dissabte, 24 de maig del 2014

Invasora i paràsita

No estic del tot segur, però em sembla que aquesta planta és la Cuscuta americana (Campestris cuscuta) o Cuscuta d'or, una planta exòtica, i a sobre, paràsita.

L'àrea de distribució natural d'aquesta espècie no és del tot clara. Es creu que és originària d'Amèrica del Nord (Canadà, EE.UU i Mèxic) i parts del Carib. Possiblement també sigui nativa d'algunes parts d'Amèrica del Sud.
Actualment la seva distribució es global, on en determinats indrets se la considera una espècie nociva per a l'agricultura i els ecosistemes. 

Aquesta herbàcia anual de creixement enfiladís es fixa a la planta parasitada mitjançant petites arrels succionadores, causant dany mitjançant l'absorció de material alimentari de la planta d'acollida. El creixement d'aquesta planta crea una densa mata de tiges que embolica l'acollida arribant a ofegar-la.
Campestris cuscuta ataca espècies exòtiques d'aquesta ribera, però també pot ser hoste d'una àmplia gamma d'espècies natives de fulla ampla que creixen en prats, boscs oberts, en matolls, en zones degradades, en jardins, cultius, altres zones de ribera i aiguamolls.

A les fotografies la cuscuta està a sobre d'una altra planta exòtica, la bardana (Xantium strumarium), també originària d'Amèrica del Nord.

A continuació hi ha un enllaç prou interessant sobre 
la Cuscuta:



divendres, 23 de maig del 2014

Cornut!

Bubas bubalus
No mal interpreteu aquesta exclamació tant contundent. Quant dic cornut em refereixo a tot aquell escarabat que a la part del cap els sobresurten determinades protuberàncies allargades que la mare natura els ha dotat per rivalitzar entre ells.

Avui, passejant pel bosc, m'he ensopegat amb aquest petit escarabat cornut que fins ara no havia vist mai.

Fins al moment, per aquestes contrades, només tenia coneixement de dos tipus d'escarabats amb cornamenta; l'escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i el Onthophagus taurusmai (molt més petit que el de la fotografia).

Aquest tipus d'escarabat és un 
Bubas bubalus.
Aquest escarabat és una espècie de pastures d'herba, però també es troba en els boscos oberts. 
Colonitza fàcilment el fem fresc i, en el seu hàbitat natural, és una de les principals espècies responsables de la degradació del fem de bestiar. 
Els ous són dipositats en masses de fem fins a 30 cm per sota de la superfície i cada femella es creu que posa més de 60 ous durant la seva vida. Les densitats de població de 20 escarabats per bloc són comuns i el resultat és una ràpida dispersió de fems.
Bubas bubalus

divendres, 16 de maig del 2014

Serp Blanca

La serp blanca (Rhinechis scalaris)
Ahir, tallant la gespa del meu jardí, em vaig ensopegar amb aquesta peculiar amiga. Una serp blanca semi adulta que superava el metre de longitud, un esplèndid animal que ben val la pena respectar.

La serp blanca (Rhinechis scalaris) es troba en diferents biòtops de la península Ibèrica, l'illa de Menorca (on ha estat introduïda) i la costa mediterrània de l'Estat francès.
A escala mundial, nacional i regional, Hi ha una preocupació menor pel que fa la seva regressió. Tot i això, molts exemplars moren atropellats a les carreteres, on en determinades zones es localitzen punts negres per aquesta espècie, coincidint habitualment en formacions boscoses de ribera.
La desaparició d'arbusts entre cultius i boscs riberencs, podria estar afectant negativament aquesta espècie.

Dors de la serp blanca adulta
Ventre de la serp blanca adulta 
Aquest és un ofidi fàcilment identificable per tenir dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb moltes taques negres, en forma d'H majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra H desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semi adults i els adults.
Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala), mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre.

La serp blanca juvenil 
(Rhinechis scalaris)
Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 150 cm.

És una serp que es mostra activa a ple dia sent principalment terrestre, però també pot enfilar-se als arbusts i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, de vegades accedeixen a les cases de camp buscant un indret fresc on poder guarir-se.

Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, el primer que sent és un bufit sorollós, després, es redreça i escomet la persona projectant la part anterior del seu cos amb la boca totalment oberta, amb intenció de mossegar.
Aquesta manera de defensar-se, ha fet que sense motiu sigui temuda i sacrificada, tot per mals mites i desconeixença de l'espècie. 

Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micro mamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes.


Enllaços d'interés:

dissabte, 10 de maig del 2014

La via verda, una gran aliada.

Una de les millors propostes que s'han portat a terme a les Terres de l'Ebre és la via verda que la travessa, una proposta turítico-cultural orientada als aficionats al ciclisme. Un itinerari de dificultat mitjana per fer amb bicicleta, però també a peu o amb cavall. El recorregut segueix l'antic traçat de la línia de tren que unia La Puebla de Híjar (a l'Aragó) amb Tortosa (Catalunya). 

El tram que transcorre entre Tortosa i Aldover té un recorregut de nivell baix, un passeig amb bicicleta que en prou penes dura una hora. Aquest agradable passeig invita a conèixer l'entorn, i en especial el riu Ebre, on ja podem dir què aquesta infraestructura és el pont d'enllaç entre visitants i el centre, ja que la majoria d'ells la utilitzen per visitar-nos.

Centre Overt Xirinxina
(Roquetes)
Alumnes de la Consolació
(Tortosa)
Aquestes últimes setmanes hem tingut un lleuger, però molt important, augment de visitants. Associacions, centres oberts, escoles i visitants de pas, han utilitzat la via verda i la bicicleta per participar en tallers d'aprenentatge i/o conèixer d'una manera més explícita quina és la fauna i flora que s'amaga dintre del bosc de ribera.

Tot aquest tràfec ens porta cap a un millor coneixement del nostre entorn, ajudant-nos a ser conscients del que tenim entre mans, ja que cal respectar i cuidar d'una manera adequada els entorns naturals més representatius del nostre territori.

Tots sabem que les riberes són uns espais que durant un llarg període de temps han estat maltractats, però ara la tendència està canviant, cada cop trobem més persones conscienciades sobre el medi ambient. Persones que els interessa saber quines són les poblacions faunístiques i florals autòctones que hi ha, arribant a comprendre que cal cuidar-les i protegir-les d'una manera adequada.

Alumnes del lycée du DIOIS en Droma (França)
  

divendres, 2 de maig del 2014

Visite au Centre d'Interprétation du fleuve Ebre à Aldover

Visite au Centre d'Interprétation du fleuve Ebro à Aldover d'un groupe de lycéens français (Province de Tarragona Espagne)

Nous avons réalisé en avril 2014, dans le cadre d'un échange scolaire entre nos élèves hispanisants du lycée du Diois de la Drôme en France et l'IES Joaquin Bau de Tortosa en Catalogne, une visite très intéressante du Centre d'Interprétation du Fleuve Ebre à Aldover, en amont de la ville de Tortosa. Le projet de notre séjour en Espagne portait sur le Fleuve Ebre et sa biodiversité.

Après avoir suivi la voie verte en vélo sur une dizaine de kilomètres, depuis l'établissement scolaire de Tortosa, nos élèves ont été accueillis par Marco Pla, chargé du fonctionnement du centre par la mairie d'Aldover.
Son accueil chaleureux a été suivi de la projection d'un petit film présentant le fleuve Ebre, sa biodiversité et surtout 4 de ses problématiques les plus importantes:
  1. Un trop important contrôle hydrologique avec de nombreux barrages et un plan d'irrigation des cultures trop développé qui entraine une réduction du delta de l'Ebre.
  2. Une forte déforestation et donc la nécessité de replanter des plantes autochtones.
  3. Le développement des villages et des villes sur ses rives avec de nombreuses constructions de parcs, de terrains de sport...etc, nuisibles à la faune et flore des rives.
  4. L'apparition de plantes non locales, exotiques, invasives, qui détruisent les plantes autochtones et donc la nécessité d'un contrôle sur les espèces.
Marco a alors insisté sur la méconnaissance de la plupart des personnes de ces dangers et de l'importance d'informer les jeunes générations. Par exemple les rives de l'Ebre sont un des habitats des oiseaux les plus en danger d'Europe et présentent des espèces de faune ou de flore en voie de disparition ou déjà disparues, comme par exemple les moules de rive « los mejillones de ribera ».

A la suite de cette projection très claire et instructive, nos élèves ont pris plaisir à construire des nichoirs pour oiseaux qu'ils pouvaient, soit emmener chez eux en France, soit laisser sur place. Nous sommes ensuite partis observer la végétation des rives du fleuve en suivant un sentier.
Cette petite randonnée nous a amenés sur un terrain en bord du fleuve où Marco avait préparé tout le nécessaire pour planter plusieurs espèces d'arbres autochtones. Il nous expliqué que les rives du fleuves ont été déboisées dans les années 70 et qu'il avait aujourd'hui comme objectif de replanter des arbres adaptés à cet environnent (le tamaris par exemple qui supporte les eau salées) .Tous se sont mis au travail avec entrain et ainsi ont planté une bonne quinzaine d'arbres autochtones.


Nous sommes repartis sur nos vélos vers Tortosa très satisfaits de cette matinée au Centre d'Interprétation de fleuve Ebre. Non seulement nos élèves ont pu prendre conscience de la fragilité de cet écosystème, de ses problématiques les plus importantes mais ont aussi pu être actifs en construisant des nichoirs et en plantant des arbres.

Nous nous sommes promis de revenir dans 2 ans voir comment la plantation des arbres évolue et amener de nouveaux élèves à participer à ces ateliers.

Merci à Marco de son accueil et disponibilité et bon courage à lui pour continuer à faire évoluer la connaissance de ce milieu et la nécessité de sa protection!


Visita del Centro de Interpretación del río Ebro en Aldover por un grupo de escolares franceses. (Provincia de Tarragona)

Hemos realizado, en abril 2014, en el marco de un intercambio escolar entre nuestros alumnos hispanistas del lycée du DIOIS en Droma en Francia y el instituto Joaquin Bau de Tortosa en Cataluña, una visita muy interesante al Centro de Interpretación del río Ebro en Aldover, río arriba de Tortosa.

Después de seguir la vía verde durante unos diez kilómetros, desde el instituto de Tortosa, Marco Pla, encargado del funcionamiento del centro por el ayuntamiento de Aldover, acogió a nuestros alumnos.
A continuación, y despues de la proyección de un audiovisual, siguió su calurosa acogida. El documental nos presentó el río Ebro, su biodiversidad y sobre todo 4 de sus problemáticas más importantes:
  1. El control hidrológico desmesurado, con numerosos embalses, y un plan de riego de los cultivos demasiado desarrollado e insostenible, que acarrean un retroceso del Delta del Ebro.
  2. Una fuerte desforestación de las riberas, teniendo la necesidad de replantar de nuevo con plantas autóctonas.
  3. Un desarrollo de los pueblos y de las ciudades en las orillas con numerosas infraestructuras dedicadas al ocio (edificios, parques, zonas deportivas...), nocivas para la fauna y la flora de ribera.
  4. La introducción de plantas y animales no locales, exóticas, invasivas que rivalizan con las plantas autóctonas, habiendo la necesidad de un control de las especies exóticas.
Marco insistió en la necesidad de dar a conocer a la gente de esos peligros y la importancia de la biodiversidad a las nuevas generaciones. Por ejemplo las orillas del Ebro son actualmente uno de los ecosistemas más amenazados que alvergan una gran cantidad de especies de fauna y flora en peligro de extinción o ya desaparecidas en esa zona, como por ejemplo los mejillones de ribera.

Después de esta proyección muy clara e instructiva, nuestros alumnos se divirtieron construyendo casas nidos para pájaros, que pudieron llevarse a casa (Francia) o dejar para el centro. Despues nos fuimos a observar la vegetación de ribera, siguiendo un sendero. Aquella pequeña caminata nos llevo hasta un terreno a orillas del río donde Marco había preparado todo lo necesario para plantar varias especies de árboles autóctonos. Nos explicó que las orillas del río fueron desforestadas a lo largo de muchos años y que hoy la sociedad tenía como objectivo volver a plantar árboles adaptados a ese medio ambiente (el tamarindo, por ejemplo, soporta la salinidad, las inundaciones y las sequias). Todos se pusieron a trabajar con ánimo y plantaron unos quince árboles autóctonos.

Nos fuimos de vuelta para Tortosa muy satisfechos de aquella mañana en el Centro de Interpretación del Río. No solo nuestros alumnos pudieron darse cuenta de la fragilidad de aquel ecosistema y de sus problemáticas más importantes, sino que también pudieron interactuar construyendo casas nido y plantando árboles.

Nos prometimos volver dentro de dos años para ver la evolución del bosque, y llevar a nuevos alumnos a participar a esos talleres.
Muchas gracias a Marco por su acogida y disponibilidad, y un ánimo para que siga avanzando en el conocimiento de este ecosistema y su protección.

La saboga i LIFE MIGRATOEBRE

Avui us volia mostrar aquest peculiar peix i el projecte LIFE MIGRATOEBRE, una actuació de repoblament que és portarà a terme al final del tram baix del riu Ebre.

La saboga (Alosa fallaxés un peix singular pertanyent a la mateixa família dels clupeids, al igual que les sardines.
Aquest viu al mar i cada primavera s'endinsa  a l’Ebre,  travessant el seu delta, per aparellar-se i fer la fresa.

Antigament va ser un peix molt preuat per la gent dels pobles riberencs, arribant a tenir una gran importància comercial. 

Després la contaminació i la construcció d'infraestructures fluvials com embassaments i altres obstacles en el curs del riu, van fer que les seves poblacions foren minvant fins pràcticament arribar a l’extinció de l’espècie.

Afortunadament en els darrers anys s’ha constatat una recuperació de les seves poblacions (sense haver-hi fet cap actuació antròpica) i la seva presència torna a ser habitual, però minsa en el darrer tram del riu Ebre.

En aquests moments el projecte LIFE MIGRATOEBRE té per objectiu la recuperació de l'esturió europeu (vist per últim cop en llibertat al 1960), així com la millora de les poblacions d'anguila, llamprea i saboga al tram final del riu Ebre. El projecte pretén fomentar la restauració de la connectivitat ecològica d'aquest tram del riu a través de la interconnexió dels espais naturals inclosos a la Xarxa Natura 2000.

En particular, els objectius específics del projecte LIFE MIGRATOEBRE són:

  • Recuperar poblacions sanes i sostenibles d'esturions, anguiles, sabogues i llamprees en un termini de 20-30 anys a l'Ebre inferior.

  • Millorar significativament la connectivitat ecològica de la part baixa del riu Ebre, adaptant els obstacles actuals del tram final (assut de Xerta, assut d'Ascó i presa de Flix) per permetre la migració dels peixos (tant aigua amunt com aigua avall), augmentar en més de deu vegades la disponibilitat d'hàbitats de fresa per l'esturió europeu, la saboga i la llampresa i incrementar l'àrea de distribució (i la millora de les possibilitats de creixement) de l'anguila.

  • Involucrar la comunitat així com una xarxa àmplia de gestors de la natura, pagesos, pescadors, gestors de l'aigua, companyies elèctriques, agents turístics i autoritats d’àmbits diversos per treballar junts en la recuperació dels peixos migratoris i en la millora de la gestió ecològica al tram final del riu Ebre.

  • Ser un projecte de referència i promoure, de manera integral, la millora de la connectivitat ecològica a la conca del riu Ebre.

El projecte té un pressupost total de 1.565.070€ i una durada de 4 anys. La iniciativa està promoguda per l’IDECE (amb seu a Tortosa) amb la participació del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (des de la seva Direcció General de Pesca i Afers Marítims), l'IRTA (Centre d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries), la Fundació Catalunya - La Pedrera i el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) – Museu del Ter. També hi col·laboraren el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Museu de les Terres de l’Ebre (Amposta) i el Grup de Natura Freixe (Flix). 

Font: www.facebook.com

Ara, a veure que passa amb aquesta actuació, i esperem que sigui més fructífera que les actuacions que s'han portat a terme per al control d'espècies invasores com la del cargol poma.

Enllaç d'interés: www.ictioterm.es