu Hàbitat al riu és molt variable, el trobem tant en aigües corrents com estancades, en indrets assolellats i també en ombries que forma el bosc de ribera, entre pedres, en platges de sorra, en indrets fangosos, entre algues, en tiges de plantes que estan en contacte amb l'aigua o en troncs submergits.

La seva alimentació és exclusivament d'origen vegetal.

La closca, sòlida, sol ser variable amb el color; marró, verda, grisa amb taques... mentre que el cos presenta una coloració grisenca. Els tres solcs i les respectives carenes, en alguns exemplars més marcades que en altres, li atorguen el seu nom; tricarinata (tri=tres carinata=carena).

Algunes fonts afirmen que l'espècie és vivípara, és a dir, no ponen ous ni fan ooteques, sinó que pareixen directament les cries d'una en una. Existeix una diferenciació entre sexes, tot i que no presenten dimorfisme sexual apreciable.

Aquest caragol sembla que sigui un d'aquells que no trobaria a faltar en un ecosistema fluvial, però el cas és que quan m'aproximo a un riu, i no trobo ni el Melanopsis, ni el Theodoxus, doncs és com si enyorés algun habitant característic. 
Espero no trobar-lo a faltar mai a l'Ebre.

Hawaiia minuscula

Em fa una mica d'angúnia començar l'any amb una espècie invasora, però és el que hi ha!

Una nova espècie invasora a les terres de l'Ebre!

Hawaiia minuscula és una espècie de mol·lusc continental de pocs mil·límetres de diametre establert com a invasor en numerosos països, sent l'horticultura el seu principal vehicle d'introducció. Establert principalment en àrees urbanes, jardins i vivers.
Uns últims estudis publicats a molluscat per Sergio Quiñonero i Joaquin López posen de manifest una nova i potser prospera localitat en ple desenvolupament a Aldover (Baix Ebre, Tarragona).

El lloc de la invasió és la riba de l'Ebre, els exemplars estaven en un indret força humit entre fullaraca, 122 exemplars van ser localitzats en dos litres de restes vegetals. De fet, si aquesta població està ben establerta, serà la primera localitat europea on l'espècie es troba naturalitzada amb una elevada densitat de població.

Hawaiia minuscula
(La ratlla blanca representa un centímetre)

La llista d'invasors va adquirint un protagonisme rellevant i preocupant arreu del món, alguns cops tan sols és un caragol "insignificant" i altres vegades un virus transmès per un "simple" mosquit... Atenció! Pot ser que no ens prenem prou seriosament aquest no tan nou perill que s'anomena; globalització de les espècies

.

Un cargol Tortosí

Aquesta és una història poc coneguda d'un endemisme de la zona molt poc conegut què porta el nom de la capital de la comarca del Baix Ebre.

Chondrina dertosensis

Curiosa història la d'aquest petit caragol (Chondrina dertosensis); es va descriure originalment l'any 1886, d'acord amb uns exemplars recollits a la serra de Cardó, on poc temps després, erroneament, es va sinonimitzar amb altres espècies similars. 

Passats 122 anys, o sigue, l'any 2008 un holandès va fer un estudi amb DNA sobre les espècies d'aquesta família incloent l'antigament descrita «dertosensis», doncs bé, el resultat d'aquest estudi va ser sorprenent, va concloure que aquesta espècie sinonimitzada “perquè si” era una espècie vàlida, per entendre'ns, diferents.

En l'actualitat és una espècie endèmica de la zona Sud de la província de Tarragona, es caracteritza per tenir una conquilla d’uns 4 mil·límetres, amb forma allargada d'aspecte fusiforme, de coloració obscura, com l'animal.

Aquesta espècie viu adherida a les parets calcàries, formant colònies de nombrosos individus, que pot passar desapercebuda perquè molt sovint les conquilles estan brutes. Se la pot veure als mesos més calorosos de l’any, mentre que la resta de l’any és difícil trobar-la. 

La conclusió de la història és què a Catalunya viuen 12 espècies del gènere Chondrina i què un altre cop, com ja sol ser habitual, els de fora ens han passat la mà per la cara dins del nostre propi terreny.

Gentilles sota un tronc

Avui, sota un tronc, m'he trobat aquests cargols petitons què no superen els 9 mil·límetres de diàmetre. Ja se què no és cap gran cargol, cap raresa, ni res excepcional, però de totes maneres jo ràpidament l'hi he enviat una fotografia al Sergio Moite, un bon amic, i la resposta a estat immediata:

Aquests petits cargols, caracollina lenticula, poden crear grans colònies, li agraden molt els llocs humits i ombrívols, i se'ls pot trobar sota pedres, també sota la fullaraca i troncs morts, es localitza fins i tot en llocs urbanitzats com parcs, hortes, murs...

La conquilla aplanada recorda a una gentilla, fins hi tot amb el color. La superfície de la seva closca sòlida està coberta d'unes petitíssimes estries de creixement.
De distribució mediterrània, molt generalitzada a Catalunya excepte a les zones d’alta muntanya. Al bosc de ribera, aquesta espècie, la trobem en molts racons, alimentant-se de la matèria orgànica en descomposició.

Caracollina lenticula

Mol.luscs Continentals Ebrencs

Un estudi publicat el desembre del 2014 a la revista Spira de l'Associació Catalana de Malacologia signat pels amics Sergio Quiñonero i Joaquín López dóna a conèixer la fauna de mol·luscs continentals (terrestres i agua dolça) del Delta de l'Ebre, en el que es recullen un total de 82 espècies (75 gasteròpodes i 7 bivalves), de les quals 26 són noves citacions pel Delta, incloent per primera vegada 3 llimacs. S'il·lustren nombroses espècies en fotografies a color, moltes d'elles dels animals fotografiats al seu entorn, i es detalla al rang de distribució coneguda al Delta per a cada espècie.

Tot i que això evidencia una gran riquesa malacològica, es constata també un notable increment d'espècies al·lòctones respecte a llistats previs, amb un total de 14 espècies. Aquest treball també dóna a conèixer errors en la catalogació d'espècies anteriorment citades a la zona, i recull les espècies que han estat citades en el passat i no s'han tornat a trobar en recents sondejos. Es comenten espècies que es poden donar pràcticament per desaparegudes, com Planorbis planorbis, Anisus leucostoma o Theodoxus fluviatilis, o espècies en franc retrocés com Melanopsis tricarinata, en el passat molt abundant als canals del Delta i en l'actualitat restringida a la zona dels Ullals de Baltasar i uns quants canals pròxims. També es comenta el preocupant estat de l'espècie Tarraconia rolani, endemisme català, ja que la localitat on es va descriure per primera vegada (prop del Delta) ha estat alterada, cosa que possiblement converteix la població del Delta en la única on actualment sobreviu en l'actualitat, però en la que s'han trobat molts pocs exemplars recentment, pel que podria estar en ràpid retrocés, i evidencia la importància de la preservació d'aquest espai.

En resum, l'article representa un llistat que cobreix un forat de 25 anys sense una catalogació detallada de la malacofauna continental del Delta, que serà útil per a estudiosos del grup però també per a aportar criteris de conservació de la poc coneguda biodiversitat malacològica.

Els colors de la iaia Marieta

Suposo que sabreu que és una marieta!

La Marieta o Reineta (Pseudotachea splendida) és un petit cargol que viu en prats secs, arbusts i roques cobertes de vegetació. 

Són de color blanquinós o crema clar, amb cinc ratlles contínues de color fosc (tres a sobre, una lateral i una última a sota), que poden faltar, sobretot en exemplars que visquin prop de les costes. El diàmetre major de la closca supera els 2 centímetres.

La seva distribució és per tot el sud-oest d'Europa i el Nord d'Àfrica.

Per aquesta zona es diu: 

Si veus una marieta

prop hi ha una vaqueta

Però el que us vull mostrar és la iaia marieta; un fragment fòssil d'aquest gasteròpode localitza't al barranc del Torrent (Bitem) el qual encara conserva la coloració de les seves cinc ratlles continues més fosques. Aquesta peculiar característica no és gaire comuna entre els fòssils que podem localitzar per aquest indret, per aquest motiu l'hi he fet un petit lloc en aquest blog.

Invasors Deltaics d aigua dolça

Gyraulus chinensis

Un estudi publicat l’any passat a la revista Spira de l’Associació Catalana de Malacologia, signat per Sergio Quiñonero i Joaquín López, dóna a conèixer la fauna invasora de mol·luscs d’aigua dolça del Delta de l’Ebre.

Un total de 9 espècies invasores (7 gastròpodes i 2 bivalves), les quals han envaït canals de reg, sèquies, arrossars, estanys i el riu Ebre. Entre aquestes hi és el ja conegut i temut cargol poma (Pomacea maculata), la cloïssa asiàtica (Corbicula fluminea), el musclo zebrat (Dreissena polymorpha), el cargol trompeta (Melanoides tuberculatus), i d’altres espècies no tan conegudes, com la Planorbella duryi i l’Haitia acuta, o espècies molt petites com la Ferrissia fragilis i el Potamopyrgus antipodarum, i fins i tot espècies fins ara desconegudes al territori català, com és el cas de Gyraulus chinensis, espècie molt abundant sobretot als arrossars.

Del total d’espècies invasores, 4 d’aquestes se citen per primera vegada al Delta de l’Ebre, cosa que probablement el converteix en el territori europeu en el qual s’ha descrit la major concentració d’espècies al·lòctones de mol·luscs d’aigua dolça. 

Planorbella duryi

Potamopyrgus antipodarum

Haitia acuta

Les perles del riu

Sota les aigües dures de l'Ebre s'amaguen uns petits gasteròpodes, els quals, en prou penes són coneguts; les nerítiques de riu "Theodoxus fluviatilis".

Aquests cargols presenten una closca ovoide bastant rodondejada on la seva mida màxima, en general, no sol superar els 6 mm. Les antenes són filiformes i la seva carn, habitualment, és fosca, sent una mica més clara a la part inferior del peu. A la closca presenten un dibuix adomassat, el color d'aquesta varia d'un negre intens a un crema groguenc.

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Habita aigües dolces superficials, bastant oxigenades i de corrents mitjanes a lentes, amb alt contingut en calci. Pot trobar-se en estuaris o estancaments temporals d'aigua, albuferes, canals de reg, rius i séquies, tolerant salinitats moderades. 

Necessita fons rocosos, amb còdols o amb parets d'obra per adherir-se i reproduir-se, estant absents en cursos de fons totalment fangosos o llimosos. 

La seva distribució s'estén per tota la conca mediterrània: a Espanya, des de Catalunya fins a Andalusia. En països del sud d'Europa i nord d'Àfrica són també comuns en aigües dures. Al nord i centre d'Europa com Anglaterra, Polònia, Holanda o Alemanya són espècies en perill d'extinció. 

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

És un cargol de comportament afable i de moviments una mica lents, el qual passa la major part del dia adherit als còdols del riu consumint algues verdes.

La reproducció d'aquesta espècie, com la de la majoria de nerítics, és una mica complicada. 

Les femelles (ja que presenten sexes separats) dipositen petites càpsules d'ous ovalats i blanquinosos del voltant d'un mil·límetre dispersos pels còdols del fons. Cada càpsula conté de 50 a 150 ous, que generen altres tantes larves que, dins de la mateixa càpsula, es depreden unes a les altres fins que emergeix una sola larva ben formada. Les cries, extremadament petites, surten de l'ou al voltant de les 4 setmanes o fins i tot mesos després, donant pas a una nova perla del riu. 

Topinho island

Al marge esquerre de l'Ebre i enfront de la desembocadura del barranc de la Conca ens trobem una de les meves illes predilectes; illa Topinho, aquest topònim argentí fa referència a un bon amic que ja fa un bon temps enrera va batejar aquesta petita i agradable illa que encara no tenia nom.

Lythrum salicaria

Formada per l'acumulació de sediments, majoritàriament graves, està encatifada d'un espès herbassar on la salicaria  li dóna al final de l'estiu un toc de color, una salzeda i algun esporàdic tamarit domina la part més alta de l'illa, i al final un espès canyissar guareix, de tant en tant, a algun martinet ros.


"A diferència de moltes altres illes, aquesta acull, en un altíssim percentatge, una vegetació nativa."

Martinet ros "Ardeola ralloides"

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Al seu galatxo d'aigües cristal·lines i poc profundes podem observar un gran nombre de macro invertebrats; larves d'escarabats, espiadimonis, efímeres... diverses espècies de gasteròpodes, entre ells les desconegudes nerítiques, uns petits caragols que tan sols viuen en rius d'aigües dures.

Entre els peixos que solen deixar-se veure podem destacar la raboseta de riu, un espantadís peix que sol refugiar-se en les cavitats que li ofereix el llit del riu.

Els limícoles corretegen amunt i avall per sobre de la petita platja, el blauet sol deixar la seva estela blava tot xisclant al ser sorprès i de tant en tant coincidim amb l'àguila pescadora la qual escorcolla aquest petit galatxo a la recerca de la seva presa. 

Limícoles

Aquesta és la part del riu que poca gent coneix, un indret per gaudir de la natura, un indret per gaudir amb un bany a la tranquil·litat de les seves aigües temperades, un indret que mereix respecte i protecció i per aquest motiu cal conèixer, a poder ser, ben a fons.

Jo buscava tritons!!!

Aquest últim cap de setmana la meva família i jo ens decidírem per anar a una raconada del riu Algars per passar una bona estona rodejats de la natura.

Riu Algars

El riu Algars neix d'entre el massis dels Ports. 

Aquest riu és un afluent del Matarranya i aquest mateix desemboca a l'Ebre, formant part de la seva conca hidrogràfica.

Del riu Algars encara en podem dir en més o menys mesura que és un d'aquests indrets lliures d'espècies invasores com el cranc americà o l'auró negundo "dos espècies molt abundants a l'Ebre"  i d'altres que no cal anomenar, ja que no voldria treure protagonisme a unes espècies que si més no, cal recordar, cuidar i fins hi tot respectar.

En aquest tram del riu el bosc de ribera esta constituït principalment per espècies arbustives com els esbarzers, la sarga... Els arbres riberencs més abundants són els freixes de fulla petita "encara que no gaire grans" i a les zones assolellades també hi ha boga i canyissars.

Falaguereta de pou - Capil·lera
(Adiantum capillus-veneris)

Heura
(Hereda helix)

Entre les esquerdes dels marges humits i prop de les basses trobem l'heura, diferents tipus de falgueres i altres plantes que em diuen; fotografíam! 

Radix balthica

Però la finalitat d'aquesta entrada no és ensenyar-vos les diferents plantes, si no que, la idea que portava en aquell dia era la de trobar algun exemplar de tritó dels que habiten a la nostra geografia, sense importar-me massa de quina espècie es tractés. 
I he de dir que després de mirar per totes les fonts, basses, tolls, abeuradors i qualsevol altre racó d'aquell fragment de l'Algars hem vaig emportar una gran decepció, ja que de tritons res de res.

Però no tot va ser perdre el temps. Escorcollant el riu també em vaig endur alguna que altra sorpresa que veurem cap al final d'aquesta entrada.

Escarabat bussejador

Aquests rius amb un cabal minso són uns indrets ideals per ensenyar als més petits de la familia "i a alguns de no tan petits" algunes coses sobre aquest ecosistema, i la millor manera d'aprendre és buscar alguns dels seus habitants.

Els primers animalons que observem dintre del riu són els gasteròpodes arrossegant-se per sobre les pedres. Sota elles i amagant-se dels depredadors trobem els macroinvertebrats com aquest escarabat bussejador; un voraç depredador del riu que també es deixa veure en la seva fase larvària.

Entre altres larves depredadores també trobem les de libèl·lules.

larva d'escarabat bussejador 

Libèl·lula (Onychogomphus uncatus)

Per sobre les plantes i en ple vol veiem un gran nombre aquests depredadors alats del riu; les libèl·lules i  espiadimonis.

Uns altres dels habitants comuns d'aquest tipus d'ecosistema són les granotes i gripaus.
Algunes basses estaben repletes de capgrossos de gripau corredor i entre les herbes submergides encara s'obserbaven algunes postes de gripau motejat.

Les granotes ja des de lluny deixen sentir el seu raucar, però en apropar-nos paren de cantar per poder passar desapercebudes i de sobte al apropar-nos massa... xop!!!

salten dins l'aigua i ja les has deixat de veure.

Però no són aquestes les grans protagonistes d'aquesta entrada.

En aquest indret les granotes són molt abundants, el que no m'esperava era un rèptil cuirassat.

Granota verda (Pelophylax perezi)

Ja havia llegit alguna publicació sobre les poblacions d'aquest escàs rèptil, i no fa gaire en un blog també en vaig llegir alguna cosa sobre les tortugues de l'Algars.

Però tot i així no m'hagués pogut imaginar que en pogués veure cap, i menys encara més d'una en aquest tram del riu.
Les dues primeres que vaig veure eren dos exemplars adults, la de la fotografia era un exemplar més jove i de dimensions més reduïdes.

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

El cargol del fang a l'Ebre

Aquest estiu he pogut observar per les ribes del riu Ebre per primer cop, el cargol del Fang (Potamopyrgus antipodarum) també anomenat cargol del tarquim o hidròbid, originari de Nova Zelanda. 

Tot i que en aquesta zona no és considerat una plaga, almenys fins al moment, si que ho ha estat en altres indrets del nostre globus. Es va trobar per primer cop fora del seu hàbitat al Regne Unit el 1859, al Bàltic occidental d'Europa el 1887, al Mediterrani i Europa Oriental va ser observat l'any 1950. Desprès el cargol també s'ha establert Austràlia i al Japó, el nord d'Amèrica tampoc s'ha escapat de la invasió on es va propagar pel Parc Nacional de Yellowstone, al 1994 es trobà a Wyoming, Montana i Oregon. Els Grans Llacs van ser envaïts el 1991.

Com és: 

El color de la closca és variable, pot tenir tonalitats grises o marrons fosques i clares. Poden arribar a tenir una longitud de 12 mm.

Habitat: 

És un petit cargol d'aigua dolça molt resistent a la dessecació, poden viure durant 24 hores sense aigua, i fins per 50 dies en superfícies humides. Toleren molt bé diferents graus de salinitat i a qualsevol temperatura inclòs aigües de no molt bona qualitat, deixant clar la seva poca exigència i la possibilitat d'una major propagació.

No presenta greus problemes de competència amb altres espècies autòctones, (almenys fins ara) però si que és veritat que pot alterar molt els ecosistemes fluvials. Es actiu durant tot el dia, però és durant la nit quant s’alimenta de plantes mortes, d'algues, detritus, etc... 

La reproducció: 

Els cargols de fang es poden reproduir asexualment. Els cargols femelles neixen amb embrions en desenvolupament en el seu interior, per tant, totes les poblacions consisteixen de clons genèticament idèntics (els mascles són menys del 5% de la població). Cada cargol pot produir al voltant de 230 cries per any, i la reproducció es produeix normalment durant la primavera i l'estiu. 

El problema:

Es molt probable que s'hagi introduït en noves latituds pels pescadors que no han netejat correctament els equips; com botes, xarxes i altres aparells de pesca. El nivell de resistència de l'organisme en concret l'hi proporciona temps suficient per el moviment inadvertit d'aquests autoestopistes abans de morir. Aquests cargols poden viure a profunditats de fins a 45 m. Un cop introduït en una nova àrea poden arribar a densitats superiors a 500.000 per metre quadrat. Es creu que aquestes poblacions de cargols tant altes poden tenir un efecte negatiu en les poblacions d'organismes aquàtics, especialment cargols nadius i els insectes i peixos que s'alimenten d'elles.

Bibliografia:

• http://cisr.ucr.edu/new_zealand_mud_snail.html

Gasteròpodes, ADEU

A les Terres de l'Ebre hi ha un bon grapat d'espècies de cargols, dels quals, la gran majoria passen desapercebuts a causa de les seves reduïdes dimensions i/o per les seves aillades i poc denses poblacions. 

Tant sols al Delta de l'Ebre han estat catalogades, fins al moment, 75 espècies diferents. Entre elles també s'inclouen els espècimens Al·lòctons, que de moment en són uns 14 i que malauradament aquest nombre no pararà de créixer degut a la globalització de les activitats humanes.

• Invasors deltaics d'aigua dolça

Entre totes aquestes espècies també trobem endemismes de la zona, territorials o peninsulars. La gran majoria d'aquests són poc coneguts, amb unes poblacions cada cop més reduïdes, gairebé al llindar de la desaparició a causa de la destrucció d'habitat, de la contaminació, per l'agressió amb pesticides i per la colonització d'espècies foranes. A més, els recents treballs per "eliminar" la plaga del cargol poma; amb l'assecament de canals, l'extracció de sediments, la salinització temporal de canals i arrossars, la crema controlada de vegetació dels marges del riu i sèquies, i l'ús massiu de verins com la saponina, suposen un perill per a les espècies autòctones, i posteriorment, faciliten la colonització de les espècies al·lòctones, incloent les que és volen eliminar.  

• Mol·luscs continentals ebrencs

En aquesta entrada us mostraré alguns dels cargols que ens podem trobar per les rodalies de l'Ebre, però abans una petita introducció als gasteròpodes i al final de les imatges trobareu un llistat, separant per famílies, de les espècies que podem trobar a Catalunya.

BREU INTRODUCCIÓ ALS GASTERÒPODES

Els gasteròpodes o gastròpodes constitueixen el grup més important dels mol·luscs. Es coneixen com a caragols, llebres de mar, llimacs terrestres i marins o pegellides. 

La majoria d'ells són hermafrodites i la seva closca està formada per carbonat càlcic. Presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gasteròpodes més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap.

N'existeixen aproximadament unes 50.000 espècies descrites, sent el grup més important dels mol·luscs i l'únic grup que ha colonitzat el medi terrestre.

Poden habitar tant ambients terrestres com aquàtics on es poden trobar en quasi tots els tipus d'ambients (fins i tot deserts). 

A més a més, els cargols són molt apreciats gastronòmicament en aquesta zona, sobretot la nit de Sant Joan, on els més apreciats són el cargol bover, el cristià, el pedrenyer i els de la boqueta roja.

•  CARGOLS TERRESTRES

1.- Cornu aspersum

El caragol bover o moro 
(Cornu aspersum)

El caragol bover o moro (Cornu aspersum) és un dels cargols de terra que més habitualment ens trobem al bosc de ribera, per aquest motiu l'anomeno cargol de bosc, és el més comú als Països Catalans. 

És originari de la regió mediterrània, l'Oest d'Europa, el Nord-Oest d'Àfrica, l'Àsia menor, arribant, fins i tot, a les Illes Britàniques. A més està naturalitzat a gran part del món. 

Malgrat que aquesta espècie és comestible és vista com una plaga de les hortalisses, especialment en els llocs on ha estat introduïda.

2.- Theba pisana

Theba pisana

El cargol de la boqueta roja (Theba pisana) és un cargol terrestre molt comú en la Península Ibèrica. És propi d'Europa occidental, però ha estat introduït en diverses parts del món (Estats Units, Austràlia...), on és una temible plaga per l'agricultura. És molt comú veure'l en tiges de plantes altes, formant grans grups.

3.- Ventriculata eobania

Ventriculata eobania

El cargol pedrenyer (Ventriculata eobania). Tal com diu el seu nom vulgar, trobarem aquest cargol en murs i sota pedres.

4-. Otala punctata

Cargol cristià o jueu 
(Otala punctata)
localitzat en el bosc de ribera
a l'altura d'Aldover.

Cargol cristià o jueu 
(Otala punctata)
localitzat en unes 
matisses en una zona
 propera a l'illa de Buda

El cargol cristià o jueu (Otala punctata) el trobarem, habitualment, en zones de ribera, amagat entre la fullaraca dels canyars o a les soques dels arbres.

Cargol cristià o jueu 
(Otala punctata)

Normalment presenta una coloració força fosca, excepte en individus que viuen molt prop del litoral.

L'exemplar de la dreta també és un Cargol cristià o jueu (Otala punctata), aquest canvi de coloració succeeix en alguns exemplars que es "resisteixen a morir" aquesta longevitat comporta una pèrdua de la pigmentació de la closca, i possiblement de l'animal.

5.- Iberus alonensis

Vaqueta (Iberus alonensis)

La vaqueta (Iberus alonensis) és una espècie endèmica i protegida de la Península Ibèrica pròpia de la zona oriental i sud-oriental. A Catalunya es troba principalment a les terres de l'Ebre i al País Valencià, sobretot al nord. Habita en indrets secs, se la pot trobar a la muntanya, entre el romaní, la farigola, l'espígol, els margallons i les soques dels garrofers. Es activa els dies de pluja i amb la rosada de la matinada. És especialment abundant als terrenys calcaris rocosos, abruptes i desforestats.





6.- Pseudotachea splendida

Marieta 
(Pseudotachea splendida)

La Marieta (Pseudotachea splendida) sol ser de color blanquinós o crema clar, amb cinc ratlles contínues de color fosc, que poden faltar, sobretot en exemplars que visquin prop de les costes. En zones de montanya però, en ocasions mostren altres colors més llampants, com aquest altre exemplar del Massis dels Ports.

El diàmetre major de la closca supera els 2 centímetres. Es distribueix pel Sud-Oest d'Europa i viuen en prats secs, arbusts i roques cobertes de vegetació.

Marieta (Pseudotachea splendida)

localitzada a les Olles d'Aldover.

Per aquesta zona es diu;

Si veus una marieta,
 prop hi ha una vaqueta.

Marieta (Pseudotachea splendida)
localitzada al Massis dels Ports.

7.- Monacha cartusiana

Monacha cartusiana
 Aquest gasteròpode no és gaire comú a la ribera d'Aldover. Sol amagar-se sota les fulles de zones no gaire boscoses, entre els bosquets de tamarits se'n localitzen individus sols. 

8.- Sphincterochila candidisima

Sphincterochila candidisima

Te la closca de color blanc pur, mat o lleugerament brillant, i fa de bon trobar en ambients eixuts, amb sòls ressecs i assolellats.

9.- Rumina decollata

Rumina decollata

Rumina decollata és comuna a tota la regió Mediterrània. És una espècie omnívora que s'alimenta de matèria orgànica vegetal fresca o en descomposició, d'insectes o d'altres gasteròpodes o dels seus ous, per aquest últim motiu ha estat introduït a l'Amèrica del Nort per a lluitar contra els cargols dels jardins.

10.- caracollina lenticula

caracollina lenticula

Aquests petits cargols, caracollina lenticula, poden crear grans colònies, li agraden molt els llocs humits i ombrívols, i se'ls pot trobar sota pedres, també sota la fullaraca i troncs morts, es localitza fins i tot en llocs urbanitzats com parcs, hortes, murs...

La conquilla aplanada recorda a una gentilla, fins hi tot amb el color. La superfície de la seva closca sòlida està coberta d'unes petitíssimes estries de creixement.

De distribució mediterrània, molt generalitzada a Catalunya excepte a les zones d’alta muntanya. Al bosc de ribera, aquesta espècie, la trobem en molts racons, alimentant-se de la matèria orgànica en descomposició.

11.- Cocholodina laminata

Cocholodina laminata 

Característica per la seva petxina levogira (enrotllada cap a l'esquerra).

12.- Jaminia quadridens

Jaminia quadridens

És una espècie bastant comuna a la zona, habita entre esquerdes de les roquesen d'indrets secs. Característica per la seva petxina levogira (enrotllada cap a l'esquerra) i les 4 dents de l'obertura.

13.- Chondrina dertosensis

Chondrina dertosensis

Aquesta és una història poc coneguda d'un endemisme de la zona molt poc conegut què porta el nom de la capital de la comarca del Baix Ebre.

Curiosa història la d'aquest petit caragol (Chondrina dertosensis); es va descriure originalment l'any 1886, d'acord amb uns exemplars recollits a la serra de cardo, on poc temps després, erroneament, es va sinonimitzar amb altres espècies similars. 

Passats 122 anys, o sigue, l'any 2008 un holandès va fer un estudi amb DNA sobre les espècies d'aquesta família incloent l'antigament descrita «dertosensis», doncs bé, el resultat d'aquest estudi va ser sorprenent, va concloure que aquesta espècie sinonimitzada “perquè si” era una espècie valida, per entendre'ns, diferents.

En l'actualitat és una espècie endèmica de la zona Sud de la província de Tarragona, es caracteritza per tenir una conquilla d’uns 4 mil·límetres, amb forma allargada d'aspecte fusiforme, de coloració obscura, com l'animal.

Aquesta espècie viu adherida a les parets calcàries, formant colònies de nombrosos individus, que pot passar desapercebuda perquè molt sovint les conquilles estan brutes. Se la pot veure als mesos més calorosos de l’any, mentre que la resta de l’any és difícil trobar-la. 

La conclusió de la història és què a Catalunya viuen 12 espècies del gènere Chondrina i què un altre cop, com ja sol ser habitual, els de fora ens han passat la mà per la cara dins del nostre propi terreny.

• CARGOLS AQUÀTICS

1.- Melanopsis tricarinata

Melanopsis tricarinata

El Melanopsis tricarinata és un gasteròpode endèmic de la península ibèrica que, excepcionalment, pot arribar als 47 mm de longitud (presenta les quilles molt marcades).

Principalment s’alimenta d’algues i vegetals en descomposició. 

La població està constituïda per exemplars femella i exemplars mascle (sexes separats). 

Pot trobar-se tant en aigües corrents com en aigües estancades, on habitualment se'l pot veure fora de l'aigua, però sense allunyar-se'n.

Antigament era molt comú per tot el Delta de l'Ebre, però en pocs anys a anat desapareixent de tots dos costats del delta.

2.- Theodoxus fluviatilis

Nerítica de riu (Theodoxus fluviatilis)

La neritica de riu (Theodoxus fluviatilis) podem trobar-la en corrents aigües clares, habitualment fredes, ben oxigenades, (mai estancades), sovint associades a ecosistemes de rius en els seus trams alts, però tampoc massa allunyats del litoral. Necessiten aigües dures,  de manera que es localitzen només en territoris on  les aigües transcorren per litologies calcàries. 

El seu desenvolupament és molt lent, fins i tot per presentar una mida d'alguns mm. 

La població està constituïda per exemplars femella i exemplars mascle (sexes separats).

Aquest cargol també és un exemple de la forta regressió en aigües del delta de l'Ebre, antigament encatifava nombrosos canals, però actualment no en trobem cap exemplar viu.

3.- Stagnicola palustris

Stagnicola palustris 

Aquest és un petit cargol autòcton del que cada cop se'n veuen menys poblacions, viu en aigües netes i poc profundes, habitualment també se'l troba fora de l'aigua, però sense allunyar-se'n massa.















4.- Haitia acuta

Haitia acuta

Aquest cargol és un invasor que té la seva distribució original al Nord d'Amèrica. Característica per la seva petxina levogira (enrotllada cap a l'esquerra).

5.- Radix balthica

Radix balthica

Aquest cargol sol estar present en petits rius com el Canaletes, l'Algars i molts altres afluents de l'Ebre.

6.- Pomacea maculata

Pomacea maculata

El cargol poma (Pomacea maculata) és un cargol d'aigua dolça originari de l'Amèrica del sud que pot arribar a la mida d'un puny. Són molt freqüents en aquaris ja que els neteja en alimentar-se d'algues i detritus. S'ha estés a Austràlia i al sud d'Àsia. També s'ha trobat al delta de l'Ebre des de juny de 2009 on s'alimenta de brots tendres d'arròs. En un principi tant sols era present en uns pocs arrossars, però ràpidament a colonitzat la totalitat de les ribes del tram baix del riu Ebre.

LLISTAT MOL·LUSCS CONTINENTALS DE CATALUÑA 

Groc: espècies invasores        Gris: llimacs

• GASTROPODA

Família NERITIDAE

Theodoxus (Theodoxus) fluviatilis (Linnaeus, 1758)

Família COCHLOSTOMATIDAE

Cochlostoma (Obscurella) martorelli martorelli  (Bourguignat in Servain, 1880)

Cochlostoma (Obscurella) martorelli montsiccianus (Bofill, 1890)e

Cochlostoma (Turritus) patulum fontqueri (F. Haas, 1924)e

Família ACICULIDAE

Platyla callostoma (Clessin, 1911)

Platyla dupuyi (Paladilhe, 1868)

Família MELANOPSIDAE

Melanopsis tricarinata (Bruguière, 1789)

Família THIARIDAE

Melanoides tuberculatus (O.F. Müller, 1774)

Família AMPULLARIIDAE

Pomacea maculata Perry 1810

Família POMATIIDAE

Pomatias elegans (O.F. Müller, 1774)

Família BITHYNIIDAE

Bithynia (Bithynia) tentaculata (Linnaeus, 1758)

Bithynia (Codiella) leachi (Sheppard, 1823)

Família MOITESSIERIIDAE

Baldufa fontinalis Alba et al., 2010

Moitessieria aurea Tarruella et al 2012

Moitessieria barrinae Alba et al., 2007

Moitessieria collellensis Corbella et al. 2006

Moitessieria dexteri Corbella et al 2012

Moitessieria foui Boeters, 2003

Moitessieria lludrigaensis Boeters, 2003

Moitessieria mugae Corbella et al., 2006

Moitessieria notenboomi Boeters, 2003

Moitessieria olleri Altimira, 1960

Moitessieria aff. olleri Altimira, 1960

Moitessieria pasterae Corbella et al., 2009

Moitessieria prioratensis Corbella et al., 2009

Moitessieria punctata Alba et al., 2010

Moitessieria ripacurtiae Tarruella et al 2013

Moitessieria rolandiana Bourguignat, 1863

Moitessieria sanctichristophori Corbella et al 2011

Moitessieria seminiana Boeters, 2003

Moitessieria simoniana (Saint-Simon, 1848)

Moitessieria Servaini (Bourguignat, 1880)

Família HYDROBIIDAE

Potamopyrgus antipodarum (J.E. Gray, 1843)

Ecrobia vitrea(Risso, 1826)

Mercuria emiliana (Paladilhe, 1869)

Pseudamnicola (Pseudamnicola) subproducta (Paladilhe, 1869)

Belgrandia boscae (Salvaña, 1887)

Guadiella ballesterosi Alba, Tarruella et al., 2009

Islamia ateni (Boeters, 1969)

Islamia globulus globulus (Bofill, 1909)

Islamiaglobulus lagari(Altimira, 1960)

Tarraconia rolani Ramos, Arconada et Moreno in Ramos et al. 2000

Família AMNICOLIDAE

Bythinella batalleri Bofill, 1925

Bythinella baudoni andorrensis (Paladilhe, 1875)

Bythinella reyniesii (Dupuy, 1851)

Bythinella rufescens persuturata Bofill, F. Haas et Aguilar Amat, 1921e

Bythinella rufescens rufescens(Küster, 1852)

Família ASSIMINEIDAE

Assiminea (Assiminea) grayana Fleming, 1828

Paludinella (Paludinella) littorina(Delle Chiaje, 1828)

Paludinella (Paludinella) sicana  (Brugnone, 1876)

Família Cochliopidae

Heleobia (Semisalsa) macei (Paladilhe, 1867)

Família  VALVATIDAE

Valvata (Valvata) cristata O.F. Müller, 1774

Valvata (Cincinna) Piscinalis (O.F. Müller, 1774)

Valvata (Tropidina) macrostoma (Mörch, 1864)

Família ACROLOXIDAE

Acroloxus lacustris (Linnaeus, 1758)

Família LYMNAEIDAE

Galba (Galba) truncatula (O.F. Müller, 1774)

Stagnicola palustris (O.F.Müller, 1774)

Radix auricularia(Linnaeus, 1758)

Radix balthica (Linnaeus, 1758)

Lymnaea stagnalis (Linnaeus, 1758)

Família PHYSIDAE

Haitia acuta(Draparnaud, 1805)

Aplexa hypnorum (Linnaeus, 1758)

Família PLANORBIDAE

Bulinus (Isidora) truncatus contortus (Michaud, 1829)

Planorbella duryi (Wetherby, 1879)

Planorbis (Planorbis) carinatus O.F. Müller, 1774

Planorbis (Planorbis) planorbis (Linnaeus, 1758)

Anisus (Anisus) leucostoma (Millet, 1813)

Anisus (Anisus) spirorbis (Linnaeus, 1758)

Gyraulus (Gyraulus) albus (O.F. Müller, 1774)

Gyraulus  (Gyraulus chinensis (G. Dunker, 1848)

Gyraulus (Armiger) crista (Linnaeus, 1758)

Gyraulus (Torquis) laevis  (Alder, 1838)

Hippeutis complanatus (Linnaeus, 1758)

Segmentina nitida (O.F. Müller, 1774)

Ferrissia (Kincaidilla) fragilis (Tryon, 1863)

Ancylus cf. rupicola Boubée, 1832

Família ELLOBIIDAE

Myosotella denticulata (Montagu, 1803)

Myosotella myosotis (Draparnaud, 1801)

Ovatella firminii  (Payraudeau, 1827)

Leucophytia bidentata (Montagu, 1808)

Carychium (Carychium) minimum O.F. Müller, 1774

Carychium (Saraphia) tridentatum (Risso, 1826)

Família  SUCCINEIDAE

Succinea putris (Linnaeus, 1758)

Succinea (Calcisuccinea) sp.

Succinella oblonga (Draparnaud, 1801)

Oxyloma (Oxyloma) elegans elegans (Risso, 1826)

Oxyloma (Oxyloma) sarsii (Esmark et Hoyer, 1886)

Quickella arenaria (Potiez et Michaux, 1838)

Família  COCHLICOPIDAE

Cochlicopa lubrica  (O.F. Müller, 1774)

Cochlicopa lubricella (Porro, 1838)

Família  AZECIDAE

Cochlicopa nitens (M. von Gallenstein, 1848)

Azeca goodalli  (A. Férussac, 1821)

Hypnophila boissii (Dupuy, 1850)

Família  LAURIIDAE

Lauria (Lauria) cylindracea (Da Costa, 1778)

Lauria (Lauria) sempronii (Charpentier, 1837)

Família ORCULIDAE

Sphyradium doliolum  (Bruguière, 1792)

Família  ARGNIDAE

Argna ferrari ssp. indet.

Família  VALLONIIDAE

Vallonia costata (O.F. Müller, 1774)

Vallonia enniensis (Gredler, 1856)

Vallonia excentrica  Sterki, 1893

Vallonia pulchella (O.F. Müller, 1774)

Acanthinula aculeata (O.F. Müller, 1774)

Família  PUPILLIDAE

Pupilla (Pupilla) alpicola  (Charpentier, 1837)

Pupilla (Pupilla) bigranata (Rossmässler, 1839)

Pupilla (Pupilla) muscorum  (Linnaeus, 1758)

Pupilla (Pupilla) triplicata  (S. Studer, 1820)

Família PYRAMIDULIDAE

Pyramidula pusilla Gittenberger et Bank, 1998

Pyramidula rupestris (Draparnaud, 1801)

Pyramidula umbilicata (Montagu, 1803)

Família  CHONDRINIDAE

Granopupa granum (Draparnaud, 1801)

Granaria braunii braunii  (Rossmässler, 1842)

Granaria variabilis  (Draparnaud, 1801)

Solatopupa similis (Bruguière, 1792)

Abida bigerrensis (Moquin-Tandon, 1856)

Abida cylindrica  (Michaud, 1829)

Abida gittenbergeri   Bössneck, 2000

Abida occidentalis (Fagot, 1888)

Abida partioti   (Saint-Simon, 1848)

Abida polyodon  (Draparnaud, 1801)

Abida pyrenaearia  (Michaud, 1831)

Abida secale affinis  (Rossmässler, 1839)

Abida secale andorrensis  (Bourguignat, 1863)

Abida secale bofilli  (Fagot, 1884)

Abida secale brauniopsis  Altimira, 1963e

Abida secale brongersmai  E. Gittenberger, 1973

Abida secale cadica  (Westerlund, 1902)

Abida secale cadiensis  E. Gittenberger, 1973

Abida secale elegantissima  E. Gittenberger, 1973

Abida secale ionicae   Kokshoorn et Gittenberger, 2010

Abida secale lilietensis  (Bofill, 1886)

Abida secale margaridae  Bech, 1993

Abida secale meridionalis   Martínez-Ortí, Gómez et Faci, 2004

Abida secale merijni   Kokshoorn et Gittenberger, 2010

Abida secale peteri  Kokshoorn et Gittenberger, 2010

Abida secale secale  (Draparnaud, 1801)

Abida secale tuxensis  (Westerlund, 1902)

Abida secale vilellai   Kokshoorn et Gittenberger, 2010

Abida vergniesiana  (Küster, 1850)

Chondrina aguilari  Altimira, 1967

Chondrina altimirai  E. Gittenberger, 1973

Chondrina arigonis  (Rossmässler, 1859)

Chondrina ascendens  (Westerlund, 1878)

Chondrina avenacea avenacea  (Bruguière, 1792)

Chondrina bigorriensis  (Des Moulins, 1835)

Chondrina dertosensis  (Bofill, 1866)

Chondrina farinesii   (Des Moulins, 1835)

Chondrina massotiana massotiana  (Bourguignat, 1863)

Chondrina massotiana sexplicata (Bofill, 1886)

Chondrina soleri  Altimira, 1960

Chondrina tenuimarginata  (Des Moulins, 1835)

Chondrina sp. 2 in Kokshoorn et Gittenberger, 2010

Chondrina sp. 6 in Kokshoorn et Gittenberger, 2010

Família   VERTIGINIDAE

Columella edentula (Draparnaud, 1805)

Truncatellina callicratis  (Scacchi, 1833)

Truncatellina claustralis (Gredler, 1856)

Truncatellina cylindrica  (A. Férussac, 1807)

Vertigo (Vertigo) alpestris   Alder, 1838

Vertigo (Vertigo) antivertigo  (Draparnaud, 1801)

Vertigo(Vertigo) lilljeborgi  (Westerlund, 1871)

Vertigo (Vertigo) modesta arctica (Wallenberg, 1858)

Vertigo (Vertigo) moulinsiana  (Dupuy, 1849)

Vertigo (Vertigo) pusilla  O.F. Müller, 1774

Vertigo (Vertigo) pygmaea  (Draparnaud, 1801)

Vertigo (Vertigo) substriata  (Jeffreys, 1833)

Vertigo (Vertilla) angustior  Jeffreys, 1830

Família  ENIDAE

Jaminia quadridens quadridens (O.F. Müller, 1774)

Merdigera obscura (O.F. Müller, 1774)

Zebrina detrita detrita  (O.F. Müller, 1774)

Família CLAUSILIIDAE

Bofilliella subarcuata  (Bofil ly Poch, 1897)

Cochlodina (Cochlodina) laminata laminata  (Montagu, 1803)

Papillifera bidens affinis  (Philippi, 1836)

Papillifera bidens bidens  (Linnaeus, 1758)

Macrogastra (Macrogastra) ventricosa ventricosa  (Draparnaud, 1801)

Macrogastra (Pseudovestia) rolphii  rolphii  (Turton, 1826)

Macrogastra (Pyrostoma) attenuata lineolata (Held, 1836)

Macrogastra (Pyrostoma) plicatula plicatula  (Draparnaud, 1801)

Clausilia (Clausilia) bidentata abietina  Dupuy, 1849

Clausilia (Clausilia) bidentata bidentata  (Strøm, 1765)

Clausilia (Clausilia) dubia dubia   Draparnaud, 1805

Clausilia (Clausilia) rugosa magdalenica  Salvañá, 1887e

Clausilia (Clausilia) rugosa parvula  (A. Férussac, 1807)

Clausilia (Clausilia) rugosa penchinati  Bourguignat, 1876

Clausilia (Clausilia) rugosa reboudii  Dupuy, 1850

Balea (Balea) perversa  (Linnaeus, 1758)

Família  FERUSSACIIDAE

Cecilioides (Cecilioides) acicula  (O.F. Müller, 1773)

Cecilioides (Cecilioides) eucharista  (Bourguignat, 1864)

Ferussacia (Ferussacia) folliculum  (Schröter, 1784)

Família SUBULINIDAE

Rumina decollata  (Linnaeus, 1758)

Família TESTACELLIDAE

Testacella (Testacella) haliotidea  Lamarck, 1801

Testacella (Testacella) scutulum   G.B. Sowerby I, 1820

Família  PUNCTIDAE

Punctum (Punctum) pygmaeum  (Draparnaud, 1801)

Paralaoma servilis  (Shuttleworth, 1852)

Família HELICODISCIDAE

Lucilla singleyana  (Pilsbry, 1890)

Família DISCIDAE

Discus (Discus) ruderatus ruderatus   (W. Hartmann, 1821)

Discus (Gonyodiscus) rotundatus  (O.F. Müller, 1774)

Família  PRISTILOMATIDAE

Vitrea contracta  (Westerlund, 1871)

Vitrea crystallina  (O.F. Müller, 1774)

Vitrea narbonensis  (Clessin, 1877)

Hawaiia minuscula (Binney, 1840)

Família  EUCONULIDAE

Euconulus (Euconulus) fulvus  (O.F. Müller, 1774)

Euconulus (Euconulus) trochiformis  (Montagu, 1803)

Família GASTRODONTIDAE

Zonitoides arboreus

Zonitoides (Zonitoides) jaccetanicus (Bourguignat, 1870)e

Zonitoides (Zonitoides) nitidus  (O.F. Müller, 1774)

Família  OXYCHILIDAE

Oxychilus (Oxychilus) cellarius  (O.F. Müller, 1774)

Oxychilus (Oxychilus) draparnaudi  (H. Beck, 1837)

Oxychilus (Ortizius) alliarius  (J.S. Miller, 1822)

Oxychilus (Ortizius) clarus  (Held, 1838)

Oxychilus (Ortizius) courquini  (Bourguignat, 1870)

Morlina glabra harlei   (Fagot, 1884)e

Mediterranea hydatina hydatina  (Rossmässler, 1838)

Aegopinella epipedostoma epipedostoma  (Fagot, 1879)

Aegopinella minor  (Stabile, 1864)

Aegopinella nitens  (Michaud, 1831)

Aegopinella nitidula  (Draparnaud, 1805)

Aegopinella pura (Alder, 1830)

Nesovitrea (Perpolita) hammonis  (Strøm, 1765)

Nesovitrea (Perpolita) petronella  (L. Pfeiffer, 1835)

Família MILACIDAE

Milax gagates  (Draparnaud, 1801)

Milax nigricans  (Schulz in Philippi, 1836)

Tandonia rustica  (Millet, 1843)

Tandonia sowerbyi  (A. Férussac, 1823)

Família  VITRINIDAE

Semilimax pyrenaicus (A. Férussac, 1821)

Eucobresia glacialis (Forbes, 1837)

Vitrina pellucida  (O.F. Müller, 1774)

Phenacolimax major  (A. Férussac, 1807)

Oligolimax annularis  (S. Studer, 1820)

Família  LIMACIDAE

Limax cinereoniger  Wolf, 1803

Limacus flavus  (Linnaeus, 1758)

Limax maximus  Linnaeus, 1758

Malacolimax tenellus  (O.F. Müller, 1774)

Lehmannia marginata (O.F. Müller, 1774)

Lehmannia rupicola Lessona et Pollonera, 1882

Lehmannia valentiana (A. Férussac, 1822)

Família  AGRIOLIMACIDAE

Deroceras (Deroceras) agreste (Linnaeus, 1758)

Deroceras (Deroceras) altimirai Van Regteren Altena, 1969

Deroceras (Deroceras) laeve  (O.F. Müller, 1774)

Deroceras (Deroceras) levisarcobelum  De Winter, 1986

Deroceras (Deroceras) reticulatum  (O.F. Müller, 1774)

Deroceras (Deroceras) rodnae   Grossu et Lupu, 1965

Deroceras (Plathystimulus) tarracense  (Van Regteren Altena, 1969)

Família SPHINCTEROCHILIDAE

Sphincterochila (Albea) candidissima candidissima (Draparnaud, 1801)

Família  ARIONIDAE 

Arion (Arion) ater (Linnaeus, 1758)

Arion (Arion) rufus (Linnaeus, 1758)

Arion (Arion)  vulgaris   Moquin-Tandon, 1855

Arion (Carinarion)  circumscriptus  Johnston, 1828

Arion (Kobeltia)  anthracius  Bourguignat, 1886

Arion (Kobeltia)  fagophilus  De Winter, 1986

Arion (Kobeltia)  hortensis  A. Férussac, 1819

Arion (Kobeltia) intermedius  Normand, 1852

Arion (Mesarion) gilvus  Torres-Mínguez, 1925

Arion (Mesarion) molinae  Garrido, Castillejo et Iglesias, 1995

Arion (Mesarion) subfuscus  (Draparnaud, 1805)

Família  COCHLICELLIDAE

Cochlicella (Cochlicella) acuta  (O.F. Müller, 1774)

Cochlicella (Cochlicella) conoidea  (Draparnaud, 1801)

Cochlicella (Prietocella) barbara  (Linnaeus, 1758)

Família  ELONIDAE

Norelona pyrenaica  (Draparnaud, 1805)

Família  HELICODONTIDAE

Helicodonta obvoluta obvoluta  (O.F. Müller, 1774)

Atenia quadrasi  (Hidalgo, 1885)

Família  TRISSEXODONTIDAE

Mastigophallus rangianus  (Michaud, 1831)

Suboestophora tarraconensis  (Aguilar-Amat, 1935)

Caracollina (Caracollina) lenticula  (A. Férussac, 1821)

Família  HYGROMIIDAE

Euomphalia strigella ruscinica  (Bourguignat, 1881)

Monacha (Monacha) cartusiana  (O.F. Müller, 1774)

Monacha (Metatheba) atacis  E. Gittenberger et De Winter, 1985

Trochoidea elegans (Gmelin, 1791)

Trochoidea pyramidata (Draparnaud, 1805)

Trochoidea trochoides (Poiret, 1789)

Xerocrassa chiae  (Fagot, 1886)

Xerocrassa montserratensis betulonensis (Bofill, 1879)

Xerocrassa montserratensis  montserratensis (Hidalgo, 1870)

Xerocrassa grata (F. Haas, 1924)e

Xerocrassa subrogata (L. Pfeiffer, 1853)

Xerocrassa penchinati  (Bourguignat, 1868)

Xerocrassa ripacurcica montsicciana  (Bofill, 1890)

Xerocrassa ripacurcica ripacurcica  (Bofill, 1886)

Candidula corbellai   Martínez-Ortí, 2011

Ciliella ciliata (W. Hartmann, 1821)

Montserratina bofilliana (Fagot, 1884)

Montserratina  martorelli (Bourguignat, 1870)

Trochulus hispidus (Linnaeus, 1758)

Xerotricha apicina (Lamarck, 1822)

Xerotricha conspurcata (Draparnaud, 1801)

Xerotricha huidobroi (Azpeitia, 1925)

Helicella bolenensis (Locard, 1882)

Helicella itala itala  (Linnaeus, 1758)

Helicella madritensis (Rambur, 1868)

Helicella nubigena(De Saulcy, 1852)

Hygromia (Hygromia) cinctella  (Draparnaud, 1801)

Hygromia (Riedelia) limbata limbata(Draparnaud, 1805)

Hygromia (Riedelia) tassyi (Bourguignat, 1884)

Cernuella (Cernuella) Virgata (Da Costa, 1778)

Cernuella (Xerocincta) neglecta (Draparnaud, 1805)

Monachoides incarnatus incarnatus (O.F. Müller, 1774)

Pyrenaearia (carascalensis) carascalensis (Micheud, 1831)

Pyrenaearia (carascalensis) molae Haas, 1924

Pyrenaearia carascalopsis  (Bourguignat in Fagot, 1884)

Pyrenaearia organiaca (Fagot, 1905)

Pyrenaearia parva Ortiz de Zárate López, 1956

Xerosecta (Xerosecta) explanata (O.F. Müller, 1774)

Xerosecta (Xeromagna) arigonis (A. Schmidt, 1853)

Microxeromagna lowei (Potiez et Michaud, 1835)

Família HELICIDAE

Arianta xatartii (Farines, 1834)

Helicigona lapicida andorrica (Bourguignat, 1876)

Helicigona lapicida lapicida (Linnaeus, 1758)

Chilostoma (Corneola) acrotricha (P. Fischer, 1877)

Chilostoma (Corneola) desmoulinsii atricha  Bofill, 1915e

Chilostoma (Corneola) desmoulinsii bechi  (Altimira, 1959)

Chilostoma (Corneola) desmoulinsii desmoulinsii (Farines, 1834)

Chilostoma (Corneola) squammatinum( Moquin-Tandon, 1855)

Isognomostoma isognomostomos  (Schröter, 1784)

Theba pisana pisana (O.F. Müller, 1774)

Cepaea (Cepaea) hortensis  (O.F. Müller, 1774)

Cepaea (Cepaea) nemoralis nemoralis (Linnaeus, 1758)

Pseudotachea splendida (Draparnaud, 1801)

Otala (Otala) punctata (O.F. Müller, 1774)

Eobania vermiculata (O.F. Müller, 1774)

Iberus alonensis (A. Férussac, 1821)

Iberellus companyonii companyonii (Aleron in Companyo, 1837)

Cornu aspersum aspersum (O.F. Müller, 1774)

Helix (Helix) lucorum  Linnaeus, 1758

Helix  (Helix) melanostoma Draparnaud, 1801

Helix (Helix) pomatia Linnaeus, 1758