Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meles meles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Meles meles. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de març del 2015

Teixons. Mites, llegendes i més basuretes

JAJAJAJA...

Perdoneu, però no puc començar aquesta entrada de cap manera més que esclatant a riure.

Hi ha vegades que em quedo perplex de les històries que arriben fins a les meves orelles, i encara més em sorprèn el convenciment de les persones que expliquen els fets, creences i historietes.

Tothom al municipi sap els estranys esdeveniments que han succeït al llarg de la historia per les rodalies d'Aldover; observació d'objectes voladors no identificats, jijiji... el convenciment de l'existència de gripaus escopidors, mmm... Però el cas que explico a continuació arriba molt més lluny, tan lluny que... ostres tu!

Fa algun temps algú, no diré qui, confirmava l'existència d'uns teixons molt peculiars;
Resulta que alguns tenen tot el convenciment què hi ha dos tipus de teixons, els quals poden diferenciar-se per dues característiques físiques molt evidents; n'hi ha uns amb morro i potes de gos, i uns altres amb potes i morro de porc, jejeje... i desgraciats els de morro i potes de porc, perquè tots convençuts deien que tenien una carn fina-fina, o sigue, que eren exquisits gastronòmicament, vaja sibarites del fogó xamuscat!

Hauré de fer pedagogia per adults i treure de la ment algunes creences un pèl estúpides:
Per començar; els teixons no es maten per la seva carn, ni per cap motiu. I tampoc tenen potes i morros d'altres animals.
Els teixons comuns (Meles meles) són uns mustèlids de distribució europea. La seva alimentació és omnívora, o sigui, mengen de tot; tota mena de fruits, arrels, tubercles, fongs, cucs de terra, escarabats, cargols, mel, amfibis, rèptils, ocells, ous, altres mamífers... 

Restes d'una carpa
devorada per un teixó
Latrina d'un teixó
A la tardor acumula grans reserves de greix, per això, pot viure molt de temps en dejú. Excava forats anomenats latrines, on diposita els seus excrements sense tapar-les, les quals són utilitzades vàries vegades i tenen significat territorial

Petjada de teixò
D’aspecte robust i massís; cap petit, musell punxegut, orelles petites, coll curt i gruixut; potes curtes, gruixudes i plantígrades; cua curta. Pèl espès, blanc groguenc jaspiat de negre el llom, ventre i potes negres i el cap blanc amb dues bandes negres que van del musell a la nuca.

En el seu hàbitat s’alternen les masses boscoses de fulla caduca i les zones d’hortes i conreus. Subsisteix bé en hàbitats semi degradats o degradats de substrats tous on poden excavar les seves teixoneres, compostes per una xarxa de galeries amb nombroses entrades, excavades molt sovint al marge d’una riba. A l’interior, hi ha una cambra molt espaiosa amb una estora de fenàs i fullaraca seca. És un animal molt sociable, tolera dins el seu cau teixons d’altres famílies i fins i tot permet que algun altre animal, com la guineu, s’hi insta-li. Durant l’hivern es troba en una semi-hivernació que alterna amb sortides irregulars per a beure aigua.

Un dels habitats predilectes del teixó

Bé, crec que amb això ja n'hi ha prou per començar a saber que és un teixó. Ara a veure quin serà el pròxim ésser estrany que veurem per aquestes terres. Amb una mica de sort encara trobarem un follet, un trol o el pou de la ma peluda;-)

divendres, 13 de març del 2015

Els rastres de les criatures de la nit

Ara que les aigües de l'Ebre ja gairebé han tornat al seu nivell menys cridaner, de l'espectacularitat del seu generós cabdal, arriba l'hora de rastrejar els diferents éssers de la nit.

Ja que no gaudeixo de la tecnologia adequada per presentar-vos els nombrosos ocells que puc observar a primeres hores del matí, ni dels diferents mamífers que s'amaguen durant la nit dintre del bosc, em toca fer les tan esperades i entretingudes incursions de rastreig.

Sense esperar més, i la primera nit en què les aigües de l'Ebre retrocedeixen, deixant el bosc de ribera transitable, els teixons i les genetes ja es passegen per l'espessor del bosc. Així ho demostren tot un seguit de petjades que no tenen fi.

Petjada de Geneta
(Genetta genetta)
Petjada de teixó
(Meles meles)
A veure si ven aviat, puc fer una bona inversió amb un bon equip fotogràfic i el respectiu foto trampeig, ja que la nit per aquestes contrades està ben animat, i ben val la pena captar algunes imatges de la fauna que podem observar a la riba de l'Ebre.