dilluns, 27 de maig del 2013

Les Olles del barranc de la Conca

Recordo que quan era petit, sobretot el dia del dijous gras, dijous jardé o dia de la fogasseta "digueu-li com vulgueu", tots plegats agarràvem les bicicletes i ens dirigíem cap a les olles per passar un bon dia.
Espero que a dia d'abui els nens i nenes facin el mateix, i si no és així, no saben el que es perden.

Després de més d'una dècada i animat per les generoses precipitacions d'aquests últims mesos, m'he decidit per anar cap a les olles per veure com l'aigua continuava obrint camí en aquest tram del barranc de la Conca.

Aquest barranc neix a les fonts del toscar i desemboca a l'Ebre després de recorre gairebé 16 kilòmetres.
El llit d'aquest està constituït gairebé en tot el seu recorregut per còdols i graves, però hi ha un petit tram d'uns 170 metres on l'aigua s'obre camí entre la roca calcària, on s'hi formen uns petits ràpids on hi descobrim salts d'aigua, un petit engorjat i unes profundes olles les quals t'animen a entrar-hi, banyar-te, divertir-te... gaudir d'unes aigües fresques i cristal·lines que no tardaran gaire en eixugar-se. 




Entre la garriga i la ribera

Caminant i saltant entre les roques d'aquest tram del barranc hi observem una fusió d'ecosistemes diferents.
La garriga rodeja aquest indret, camps d'oliveres i garrofers envolten aquest paratge riberenc que s'amaga per ser redescobert.

Gripau corredor
"Epidalea calamita"



























Mentre passegem observem un gripau corredor submergit dintre de les aigües i per sobre hi passa una libèl·lula.
Els lluers canten sense consol després d'haver caigut un breu i intens xàfec. 
Dintre d'unes bardisses hi sentim un rossinyol i una mica més enllà veiem un llangardaix ocel·lat prenent el sol.

Les plantes aromàtiques creixen entre les esquerdes de la roca nua; el romaní, la farigola, la herba d'olives deixen anar les seves fragàncies i de tant en tant veiem joncs, el margalló, l'arboç...


A sobre: Romaní o Romer 
(Rosmarinus officinalis)
A sota: Herba d'olives
(Satureja montana
L'esbarzer i el baladre ja florits a aquesta alçada de la primavera atrauen insectes polinitzadors; abelles, coleopters, papallones... 
I arran de terra algunes plantes aprofiten la humitat per donar un poc més de color.












Tot un mosaic de biodiversitat que és animat pel pas de l'aigua. 
Una aigua molt esperada per aquells éssers vius que necessiten aquest element i un medi aquàtic per completar el seu sicle vital. 

Granota verda 
(Pelophylax perezi)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada