Menys aigua, més MERDA

Primer què res, perdoneu per aquest llenguatge tan grotesc! Però les imatges què mostraré a continuació fan més mal que qualsevol paraula mal sonant.

Mal auguri per a l'Ebre en aquest tram del riu, mitjans de maig amb menys aigua de la qual recordo i més Merda que al pal d'un galliner. A veure què passa amb aquest Ebre i el seu cabal!

Aquesta és la tercera "entrada de MERDA" que faig en aquest blog, i per aquest motiu no li dedicaré gaires paraules.

Recapitulem; la primera d'elles la titulava Un riu de MERDA i no exagerava gens amb aquest títol, ja que totes dues ribes de l'Ebre estan repletes d'abocadors i deixalles vàries.

La segona es titulava Un riu que agonitza on donava a conèixer més del mateix, però inserint en el poc interès què es té a l'hora d'extreure algunes deixalles.

I en aquesta no he pogut evitar que tornés ha resorgir la paraula MERDA.

Jo no se que creuran, ni que veuran els altres en aquest magnífic riu. El que jo veig i el que tinc prou clar és que aquestes deixalles no ens deixen en cap bon lloc. Jo les veig i sento vergonya, em fa vergonya que estiguin allí, immòbils, sense que ningú se'n faci càrrec.
Per aquest motiu sempre em pregunto:

És de veritat que això és la reserva de la biosfera?

És de veres que ningú més veu aquestes MERDES?

Que creieu que pensen els que ens visiten de fora i les veuen?

Un riu que agonitza

Últimament quan surto de passeig amb el caiac no m'acabo de trobar a gust, ni amb el riu, ni en les precàries i escasses polítiques de conservació que es porten a terme en molts trams d'aquesta pell verda que creua les terres de l'Ebre, i que suposadament, sota l'etiqueta de Reserva de la Biosfera, ens ha de portar prosperitat.

Hi ha dies que no aconsegueixo esbrinar si l'Ebre està mig ple o mig vuit, on de sobte i durant períodes relativament curts, de tan sols unes hores, el riu ofereix uns cabdals que fan agonitzar el mateix riu, igual com agonitzen els peixos que queden varats als galatxos.

Sí, el desmesurat control de les aigües dels rius són un sacrilegi a la vida, igual com ho poden ser les espècies invasores que furulen impunement, i tant és que siguin silurs o taros, gambúsies o negundos, cloïsses asiàtiques o tortugues d'orelles grogues.

Crec i veig que la majoria de municipis passen olímpicament de qualsevol bona gestió dels residus urbans que en temps anteriors es llançaven a la riba del riu, de les espècies exòtiques que posen en perill un creixement turístic de qualitat o de la correcta gestió de la depuració de les aigües del clavegueram.
Tot plegat, guarint-se sota una hipòcrita cuirassa de desconeixença intencionada.

Per no haver-hi, no hi ha ni un control de les embarcacions que pugen i baixen (almenys al tram de l'Ebre català) ni un control sobre els pescadors que tallen els arbres que els molesten i/o embruten com els ve de gust...

Centenars de milers d'euros gastats intentant "inútilment" dragar un riu, i no hi ha hagut pebrots de netejar les ribes d'una innumerable quantitat de ferralla, plàstics, vidres, bateries, vehicles, electrodomèstics, runes...

Potser, per salut, hauré de començar a replantejar-me les meves sortides fluvials cap a un nivell més precari, el de mirar i no veure més enllà d'aquesta exuberant vegetació que tot ho tapa i que a tots ens agrada tant veure.

Un riu de MERDA

Diuen què... 

...quan el riu sona, aigua porta.

I sí que és veritat, però en aquest cas el que més es veu no és l'aigua, sinó les deixalles acumulades a totes dues ribes del curs fluvial.

Així que podem dir ben clar què...

...quan el riu sona, merda porta. 

Sembla mentida que no fa gaires setmanes enrera el riu ens portes aquell cabal tan generós de no menys de 800 m3/s. Ara el panorama és totalment diferent, amb els actuals 150 m3/s han quedat al descobert part de les deixalles que em anat llançant al llarg de totes les generacions, i us asseguro que no són poques. N'hi ha de tantes èpoques i àmbits tan diferents, què gairebé m'estic plantejant el fer una exposició física que porti el mateix nom que el títol de l'entrada d'aquest bloc.

Posat a parlar de deixalles i en primer lloc, he d'esmentar el poc interès per part de les autoritats pertanyents alhora d'afrontar aquestes petites però persistents problemàtiques, que si més no, fan mal a la vista.
És clar com l'aigua que baixa per l'Ebre, que no es pot evitar l'abandó de totes les deixalles que generem, però hi ha uns quants abocadors privats que estan massa a la vista com per deixar-ho córrer.

Un altre dels problemes visuals que té l'Ebre és l'abandó d'una infinitat de boies que anteriorment delimitaven el canal navegable i que ara per ara romanen esteses o penjades en qualsevol racó del bosc de ribera sense que ningú se'n faci càrrec.

Per una altra banda he d'esmentar que no fa gaires dies rebia algunes felicitacions per la proclamació que van tenir les Terres de l'Ebre com a Reserva de la Biosfera. No se ben bé que deu ser això de la Reserva de la Biosfera per als altres, jo em pensava que era un indret més o menys net, on la població en general es preocupava per una bona gestió del seu territori, de les deixalles, de les espècies invasores, de posar fre a les amenaces que pogueren sorgir...

No ho se! Tu que creus?