Les perles del riu

Sota les aigües dures de l'Ebre s'amaguen uns petits gasteròpodes, els quals, en prou penes són coneguts; les nerítiques de riu "Theodoxus fluviatilis".

Aquests cargols presenten una closca ovoide bastant rodondejada on la seva mida màxima, en general, no sol superar els 6 mm. Les antenes són filiformes i la seva carn, habitualment, és fosca, sent una mica més clara a la part inferior del peu. A la closca presenten un dibuix adomassat, el color d'aquesta varia d'un negre intens a un crema groguenc.

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Habita aigües dolces superficials, bastant oxigenades i de corrents mitjanes a lentes, amb alt contingut en calci. Pot trobar-se en estuaris o estancaments temporals d'aigua, albuferes, canals de reg, rius i séquies, tolerant salinitats moderades. 

Necessita fons rocosos, amb còdols o amb parets d'obra per adherir-se i reproduir-se, estant absents en cursos de fons totalment fangosos o llimosos. 

La seva distribució s'estén per tota la conca mediterrània: a Espanya, des de Catalunya fins a Andalusia. En països del sud d'Europa i nord d'Àfrica són també comuns en aigües dures. Al nord i centre d'Europa com Anglaterra, Polònia, Holanda o Alemanya són espècies en perill d'extinció. 

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

És un cargol de comportament afable i de moviments una mica lents, el qual passa la major part del dia adherit als còdols del riu consumint algues verdes.

La reproducció d'aquesta espècie, com la de la majoria de nerítics, és una mica complicada. 

Les femelles (ja que presenten sexes separats) dipositen petites càpsules d'ous ovalats i blanquinosos del voltant d'un mil·límetre dispersos pels còdols del fons. Cada càpsula conté de 50 a 150 ous, que generen altres tantes larves que, dins de la mateixa càpsula, es depreden unes a les altres fins que emergeix una sola larva ben formada. Les cries, extremadament petites, surten de l'ou al voltant de les 4 setmanes o fins i tot mesos després, donant pas a una nova perla del riu. 

Topinho island

Al marge esquerre de l'Ebre i enfront de la desembocadura del barranc de la Conca ens trobem una de les meves illes predilectes; illa Topinho, aquest topònim argentí fa referència a un bon amic que ja fa un bon temps enrera va batejar aquesta petita i agradable illa que encara no tenia nom.

Lythrum salicaria

Formada per l'acumulació de sediments, majoritàriament graves, està encatifada d'un espès herbassar on la salicaria  li dóna al final de l'estiu un toc de color, una salzeda i algun esporàdic tamarit domina la part més alta de l'illa, i al final un espès canyissar guareix, de tant en tant, a algun martinet ros.


"A diferència de moltes altres illes, aquesta acull, en un altíssim percentatge, una vegetació nativa."

Martinet ros "Ardeola ralloides"

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Al seu galatxo d'aigües cristal·lines i poc profundes podem observar un gran nombre de macro invertebrats; larves d'escarabats, espiadimonis, efímeres... diverses espècies de gasteròpodes, entre ells les desconegudes nerítiques, uns petits caragols que tan sols viuen en rius d'aigües dures.

Entre els peixos que solen deixar-se veure podem destacar la raboseta de riu, un espantadís peix que sol refugiar-se en les cavitats que li ofereix el llit del riu.

Els limícoles corretegen amunt i avall per sobre de la petita platja, el blauet sol deixar la seva estela blava tot xisclant al ser sorprès i de tant en tant coincidim amb l'àguila pescadora la qual escorcolla aquest petit galatxo a la recerca de la seva presa. 

Limícoles

Aquesta és la part del riu que poca gent coneix, un indret per gaudir de la natura, un indret per gaudir amb un bany a la tranquil·litat de les seves aigües temperades, un indret que mereix respecte i protecció i per aquest motiu cal conèixer, a poder ser, ben a fons.