Els tocinets tal com els coneixem per aquestes terres reben una infinitat de noms com; porquets de Sant Antoni, trugetes, someretes del Bon Jesús, pasteretes, cuc de bola... són un subordre (Oniscidea) de crustacis isòpodes terrestres que compten amb unes 3.000 espècies descrites.
Trilòbit |
Tot i que trilòbits i porquets han viscut en un període de temps molt distant i que vivien en ambients molt diferents; (trilòbits=aquàtics, Porquets=terrestres) tenen moltes similituds entre ells; tots dos amb un exoesquelet rígit segmentat que els protegia dels depredadors.
Els trilòbits aparegueren al període Cambrià inferior que comprèn el temps entre fa 542 i 513 milions d'anys i desapareguts durant l'extinció massiva que es produí a finals del Permià, fa aproxidament 250 milions d'anys.
Els isòpodes són un grup de crustacis que ha tingut un gran èxit evolutiu. No només viuen a tota mena d'ambients aquàtics, siguin marins o continentals, sinó que, a més, constitueixen l'únic grup de crustacis que ha estat capaç de colonitzar el medi terrestre d'una manera total, és a dir, sense necessitat d'ambients aquàtics en cap de les fases del seu cicle vital.
Tenen un exosquelet rígid, segmentat i calcari, i posseeixen set parells de potes. Necessiten un ambient humit, ja que respiren per brànquies, on és habitual trobar-les en llocs humits i foscs, com sota pedres, troncs o la fullaraca del bosc. Són en general animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals.
Algunes espècies de porquet de Sant Antoni tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes (p.ex.: Armadillidium vulgare), formant una bola, quan se senten amenaçades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.
Són els únics crustacis amb desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva; això es deu a la seva vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del seu cos. Un temps després una prole rosàcia surt d'ella quan ha trobat el lloc idoni. No obstant això, i a diferència d'altres grups d'artròpodes terrestres com insectes i miriàpodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, el que els obliga a excretar urea en lloc d'àcid úric, amb la consegüent pèrdua d'aigua.
D'entre els anomenats porquets de Sant Antoni, els més corrents al nostre país són els del gènere Porcellio:
Porcellio spinicornis
Un dels isòpodes més atractius que podem observar degut a la filera de taques grogues que te a la part superior. Totalment crescut arriba als 12 mm de llarg. Té el cap i els ulls negres, una franja central fosca amb una filera de taques grogues per ambdós costats.
Pot córrer molt ràpid, però en general es queda quiet per una estona la primera vegada que se'l molesta.
Pot ser observat durant tot l'any.
Porcellio expansus |
Aquest és un dels isòpodes terrestres més grans que podem trobar i un endemisme del sud de Catalunya. No viu enlloc més del mon a banda de la zona entre el Montsià i el Tarragonès. El podrem trobar en indrets relativament secs, entre les esquerdes de les roques.
Armadillium vulgare |
Aquest porquet és molt comú i té la particularitat de transformar-se en una bola quant es sent amenaçat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada