DRAGONS
És un grup de rèptils originaris de l'Àfrica, estàn molt estesos en totes les zones temperades i càlides del món. Són molt importants per al medi ambient perquè, actuen com a insecticides naturals de les plagues domèstiques.
Els gecònids tenen la pell seca coberta d'escates i els seus dids amples, especialment cap a l'extrem amb làmines adhesives transverses per sota els ajuden a pujar per les parets - incloent el vidre - i fins i tot caminar sobre la superfície dels sostres.
Algunes espècies tenen la capacitat per camuflar-se. Altres es comuniquen entre si a través del soroll, un comportament que no és molt comú entre els llangardaixos.
Dragó comú (Tarentola mauretanica)
De cap i cos amples (fins a 15 cm de llarg amb cua). Dits amples, especialment cap a l'extrem, per sota amb làmines adhesives transverses, senceres, amb ungles només al 3er i 4rt dits. Pell dorsal amb escames prominents formant tubercles. Coloració molt variable de gris a castany més o menys fosc, segons l'hora del dia i les condicions de l'entorn i de l'animal, des de molt clar fins a quasi negre.
Hàbitats i costums: Termòfil i xeròfil, apareix a terres baixes i muntanyes mitjanes, amb major freqüència a llocs secs, però també present sota les escorses d'arbres morts del bosc de ribera. Al camp lliure escolleix afloraments rocosos, a zones obertes, alzinar o matolls densos, garriga o màquia, refugiat en esquerdes estretes, actiu en ple dia. Molt antropòfil, apareix a marges i habitacións humanes de zones rurals o a parcs i jardins a les ciutats a parets amb forats per refugiar-se (aprofitan sempre específicament esquerdes molt estretes, per a la qual cosa el capacita el seu cos molt deprimit); aleshores acostuma a esdevenir més nocturn, especialitzat en la captura de lepidòpters nocturns entorn dels llums artificials, encara que acostuma a assolellar-se igualment de dia. Pot cridar en agafar-lo. S'enfila molt fàcilment per sobstrats verticals gràcies als dits adhesius.
Originari de la conca mediterrània, tot i que també ha estat introduït a les illes Canàries, Estats Units, Mèxic, Cuba i altres països de Amèrica Central, considerat en alguns casos una espècie invasora. El dragó rosat i el dragó comú són els dos únics gecònids presents a Catalunya.
Es tracta d'un dragó de mida mitjana, que mesura entre 40 i 50 mm del musell a la cloaca. La coloració és variable, generalment és gris clar, rosat o marronós, amb nombroses taques fosques. Té el dors i la cua coberts per petites escates granulars. Els ulls tenen la pupil·la vertical i el·líptica, no tenen parpelles, sinó que estan coberts per una pel·lícula transparent. Es diferencia del dragó comú tant perquè són relativament més petits i perquè tenen ungles a tots cinc dits.
S'alimenta principalment de petits invertebrats, com crustacis, miriàpodes, aràcnids i insectes. Els seus hàbits alimentaris generalistes fan que la seva dieta depengui en gran mesura del micro-hàbitat en el que es troba. La temporada reproductiva comprèn de març a juliol i es produeixen postes d'un o dos ous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada