Els rastres de les criatures de la nit

Ara que les aigües de l'Ebre ja gairebé han tornat al seu nivell menys cridaner, de l'espectacularitat del seu generós cabdal, arriba l'hora de rastrejar els diferents éssers de la nit.

Ja que no gaudeixo de la tecnologia adequada per presentar-vos els nombrosos ocells que puc observar a primeres hores del matí, ni dels diferents mamífers que s'amaguen durant la nit dintre del bosc, em toca fer les tan esperades i entretingudes incursions de rastreig.

Sense esperar més, i la primera nit en què les aigües de l'Ebre retrocedeixen, deixant el bosc de ribera transitable, els teixons i les genetes ja es passegen per l'espessor del bosc. Així ho demostren tot un seguit de petjades que no tenen fi.

Petjada de Geneta
(Genetta genetta)

Petjada de teixó
(Meles meles)

A veure si ven aviat, puc fer una bona inversió amb un bon equip fotogràfic i el respectiu foto trampeig, ja que la nit per aquestes contrades està ben animat, i ben val la pena captar algunes imatges de la fauna que podem observar a la riba de l'Ebre.

Topinho island

Al marge esquerre de l'Ebre i enfront de la desembocadura del barranc de la Conca ens trobem una de les meves illes predilectes; illa Topinho, aquest topònim argentí fa referència a un bon amic que ja fa un bon temps enrera va batejar aquesta petita i agradable illa que encara no tenia nom.

Lythrum salicaria

Formada per l'acumulació de sediments, majoritàriament graves, està encatifada d'un espès herbassar on la salicaria  li dóna al final de l'estiu un toc de color, una salzeda i algun esporàdic tamarit domina la part més alta de l'illa, i al final un espès canyissar guareix, de tant en tant, a algun martinet ros.


"A diferència de moltes altres illes, aquesta acull, en un altíssim percentatge, una vegetació nativa."

Martinet ros "Ardeola ralloides"

Nerítica de riu "Theodoxus fluviatilis"

Al seu galatxo d'aigües cristal·lines i poc profundes podem observar un gran nombre de macro invertebrats; larves d'escarabats, espiadimonis, efímeres... diverses espècies de gasteròpodes, entre ells les desconegudes nerítiques, uns petits caragols que tan sols viuen en rius d'aigües dures.

Entre els peixos que solen deixar-se veure podem destacar la raboseta de riu, un espantadís peix que sol refugiar-se en les cavitats que li ofereix el llit del riu.

Els limícoles corretegen amunt i avall per sobre de la petita platja, el blauet sol deixar la seva estela blava tot xisclant al ser sorprès i de tant en tant coincidim amb l'àguila pescadora la qual escorcolla aquest petit galatxo a la recerca de la seva presa. 

Limícoles

Aquesta és la part del riu que poca gent coneix, un indret per gaudir de la natura, un indret per gaudir amb un bany a la tranquil·litat de les seves aigües temperades, un indret que mereix respecte i protecció i per aquest motiu cal conèixer, a poder ser, ben a fons.

¿FELIZ DÍA DE LOS BOSQUES?

Buenas, hoy en el día internacional de los bosques os doy la bienvenida al bosque de ribera.

Como ya sabréis, y si no ya os lo digo yo; el Ebro es el río más caudaloso de la península Ibérica y desgraciadamente uno de los cauces que probablemente arrastra más problemáticas medioambientales.

No puedo deciros cual de ellos es el más grave, pero el conjunto nos debería hacer reflexionar sobre lo que realmente queremos para nuestros hijos.

1. Tenemos graves problemas hidrológicos. El desmesurado control del cauce del río, destinando actualmente grandes cantidades de agua en cultivos (insostenibles a medio plazo) nos lleva a un delta sin futuro. Hay que pensar que el propio río es un ecosistema que necesita un cauce mínimo establecido para el mantenimiento de sus ecosistemas fluviales como pueden ser el propio delta del Ebro o el colindante bosque de ribera que vive a lo largo de todo el cauce, ya que la singularidad de estos espacios son fuente de ingresos. Además, dejando de lado lo superfluo, el bosque es de vital importancia para la correcta depuración de la aguas, la estabilización de las aguas subterráneas, la sujeción de los margenes fluviales y mitigan la corriente en cuando hay avenidas extraordinarias. 
2. Graves problemas de desforestación. Más del ochenta por ciento de los bosques de ribera ya han desaparecido. Por supuesto que no es un hecho reciente; ya en tiempos prehistóricos nos dimos cuenta de la alta productividad de este tipo de ecosistemas, aprovechando la madera como leña, la tierra como zonas de cultivo y pastoreo. Posteriormente aprovechamos los cauces y la corriente para generar energía asta llegar a nuestros días. Actualmente la presión persiste, se mantiene o incluso de agudiza dependiendo principalmente de factores económico energéticos, agrícolas, políticos y de conveniencia.
3. Serios problemas de de globalización de especies. Actualmente hay una lista de animales y plantas invasoras que alteran gravemente este tipo de ecosistemas. Lamentablemente el Ebro ya es más conocido por sus especies exóticas que por sus endemismos, habiéndose convertido en un gran zoológico al aire libre donde puedes encontrar animales de un gran numero de países. 

 algunos ANIMALES EXÓTICOS

• el pez sol (Lepomis gibbosus) 
• el pez gato (Ameiurus melas) 
• el Black-bass (Micropterus salmoides) 
• el Siluro (Silurus glanis) 
• el lucio de río (Esox lucius)
• el lucio perca (Sander lucioperca)
• la gambusia (Gambusia holbrooki)
• (Pseudorasbora parva)
• el mejillón Zebra (Dreissena polymorpha)
• la almeja asiática (Corbicula fluminea)
• el caracol manzana (Pomacea bridgesii)
• el Cangrejo de río americano (Procambarus clarkii)
• la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegants)
• la tortuga de orejas amarillas (Trachemys scripta scripta)
• el Mapache (Procyon lotor)

algunas PLANTAS EXÓTICAS

• el taro del Brasil (Xanthosoma violaceums)
• la Oreja de gato (Tradescantia fluminensis)
• el  Negundo (Acer negundo)
• la morera negra (Morus nigra)
• el helecho acuático (Azolla caroliniana)
• la planta cruel o miraguano (Araujia sericifera)

4. También problemas urbanísticos. Durante los últimos años nos hemos visto inundados de una serie de infraestructuras que dejan mucho que desear, y más aun sabiendo donde se ubican. Tratamos el río como una simple canalización, desviamos su curso a nuestro antojo, eliminamos partes del bosque convirtiéndolo en unas simples arboledas sin tener en cuenta que se necesita de cada parte del bosque para la salud y el bienestar de un ecosistema tan delicado como este y los animales que viven en él. Estos ecosistemas forestales se dividen en al menos cuatro partes, de los que los animales dependen para diferentes razones: el dosel superior del bosque, el estrato arbóreo sotobosque, el nivel de arbusto y el suelo del bosque. Además, aun habiendo tenido la oportunidad económica para poder tratar todas la aguas residuales y sucias de los municipios, hay que decir que no se ha hecho.

Por lo tanto ¿¿FELIZ DIA DE LOS BOSQUES??

ALIMANYES de ribera

Avui feia un dia esplèndit per sortir a navegar; bon solet, una brisa suau i 400 metres cúbics d'aigua per segont. 

Tot anava perfecte fins que m'he ensopegat amb uns rastres que no habia vist mai fins el dia d'avui.

En un determinat punt de la riba de l'Ebre he vist nou àlbers (Populus alba) als quals els feia falta mig metre d'escorça de tot el perímetre. Sense cap tipus de dubte ha estat obra del personatge que planta enciams tot just al costat de l'aigua del riu, Un hortolà que li molesta la ombra que projecten a primeres hores del matí sobre el seu colindat terreny.

Aquesta acció no és un fet aillat, ja que la pressió sobre el bosc de ribera és des de temps immemorials, constant i implacable. 
No fa gaires mesos enblau denunciava la tala d'arbres de ribera per part de personatges desconsiderats els quals deuen pensar que tot allò que trepitgen és seu. Doncs resulta que els que llinden amb el riu els passa absolutament el mateix, ignorant o volent ignorar que la riba del riu és un espai de domini públic on no hi ha opció de fer el que a un li vingue més en gana.

Però esclar, com em de conservar un espai que rellueix per l'absència d'una bona legislació que la puga protegir? 

Deu ser per que les administracions no tenen el que s'ha de tenir per dictaminar unes normes adequades? 

I això que no fa gaire proclamaven aquesta zona com a reserva de la biosfera! Considero que tot plegat és una burda estafa, una bonica façana que volem mostrar, perquè un cop s'observa amb deteniment aquesta zona, un s'adona ràpidament que l'Ebre està abandonat a la seva sort, que careix de protecció i de personal que vetlli per ella. Perquè resulta que no són només uns arbres tallats, també hi ha grans quantitats de deixalles abandonades, espècies exòtiques que estan pendents de gestionar correctament, i zones municipals que fan esglaiar del mal gestionades que estan.
Vaja futur que ens espera! Tot plegat em fa esgarrifar.

Corretjoles i altres enfiladises

Marques que deixa una enfiladissa 
en el tronc d'un àlber "Populus alba" 
quan aquest encara és un exemplar jove.

Us heu fixat mai amb les marques i ferides dels arbres del vostre bosc? 
Us heu preguntat mai qui o que les ha pogut provocar? 
Però la veritable qüestió és, si algun cop us havíeu fixat amb les plantes enfiladisses del vostre bosc?

En un bosc de ribera ben desenvolupat no hi poden faltar les plantes enfiladisses. 
Aquestes plantes comencen a créixer a la part més baixa del bosc, el que anomenem formalment com a sotabosc. Són unes plantes que creixen ràpidament enfilant-se per qualsevol altre tipus de planta, fins hi tot entre si mateixes, sempre intentant captar el màxim de llum solar. Una formidable adaptació al medi que els proporciona un major nombre d'oportunitats per aconseguir el seu complet cicle vital.

Com hem dit; les enfiladisses formen part del sotabosc i sense ell el bosc no gaudiria de tot el seu esplendor.
Per posar-nos en context explicaré que en aquest tram del riu Ebre i en un període relativament curt "uns vint anys" el bosc de ribera a envaït la totalitat de les seves platges a causa del desmesurat control del cabal de les seves aigües. En algunes zones trobem unes franges de bosc de ribera ben desenvolupat, amb arbres adults i voluminosos que ombregen el sotabosc mitigant les temperatures més extremes. 
El sotabosc el constitueixen sobretot altres arbres de petita estatura com freixes del gènere fraxinus, àlbers "Populus alba"... arbusts com els esbarzers del gènere Rubus, alocs "Vitex agnus castus", tamarits del gènere Tamarix... entre aquests i altres sempre trobem les plantes enfiladisses que lliguen el bosc. L'entramat d'aquestes lianes proporciona al bosc d'un millor equilibri de l'ecosistema, i també aliment i refugi segur per una innumerable llista d'éssers vius. 
El lligabosc, corretjoles i altres plantes enfiladisses típiques d'aquests indrets humits competeixen entre elles com ja hem dit per rebre la màxima llum possible. Altres enfiladisses més pròpies d'indrets secs com esparregueres i arítjols també tenen un lloc entre l'espès entramat d'aquest bosc.

Flor de la corretjola 

"Convolvulus arvensis"

Les corretjoles que més comunament trobarem en aquesta zona són;

• La Corretjola "Convolvulus arvensis" De petites dimensions i amb les flors de color rosat.

• La corretjola Blanca "Calystegia sepium" Molt fàcil d'identificar quant floreix, per les seves flors blanques en forma d'embut.

Flor de la Corretjola Blanca 
"Calystegia sepium" 

• La corretjola borda "Cynanchum acutum" Molt semblant a la corretjola blanca, però amb flors més petites de cinc pètals.

Fulles de la
 Corretjola Blanca 
"Calystegia sepium"

Detall de les flors de la 
Corretjola borda "Cynanchum acutum"

Fulles i flors de
la Corretjola borda 
"Cynanchum acutum"

Tot i que els esbarzers i les esbarzeroles no són unes plantes purament enfiladisses, sí que les inclourem en aquest llistat de plantes que s'enfilen, ja que en nombrosos indrets del bosc hi ha presència d'aquests arbusts que aconsegueixen enfilar-se pels troncs dels àlbers "Populus alba" a unes alçades considerables que van dels 3 als 5 metres, dotant al bosc d'una franja infranquejable que dona refugi a una gran quantitat d'ocells com el rossinyol comú "Luscinia megarhynchos" el qual fa el niu entre l'entramat de les seves branques, espines i fulles. 

• l'Esbarzerola "Rubus caesius" està molt estesa en alguns trams del sotabosc on encatifa la superfície del sòl.

• l'Esbarzer "Rubus ulmifolius" pot formar bardisses impenetrables de branques espinoses que donen refugi a un ampli ventall de fauna, sobretot ocells que nidifiquen entre el seu entramat de branques. També cal mencionar el saborosos que estan els seus fruïts; les mores, que maduren entre els mesos de juliol i agost.

Fulla d'esbarzer "Rubus ulmifolius"

Fulla d'esbarzerola "Rubus caesius"

D'heura "Hereda helix" no en trobarem al tram del bosc de ribera d'Aldover, però en altres indrets riberencs propers és molt abundant.

Heura 
"Hereda helix"

• L'heura "Hereda helix" és una liana que s'enganxa amb l'ajut de petites arrels als troncs dels arbres, en pedres i en parets, les qual poden aconseguir dimensions considerables. Les seves baies no són comestibles per la seva toxicitat tot i que un gran nombre d'ocells se'n alimenten. 

El que sí trobem són altres plantes enfiladisses més pròpies d'ambients eixuts com l'aritjol "Smilax aspera" i l'esparreguera "Asparagus acutifolius".

• L'arítjol "Smilax aspera" és una enfiladissa de fulla perenne que s'enfila fins el més alt dels arbres. Les tiges d'aquestes plantes estan proveïdes d'espines igual que el dors de les seves fulles. Les seves baies no comestibles maduren cap a la tardor, on diferents tipus d'ocells se'n alimenten, entre ells, els tallarols, i he de destacar-ne dos que sempre tenim ocasió d'observar; el tallarol capnegre "Sylvia melanocephala" i el tallarol de casquet "Sylvia atricapilla".

Fulles de l'arítjol 

"Smilax aspera"

Fruits de l'arítjol
 "Smilax aspera"

Fulles d'esparreguera
 "Asparagus acutifolius"

• L'esparreguera "Asparagus acutifolius" és un arbust poc robust amb fulles petites i punxegudes les quals són utilitzades per les Mallerengues blaves "Cyanistes/Parus Caeruleus" com a matèria primera per la fabricació del seu niu. A la primavera en surten els seus famosos brots comestibles; els espàrrecs.

Per una altra banda, dues de les enfiladisses menys abundants i per tant menys conegudes localment en aquesta zona són la dolçamara "Solanum dulcamara" i El lligabosc etrusc o mareselva "Lonicera etrusca".

Fulles de la dolçamara 
"Solanum dulcamara"

Flors de la dolçamara 
"Solanum dulcamara"

• La dolçamara "Solanum dulcamara" és una planta enfiladissa que pot mesurar fins 3 metres d'alçada, perenne que floreix a principis d'estiu, nativa d'Europa i Àsia.         La Dolçamara es fa servir com a planta medicinal per afeccions de la pell i al·lèrgies de l'herpes. La tija o l'arrel és utilitzada per fer infusions, les fulles es digereixen pures, no és poden posar en aigua calenta perquè perden tot el seu valor curatiu. Tot i això s'ha de ser prudent ja que és una planta poc segura, la informació terapèutica quant a dosis i descripcions pot portar problemes i/o efectes secundaris si una persona es tracta sense tenir els coneixements suficients per interpretar-la.

• El lligabosc etrusc o mareselva "Lonicera etrusca" és un arbust lianoide caducifoli, robust, amb tiges fins a 3 metres d'alçada autòctona del Sur d'Europa. Encara que no està en perill, el seu habitat si s'ha vist influït per altres espècies invasores. A la Península Ibèrica la planta "Lonicera japonica" originaria del Japó, cultivada per als jardins a arribat a naturalitzar-se en amplies zones arribant a substituir al lligabosc etrusc, per aquest fet ha aquesta espècie forània se la catalogat d'invasora.

Flors del lligabosc etrusc "Lonicera etrusca"

lligabosc etrusc"Lonicera etrusca"

Per últim i malauradament també tenim enfiladisses invasores que esdevenen veritables plagues com el miraguà de jardí "Araujia sericifera".

el miraguà de jardí
"Araujia sericifera"

• el miraguà de jardí "Araujia sericifera" és una planta nativa d'Amèrica del Sud, introduïda a Europa i altres llocs com a planta ornamental, actualment és considera una planta nociva per a l'agricultura i els ecosistemes riberencs.       És una liana que pot superar els 6 m de llarg. Si es trenca alguna part de la planta exsuda una substància lletosa. Els seus fruits són grans tavelles de 8 a 10 cm de llargada que contenen nombroses llavors negres. Com que és una liana de creixement ràpid competeix amb els arbres i els pot perjudicar i asfixiar per estrangulament.

  

  Estrangulament d'un alber populus alba causat pel miraguà de jardí Araujia sericifera

Ocells observats IV

Bon  bosc de ribera a tothom;

Ahir al matí en Rob Dijs va tornar a baixar fins al bosc de ribera per observar la multitud d'ocells que s'agrupen en aquesta època de l'any.

Tal i com varem veure en l'ultima entrada d'ocells observats, ens veiem obligats a diferenciar dues zones d'observació a les quals mencionarem "A" i "B"; 

• La zona A està relacionada des d'un àmbit més aquàtic on el bosc arriba fins la mateixa riba del riu i on hi trobem l'embarcador d'Aldover.
• La zona B és un fragment de bosc de ribera un poc més allunyat de les aigües de l'Ebre, pel qual hi transcorreix un petit sender. 

A continuació i per aquest ordre; la data, el lloc i el moment del dia en què ha vist els ocells, seguidament els noms dels moixons, després unes il·lustracions d'aquests ocells on clicant al nom podreu escoltar el seu cant i veure la distribució mundial que té cada espècie, per últim els enllaços de les observacions anteriors.

Data:               22/octubre/2013

Lloc:                   Bosc de ribera d'Aldover

Moment del dia:   Durant el matí

A) Al Riu, prop de l'embarcador d'Aldover:

     Nom científic                 Nom vulgar en Català   Nom vulgar en Castellà

     Carduelis spinus               lluer                          Lugano

     Carduelis Carduelis           Cadernera                  Jilguero

     Passer montanus              Pardal Xarrec             Gorrión Molinero

     Buteo Buteo                    Aligot Comú              Busardo Ratonero 

x3  Alcedo atthis                   Blauet                      Martín Pescador común 

     Sturnus Vulgaris               Estornell Vulgar         Estornino Pinto

     Ardea cinerea                  Bernat Pescaire          Garza Real 

     Gallinula chlorops             Polla d'aigua              Gallineta Común

     Phalacrocorax carbo         Corb mari gros           Cormoran grande

B) Al Bosc:

      Nom científic              Nom vulgar en Català    Nom vulgar en Castellà 

x3  Pica Pica                        Garsa                         Urraca Común  

x2  Certhia brachydactyla       Raspinell comú            Agateador común

     Dendrocopos major          Picot Garser gros          Picapinos

     Fringilla coelebs              Pinsà comú                  Pinzón Vulgar  

     Sylvia atricapilla              Tallarol de Casquet       Curruca Capirotada

     Carduelis Carduelis          Cadernera                    Jilguero

     Turdus merula                 Merla                          Mirlo Común 

     Parus Major                    Mallerenga Carbonera    Herrillo común 

     Erithacus rubecula           Pit-Roig                       Petirrojo Europeo 

     Motacilla alba                 Cuereta blanca             Lavandera Blanca

     Passer domesticus           Pardal comú                Gorión común

Parus Major

Cardduelis Carduelis

Erithacus rubecula

Motacilla Alba

Passer domesticus

Passer montanus

Carduelis spinus

Sylvia atricapilla

Certhia Branchydactyla

 Fringilla coelebs

Sturnus vulgaris

Turdus Merula

Dendrocopos major

  Pica Pica

  Gallinula chlorops

Alcedo atthis

Phalacrocorax carbo

 Ardea cinerea

Buteo Buteo

Observacions anteriors: 

Ocells observats I      23/setembre/2013

Ocells observats II      7/octubre/2013

Ocells observats III   14/octubre/2013