 |
| Gobio lozanoi |
El gòbit ibèric (Gobio lozanoi) o barbet és paregut a un petit barb però amb un sol parell de barballons bucals (els barbs en tenen dos parells).
És un peix de la família dels ciprínids que habita en rius d'Espanya, Portugal i l'extrem sud occidental de França.
És un peix de la família dels ciprínids que habita en rius d'Espanya, Portugal i l'extrem sud occidental de França.
Pel que fa a la Península Ibèrica es troba de forma natural tan sols a les conques de l'Ebre i del Bidasoa, on a la resta del país ha estat introduït.
Quan és adult fa una mida d'entre 8 i 20 centímetres. La coloració al ventre i aletes és clara brillant, mentre que als laterals i a sobre té punts i taques fosques.
Aquest petit peix omnívor s'alimenta d'invertebrats completant la seva dieta amb matèria orgànica d'origen divers.
Sol viure al curs mitjà del riu i es reprodueix en aigües corrents sobre fons d'arena o grava.
Quan és adult fa una mida d'entre 8 i 20 centímetres. La coloració al ventre i aletes és clara brillant, mentre que als laterals i a sobre té punts i taques fosques.
Aquest petit peix omnívor s'alimenta d'invertebrats completant la seva dieta amb matèria orgànica d'origen divers.
Sol viure al curs mitjà del riu i es reprodueix en aigües corrents sobre fons d'arena o grava.
A finals de la primavera i l'estiu (entre maig i agost) la femella fa la fresa i desova entre mil i 20 mil ous que eclosionen entre 10 i 30 dies després, sempre depenent de la temperatura de l'aigua.
Hi ha dos factors d'amenaça rellevants sobre aquesta espècie:
- Sobre l'espècie; on la introducció d'espècies exòtiques a la seva àrea d'ocupació com són: el peix sol (Lepomis gibbosus), el peix gat (Ameiurus melas), el Black-bass (Micropterus salmoides), el Silur (Silurus glanis), el lluç de riu (Esox lucius), la lucioperca (Sander lucioperca) i diverses espècies de ciprínids és una de les principals causes del declini d'aquesta espècie. Aquest declivi s'estima que ja és d'almenys el 20% a l'àrea d'ocupació de l'espècie. Aquest últim es deteriora per les infraestructures hidràuliques projectades a la seva àrea de presència, l'augment d'abocaments urbans, agrícoles i industrials i la desmesurada extracció d'aigua amb finalitats agrícoles.
- Sobre l'hàbitat; on les principals amenaces són: la realització de diverses infraestuctures hidràuliques, com canalitzacions, construcció de preses... la contaminació per abocaments industrials, urbans i agrícoles; l'extracció desmesurada d'aigua per a finalitats agrícoles i l'extracció d'àrids (dragats) que destrueix les zones de freza.
Algunes de les mesures de conservació que s'aurien d'aplicar són:
- El Control dels abocaments i depuració dels mateixos.
- Corregir adequadament els impactes derivats de les infraestructures hidràuliques.
- No donar concessions de regs quan l'aigua baixi per nivells inferiors als adequats per a la vida dels peixos.
- Corregir l'impacte de les extraccions d'àrids en els rius i només donar les concessions imprescindibles.
- Realitzar un control de les espècies exòtiques per part de les administracions.
- Impedir la introducció de noves espècies exòtiques declarant a les noves i a la major part de les existents ja a Espanya com no pescables.
ACCIONS REALITZADES PER A LA SEVA CONSERVACIÓ: Cap o inadequades.
 |
| Gobio lozanoi |
Bibliografia:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada